La Fundació ASPASIM és una entitat que dona suport educatiu i social a 284 persones amb discapacitat intel·lectual a escoles i centres ocupacionals i d’aquestes, 70 que viuen a llars i residències. Amb la crisi de la Covid19, l’entitat ha vist multiplicada la despesa i ha tingut problemes de liquiditat imminent per la compra extraordinària de material, desinfeccions o pagament del personal extern per acumulació de baixes.

Les entitats d’atenció a persones amb discapacitat són un dels sectors més perjudicats arran de la pandèmia. Des de l’entitat s’ha demanat el suport econòmic de les famílies vinculades i s’està treballant per tal que l’administració pública es faci càrrec de tantes despeses com sigui possible. Efren Carbonell, director d’ASPASIM, ens explica a www.xarxanet.org en quina situació es troben actualment després d’una petita treva que els fa estar més desofegats.

Com ha afectat la pandèmia de la Covid-19 a la vostra entitat?

Des del 12 de març que es van tancar escoles vam reestructurar totes les persones perquè es poguessin incorporar a treballar a les llars i residències. A partir d’aquí van començar a passar coses.

Quines?

Vam tenir 6 casos positius en tres llars diferents. Les tres llars van tenir 16, 10 i 7 professionals afectats respectivament. A tot això se li ha d’afegir els equips humans que van començar a estar de baixa per factors de risc o situacions familiars greus. Amb les setmanes hem anat aconseguint materials i EPI’s i a dia d’avui les 6 persones infectades estan en recuperació a diferents hospitals.

Necessiteu més material de protecció?

Fins aquest cap de setmana en teníem, en aquests moments ja no. El cap de setmana ha arribat una allau d’EPI’s i ara podem passar tranquil·lament 20 dies o més. Abans patíem una mica. Diferents empreses i entitats s’han bolcat amb nosaltres.

Com heu adaptat les vostres rutines de treball?

Estem treballant amb noves formes d’organització i dotant a les llars de més persones professionals. Als nens i adults que viuen a les residències algú els ha de cuidar. Vam agafar professionals del Centre Ocupacional i els vam redistribuir. Cada dilluns celebrem un comitè de crisi on analitzem i compartim tota la informació en línia. Diàriament informem a la Generalitat de cada cas i ara l’Ajuntament de Barcelona ja fa 3 dies que està realitzant les desinfeccions oportunes.

Qui ho feia fins ara?

Ho fèiem nosaltres. Cada desinfecció són 600€.

Aquesta pandèmia us ha generat “costos inassumibles”, com heu expressat en diverses ocasions.

Evidentment. Saps què és tenir el 30 o 40% de la plantilla de baixa? Cada desinfecció són 600€. Vés sumant! Hi ha hagut una despesa importantíssima en material sanitari. Hem hagut de comprar mascaretes i equips de protecció individualitzada amb diners que no tenim.

Qui hauria de fer-se càrrec d’aquesta despesa extra?

Em conformaria amb què les administracions paguessin el deute que tenen.

Necessitem ajuda!
La #Covid19 té un cost inassumible per les entitats socials

En situació de crisi el benestar de les persones amb #discapacitat no pot dependre només d'unes entitats ja escanyades!

Compartim comunicat, difusió si us plau
Donatius https://aspasim.es/collabora/donatius/ pic.twitter.com/3kQKcYBA0s

— ASPASIM (@fundacioaspasim) April 1, 2020

De quin deute parleu?

La DGAIA té un deute de 132.000€ d’expedients econòmics d’infants tutelats i també tenim quatre places de sobre ocupació de les llars amb valor de 40.000€ que no s’han pagat. Això és un drama que ve des de fa 12 anys. L’any 2011 es van retallar un 3,5% els serveis socials.

En quina situació econòmica us trobeu?

Aquest final de mes de març hem pogut fer front a les despeses que tenim. Des d’ASPASIM vam voler fer un pla de contingència davant la patacada que ens venia a sobre. Hi ha entitats que han fet ERTE’s i nosaltres volíem disposar d’una bossa de recursos econòmics propis.

Com ho heu fet?

Hem llançat una campanya de captació de fons amb una resposta impressionant. Fins a dia d’avui hem aguantat el cop i les persones que s’havien contaminat han evolucionat bé. Tenim un nen de 9 anys que estava a la Vall d’Hebron que s’ha recuperat.

El sector de la discapacitat és el més perjudicat arran de la crisi?

Ara estem pagant les conseqüències de la congelació dels recursos des de fa 12 anys. Tenim professionals que treballen 40h setmanals amb sous de 1.000 euros nets. Després d’aquesta crisi haurem de reformular els models que tenim.

Quines activitats realitzeu a les llars?

De tot i més: des de videoconferències, activitats per Skype, tallers lúdics, jocs, costura, etc. Aprofitem també per fer tasques de cuina. Tenim una finca d’una hectàrea per poder passejar, a cada llar hi ha una realitat diferent. Les persones amb autisme un cop o dos al dia surten al carrer amb un monitor. La gent no ho acaba d’entendre però.

És la situació més difícil que ha viscut l’entitat al llarg dels seus 80 anys d’història?

És la situació més difícil en la que m’he enfrontat en la meva vida. Recordo la crisi del petroli o la crisi del 2008. Aquesta és la més terrible. La resposta de la gent és impressionant, tant de persones alienes al sector que estan cosint mascares com de la societat civil. Veure aquest factor humà és admirable. El sector de la discapacitat s’ha de repensar.