El projecte GREIX visibilitza experiències de grassofòbia i fomenta el respecte i la diversitat corporal
Comparteix
La iniciativa, impulsada per diverses entitats, recull testimonis per denunciar la grassofòbia i impulsar una campanya comunitària amb impacte social i institucional.
La pressió estètica i els ideals corporals normatius continuen marcant la manera com ens relacionem amb el cos. En aquest context, cada vegada són més les iniciatives que busquen combatre l’estigma del greix i reivindicar la dignitat corporal, posant al centre experiències sovint invisibilitzades.
Una d’aquestes és GREIX, un projecte impulsat per diverses entitats que treballen en el moviment contra la grassofòbia. Aquestes són Magranes Cooperativa, La Gorda, Fat Squad Maresme, Corporealitats i Trama SCCL. La iniciativa va començar a gestar-se el 2025, en el marc d’una subvenció del Departament d’Igualtat i Feminismes, que va permetre posar en marxa les primeres accions.
Testimonis reals
Amb l'objectiu de generar coneixement col·lectiu i arrelar-se al territori, el projecte ha llançat un qüestionari obert a tothom que permet recollir experiències i vivències vinculades a la grassofòbia. “El formulari compta amb diferents eixos d’opressió, des de la discriminació laboral, la grassofòbia mèdica o la relació amb el propi cos, fins a aspectes vinculats amb la salut mental, l’alimentació o l’exercici”, detalla l’Anna Jeremias, sòcia de Cooperativa Magranes.
Actualment, el projecte ja compta amb una norantena de persones interessades a participar-hi, una xifra que ha superat les expectatives inicials de l’equip impulsor. “Un cop acabada aquesta fase, farem una criba i generarem uns vídeos i pòdcasts; així com la creació d'una guia de bones pràctiques que neixin de la veu dels testimoniatges”, explica l’Anna.
El qüestionari continua obert i les persones interessades encara hi poden participar a través d’aquest formulari o enviant un correu electrònic a greix.xarxa@gmail.com.
Campanya comunitària per generar impacte
En un context en què la pressió estètica continua marcant els cossos i les identitats, iniciatives com aquesta volen qüestionar aquests models i obrir espais més inclusius. En aquest escenari, les xarxes socials tenen un paper contradictori: contribueixen a augmentar la pressió estètica, però també s’han convertit en una eina per visibilitzar la problemàtica, generar comunitat i donar veu a les persones que impulsen el canvi.
Afegeix un nou comentari