El primer informe del CETIS proposa incloure el sobrecost de l’habitatge en les prestacions contra la pobresa infantil

El Palau Robert ha acollit la presentació de l’informe “Invertir en un futur just: prestacions econòmiques contra la pobresa infantil”, elaborat pel Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS). L’acte ha estat presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i ha comptat amb la participació d’altres representants institucionals i membres del comitè.

El CETIS, creat el febrer de 2025 i integrat al Departament de Drets Socials i Inclusió, té la missió de transformar el sistema de protecció social a Catalunya a partir de l’evidència científica i les millors pràctiques internacionals. El document presentat és el primer que elabora aquest organisme i s’alinea amb l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil 2025-2030.

Una taxa de pobresa infantil persistent

Durant la presentació, la consellera Martínez Bravo ha recordat que “Catalunya arrossega des de fa dècades una taxa de pobresa infantil persistent i superior a la mitjana europea. Un de cada tres menors viu en situació de vulnerabilitat, i això no només és una injustícia social, sinó també un fre al futur del país”. En aquest sentit, ha subratllat que cal entendre les prestacions socials com una inversió en cohesió i igualtat d’oportunitats.

Segons l’informe, les prestacions socials actuals redueixen la pobresa infantil un 22% i la pobresa severa un 40%, però l’impacte és encara menor que a la majoria de països europeus. Per aquest motiu, el comitè planteja innovacions per millorar l’eficàcia de les transferències públiques i arribar a més famílies.

Quatre grans innovacions en el disseny de les ajudes

El document destaca quatre línies de millora principals. En primer lloc, la focalització ampliada, que proposa estendre el suport econòmic a un ventall més ampli de famílies i que aquest decreixi progressivament amb l’augment dels ingressos, seguint el model del Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI) de l’Ingrés Mínim Vital.

Una segona innovació és incorporar el cost de la vida i de l’habitatge en el disseny de les prestacions. El CETIS recomana establir una prestació complementària d’habitatge que doni cobertura no només a les llars perceptores de la renda garantida, sinó també a famílies amb ingressos situats en trams adjacents.

El tercer eix és la universalitat estratègica per combatre la manca d’accés a les ajudes. L’informe proposa crear una prestació universal per a la primera infància, que faciliti l’accés a les famílies i redueixi la burocràcia.

Finalment, es recomana que les prestacions siguin compatibles amb la feina i progressives en relació amb els ingressos, de manera que s’eviti penalitzar les famílies que tenen alguna activitat laboral però continuen vivint en situació de pobresa.

Recomanacions complementàries

A més d’aquestes innovacions, l’informe suggereix aprofitar la informació dels centres educatius i de l’administració per facilitar l’accés de les famílies a les ajudes. També demana impulsar una nova cultura d’avaluació basada en l’evidència científica i en resultats mesurables per assegurar l’efectivitat de les polítiques socials.

A l’acte de presentació també hi han intervingut el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorens, i els investigadors del CETIS Pau Marí-Klose, Sara Ayllón, Alba Lanau i Albert Arcarons, que han destacat la importància d’aquest primer informe com a punt de partida per avançar cap a un sistema de protecció social més just i eficient.