Són professionals i estudiants de psicologia, d’educació especial, de medicina i de logopèdia, són també aficionats i aficionades al surf, però sobretot amants del mar. Des del 2016 acompanyen infants i joves amb trastorn de l’espectre autista (TEA) perquè, a través d’un programa de surf terapèutic, millorin les seves capacitats. Ho fan des de Més que Surf, una associació sense ànim de lucre autogestionada.

Els fonaments de la teràpia alternativa són la pràctica del surf i els beneficis del mar, però també el grup, l’entorn i el vincle que es crea amb el monitor o la monitora. “En realitat, que els infants es posin drets a sobre de la taula de surf és poc important. El que és important és tot el que ha passat abans perquè arribin a l’aigua, com s’han comunicat, com s’han posat el neoprè, com han esperat el seu torn...”, explica Bárbara Esteve, vicepresidenta de Més que Surf.

Atenen quaranta-vuit famílies per curs i hi ha una llista d’espera de gairebé tres anys. El programa es gratuït. De fet, tenen clar que aquesta gratuïtat és una de les claus, perquè les famílies amb algun membre amb discapacitat han d’assumir en el dia a dia moltes despeses. “El tema econòmic no pot ser una barrera per apuntar-se al curs”, defensa Esteve.

Una de les col·laboracions indispensables és la del Sitges Surf Club, perquè hi aporta tant el material cedit com l’espai on es fan les activitats, a la platja d’Aiguadolç, a Sitges (el Garraf).

Guanyar confiança

Les sessions es fan els dissabtes i diumenges entre abril i juny durant vuit setmanes. L'objectiu principal és aconseguir que els infants guanyin confiança en ells mateixos i que puguin aplicar-la, també, a altres situacions més quotidianes. Si veuen que es poden llançar al mar, interpreten que poden fer altres activitats. “Impressiona veure l’evolució de la majoria de participants si compares el primer dia amb el tercer -assegura la vicepresidenta de Més que Surf- en aspectes com la relació amb companys i companyes, tenir capacitat d’espera, posar-se el neoprè”.

A l’abril del 2016 van fer una primera prova pilot a veure què passava. Va funcionar i el març del 2017 es van constituir en associació per donar continuïtat a l’experiència i poder arribar a més famílies amb aquest surf terapèutic. Què s’aconsegueix? Des de Més que Surf parlen d’“aprenentatges mutus entre famílies, monitors i monitores i infants i joves”.

“Els infants que van participar a la prova pilot de catorze hores de surf combinades amb tallers d’habilitats socials i emocionals a la sorra van ser avaluats i ja vam veure evolucions en qüestions com l’autocura, la psicomotricitat, l’expressió emocional i l’esfera social”, explica Esteve, que recorda que “el mar regula l’estat emocional i acostuma a rebaixar ansietats”.

L’iniciador va ser el seu germà, Adrián Esteve, que és psicòleg i gran aficionat al surf: "Vaig desenvolupar un programa de surf terapèutic on els nens i nenes utilitzen el surf, el vincle amb el monitor i el mar, per generar un canvi positiu”. “N'hi ha que no saben demanar ajuda i nosaltres fem que en demanin -hi afegeix-, estimulem la comunicació, fem tallers d'habilitats socials, criatures que són poc autònomes aprenen a dutxar-se i a vestir-se...". La idea li va sorgir d’unes dinàmiques que va veure en un viatge a Puerto Rico.

Des del primer moment, Adrián Esteve va implicar familiars i amistats tant a la junta de l’entitat com en la feina de l’acompanyament als infants. La majoria continuen. Hi ha sobretot persones vinculades al sector sanitari, però també a administració d’empreses. De monitors i monitores n’hi col·laboren trenta-cinc.

Per la pandèmia aquest any van començar al maig i van acabar al juliol. Per tancar el curs i també buscant la col·laboració d’amics i coneguts, com Pau Bel, Kim Kiuppers, Oceans 52 o Ramón Mirabet, es va fer una festa i es van recollir fons per seguir finançant Més que Surf. Ara, com que es temporada turística, Més que Surf reposa.