Daniel Pardo: "Un projecte de mancomunació d'objectes al centre de la ciutat té sentit"

La Caixa d'Eines i Feines s'agafa un descans a l'agost. Ja porta una mica més de dos any de funcionament i el balanç que en fa el coordinador, Daniel Pardo, és molt bo. Permet compartir recursos per allargar la seva vida útil, evita residus i és un estalvi per a les famílies, però alhora crea comunitat al voltant del Pou de la Figuera, a Ciutat Vella, a Barcelona.

A la Caixa d'Eines i Feines, qui els necessita es pot endur objectes en préstec temporal. Una curiositat: Tenen un producte estrella? De seguida contesta que sí i que ja s'ho veien a venir. El producte més demanat és el trepant seguit de la serra circular, la de calar i d'uns carros per dur coses. Pardo es felicita que cada cop hi hagi més iniciatives com la seva. Són les anomenades "biblioteques de les coses".

A finals de maig vau celebrar els dos anys amb un vermut col·lectiu i un taller d'estampació. Em fa l'efecte que és com us agrada fer-ho tot: amb la gent implicada...

Així intentem fer-ho sempre, sí. De fet, animem les persones sòcies i interessades a participar en les reunions en les quals anem decidint el rumb del projecte. Sabem que la gent està molt ocupada i, a la pràctica, acabem fent-ho entre les que hem impulsat el projecte des de l'inici, però amb cops de mà molt útils.

També fem trobades obertes periòdicament, en les quals fem una mena de rendiment de comptes i alhora intentem copsar les opinions de les sòcies i socis... I sempre intentem donar-hi un to lúdic, informal: vermut, dinar... perquè sigui una veritable trobada.

Què heu après en aquests dos anys?

El més important que hem après és que la nostra intuïció inicial: un projecte de mancomunació de recursos materials al centre de la ciutat té utilitat i sentit. Ho demostren les més de 250 persones que s'hi han associat i els més de cinquanta préstecs que estem fent de mitjana al mes. Però encara aprenem coses noves cada dia: des de l'inici vam apostar per un projecte flexible que pugui adaptar-se a la realitat complexa i canviant en la qual vivim.

Quin és el paper d'un projecte associatiu com el vostre en una societat com l'actual i una Barcelona com l'actual?

Tot i que Caixa d'Eines i Feines té una realitat molt material (la dels objectes que prestem cada dia i la dels que es deixen de comprar per aquest motiu), creiem que el nostre principal paper és més abstracte: el de contribuir a la conscienciació per a la reducció de residus, a un canvi en els hàbits de consum.

És evident que no pot funcionar sense la complicitat de la gent. Com és la resposta?

Al·lucinant! La resposta ha superat les nostres expectatives tant quantitativament (nombre de persones implicades), com sobretot qualitativament. Per exemple, a l'inici vam tenir debats interns sobre la necessitat de demanar un dipòsit de diners per garantir que el préstec seria retornat i vam acabar apostant per la confiança, en lloc de la fiança... I la realitat ens ha donat la raó: totes les pors inicials de robatori o mal ús han quedat descartades.

Parlant en general, la resposta de la gent quan expliquem el projecte és molt entusiasta: "Clar, com pot ser que això no existís abans?", ens diuen. En canvi, sí que costa més passar d'aquest entusiasme pel projecte a participar-hi i engegar un veritable canvi d'hàbits de consum.

"Entre les sòcies i socis hi ha expats, però la majoria són gent humil que fa anys que viu al barri"

Qui són i com són les vostres usuàries i usuaris?

D'una diversitat que és un reflex de la del barri. A Ciutat Vella patim molta gentrificació i no falten entre les sòcies i socis perfils expats, per exemple, però la majoria són gent humil que fa anys que viu al barri. Probablement, la característica comuna més clara és la proximitat: tenim sòcies de tota la ciutat i fins i tot de fora, però hi ha una correlació molt alta entre la intensitat d'ús dels nostres serveix i la proximitat entre el nostre local i el lloc on es viu o es treballa. Això funciona fàcil quan pots incorporar el pas per aquí -pel local- a la teva vida quotidiana.

Evitar residus i allargar la vida de les coses. Sembla fàcil, però posar-ho tot en marxa suposo que no ho ha estat...

Veiam... La veritat és que ha portat feina, però tampoc ha estat tan difícil. Ens sentim molt afortunats perquè hem rebut molta ajuda: de la convocatòria de subvencions 'Impulsem el que fas', de col·lectius com Restarters i de persones concretes que ens ajuden amb els tallers d'autoreparació.

També de la gent que va reaccionar amb entusiasme a la crida de donació d'objectes que vam fer als inicis, del teixit associatiu del barri i sobretot de la plaça (Forat de la Vergonya / Pou de la Figuera).

Teniu objectes estrella?

Sí! El més prestat és el que ja ens esperàvem: el trepant. Li segueixen la serra circular i la de calar, uns carros molt pràctics que tenim i serveixen per a tot, altres eines elèctriques, la màquina de cosir, les cadires de rodes, la vaporetta... Ah, i encara que es presta menys, n'hi ha un que triomfa molt i poca gent s'espera trobar-lo aquí: la nostra guitarra clàssica.

Té èxit la part de les feines?

Sí, però és relatiu, i molt més difícil de fer-ne el seguiment. Caixa de Feines sempre és un complement que van suggerir unes amigues quan estàvem pensant el projecte: ja que tenim una infraestructura bàsica (local, web...), no costa gaire fer aquest directori de serveis professionals del barri i facilitar-ne contactes a qui els demani. Però, tot i que ho demanem, sovint no tenim retorn de com ha anat la cosa, i la següent vegada truquen directament a la persona, no passen per nosaltres. Tampoc importa, perquè en aquest cas funcionem com a connector.

"El més prestat és el que ja ens esperàvem: el trepant. Li segueixen la serra circular, la de calar i uns carros"

I els tallers -de costura, d'arreglar bicicletes, objectes elèctrics...- Quina valoració en feu?

Molt positiva. Vam fer una aposta molt decidida per l'autogestió i el suport mutu, i veiem que té èxit i utilitat. A més, el fet que tinguin lloc a la plaça els dona un ambient molt distès i divertit, i ens permet interaccionar més amb el barri.

Com us veieu d'aquí a dos anys més?

Amb una mica de sort, no depenent de subvencions anuals. Agraïm molt gaudir-ne, però suposen un volum de feina i d'esforç que ens agradaria poder estalviar-nos per dedicar-nos més a fer projecte. I, sobretot, ens veiem més acompanyats.

Quan vam començar, hi havia només la Biblioteca de les Coses de Sant Martí i el Traster Comunitari del Clot-Camp de l'Arpa, ara hi ha biblioteques de les coses també a l'Eixample, al Poble-sec i a Ciutat Meridiana, però, a més, n'estan sortint a Tarragona, a Vic... Això ha de continuar creixent: hi ha d'haver una biblioteca d'objectes a cada barri!

Alguna anècdota o moment curiós viscut?

Són tantes... El fet d'estar directament a la plaça comporta molts moments divertits. Més que amb una anècdota concreta em quedaria amb el fet d'haver passat a formar part del dia a dia de la plaça i del barri.