Més recursos i activar un pla de xoc que desplegui correctament el decret de l’escola inclusiva. Aquesta és la principal demanda que la Taula del Tercer Sector i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) demana a l’administració perquè el sistema educatiu inclusiu sigui una realitat. Són dues de les organitzacions més grans pel que fa a la representació d’entitats socials i educatives, i denuncien que l’ensenyament català encara està lluny de ser inclusiu.

Segons dades del Departament d’Educació, a Catalunya hi ha 39.596 alumnes amb necessitats educatives especials. L’any 2017 es va aprovar el decret de l’escola inclusiva amb l’objectiu de garantir que els infants i joves en aquesta situació puguin escolaritzar-se en centres ordinaris, excepte en casos molt especials. No obstant això, les matriculacions en centres d’educació especial no ha parat de créixer des de l’aprovació del decret.

Aquest mes de novembre s’ha presentat el dossier ‘Catalunya social: El decret d'escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?', elaborat per la periodista Núria Martínez, en col·laboració amb la Taula del Tercer Sector i PINCat. En ell s’exposa l’evidència en xifres i dades del desplegament insuficient del decret, alhora que el focus en els reptes pendents per garantir la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.

La principal conclusió del nou dossier #CatalunyaSocial és que hi ha hagut avenços durant aquests anys, però, l’aplicació del decret #EscolaInclusiva continua sent insuficient.

Per què? Us ho expliquem! pic.twitter.com/nYoTueQXpH

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) November 15, 2022

Insuficiència de recursos i professorat desbordat

El dossier arriba a quatre conclusions sobre el perquè de falta d'aplicació del decret. Aclareix que hi ha hagut avenços, però encara queda molt camí per recórrer.

La primera de les conclusions és que els centres no disposen dels recursos necessaris, tant econòmics com humans, per desplegar-lo correctament. En cinc anys s’han invertit 117,5 milions d’euros en les actuacions del decret, 24,5 milions menys que els que s’havien de destinar originalment. No obstant això, des de la conselleria asseguren que l'augment real de la despesa en educació inclusiva ha estat de 264 milions d’euros.

De retruc, la comunitat educativa denuncia que està sobresaturada i que això l’incapacita d’atendre de manera adequada l'alumnat amb necessitats educatives especials. Demanen transparència en la distribució dels recursos del decret perquè ara mateix no hi ha dades acurades.

El dossier també explica que aquestes són algunes de les principals causes per les quals les famílies opten per escolaritzar els seus fills i filles en centres d’educació especial. A més, la incorrecta aplicació del decret fa que aquelles famílies que volen optar per matricular-los en centres ordinaris tampoc tinguin facilitats per fer-ho. Per tant, queda lluny el projecte de convertir els centres d’educació especial en centres de suport intensiu a l’alumnat amb necessitats especials matriculat en centres ordinaris.

Altres conclusions que es recullen a l’informe és que ni els edificis ni els materials són íntegrament accessibles, perpetuant així la segregació i el capacitisme. En aquesta línia, també es recalca que encara hi ha feina a fer per implementar la mirada inclusiva de forma transversal a la comunitat educativa.

Les propostes per revertir la situació

La Taula del Tercer Sector i PINCat demanen aplicar un pla de xoc per tal de desplegar correctament el decret a tot el territori. D’una banda, es reclama adaptar els equipaments, els currículums, els materials i serveis perquè siguin 100% accessibles per a tothom, garantint així que els centres educatius són realment inclusius.

També demanen formar el professorat per garantir que els centres d’educació especials acabin esdevenint proveïdors de serveis i recursos, convertint-se en un acompanyament i suport dels centres ordinaris. De la mateixa manera, remarquen que cal incorporar professionals especialitzats en l’equip dels centres per cuidar el benestar emocional del professorat i no se senti sobresaturat.

Les xifres mostren que el percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials als centres concertats és molt inferior que als públics. “Si es vol lluitar contra la segregació i es vol apostar per una veritable educació inclusiva, és necessari que l’escola concertada compti amb un nombre similar d’alumnat amb necessitats educatives especials al de l’escola pública”, expliquen des de la Taula del Tercer Sector, i afegeixen: “l’administració ha de garantir que tots els col·legis sostinguts amb fons públics siguin inclusius i igualitaris”.

Les propostes també demanen un sistema d’avaluació “més heterogeni, menys rígid i més personalitzat”. En referència als horaris escolars, demanen que l’entrada i la sortida siguin més flexibles. També assenyalen les vacances d’estiu: “el fet que l’alumnat tingui tants mesos sense escola fa que s’accentuïn les desigualtats i la segregació.”

El dossier #CatalunyaSocial que hem presentat avui inclou 10 propostes perquè l’#EscolaInclusiva sigui una realitat!

Llegeix-les en profunditat https://t.co/hLmawDpKde pic.twitter.com/B71XEWTnjn

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) November 15, 2022