El grup de suport del president de l'Adedcom demana al ministeri de l'Interior que se'n freni l'expulsió

Mohamed Said Badaoui, activista i president de l'Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana (Adedcom), va rebre una ordre d'expulsió un cap de setmana del passat agost acusat de radicalització.

Entitats i col·lectius de Reus, municipi on viu des de fa trenta anys, s'han mobilitzat per denunciar la situació, i s'ha conformat un grup de suport amb més de 1.200 adhesions, de les quals 114 són entitats com ara Sos Racisme o Oxfam Intermón, i entre les quals hi ha representants al Congrés dels Diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), En Comú Podem (ECP) i la CUP.

El grup ha fet públic un comunicat com a mostra de suport i mantenen obertes les adhesions.

Així ho ha explicat David Karbala, portaveu d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i membre del grup, en una roda de premsa aquest dilluns al Col·legi de Periodistes, on Maria Dantas, diputada d'ERC al Congrés, ha anunciat que han enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per exigir que es freni l'expulsió de Badaoui "de manera immediata en compliment dels drets humans".

"Reivindiquem el dret fonamental de totes les persones i assenyalem la islamofòbia d'Estat envers una persona, veïna nostra i activista social, per un senzill fet: ser musulmà", ha dit, i ha afegit que aquest cas podria ser paradigmàtic i significar "un abans i un després" en la denúncia pública del racisme institucional.

L'activisme, principal acusació

El regidor de la CUP a Reus, Edgar Fernández, li ha agraït a Badaoui que no s'hagi rendit perquè "això ajuda persones anònimes sense xarxa ni suport que cada dia pateixen racisme, islamofòbia i qualsevol tipus de discriminació".

Ha aprofitat per fer un retrat de Badaoui, que "des de fa molts anys ha fet de pont entre comunitats", i l'ha acusat de participar activament sempre que hi havia una necessitat: "Són moltes les persones que hem pogut conèixer la comunitat musulmana i la comunitat magrebina des de dins per culpa del Mohamed. Aquesta és la principal acusació i el que molesta a l'Estat".

També hi ha participat Salma Amazian, investigadora i escriptora, que ha defensat la necessitat del grup de suport per fer "una denúncia pública que posi en qüestió tot el relat de la seguretat que diferents governs han posat en marxa i que han tendit a criminalitzar les persones musulmanes vinculant islam i terrorisme".

Amazian ha afirmat que encara no ha conegut cap cas amb acusacions fonamentades: "Acaben interpretant conductes, accions, idees, publicacions a les xarxes socials, des d'una òptica criminalitzadora. Ja tenen la sentència feta. No tenen dret a defensar-se perquè ja els han condemnat".

Badaoui ha intervingut per desmuntar el relat acusatori i per explicar visiblement emocionat l'impacte emocional que tenen aquests fets sobre les persones acusades: "Quan piquen a la porta ens quedem mirant amb la meva dona. No em sento segur. El meu fill de cinc anys em pregunta si la policia és dolenta (...) No sé si em vindran a agafar en qualsevol moment. Només cal que ho signi una persona i ja em poden venir a buscar. Em pregunto què he fet jo per merèixer aquesta injustícia".