El WhatsApp sí que és cosa de persones grans

La pandèmia ha fet evident la bretxa digital per diferents motius: la falta de recursos materials per qüestions econòmiques, però també la no capacitació per a l’ús de les noves tecnologies. Ha passat sobretot entre la població en edat escolar i les persones grans. Un estudi de la Fundació FiraGran i la Fundació Mémora, amb la col·laboració de l’Associació Siena, però, afirma que les noves tecnologies i sobretot el WhatsApp van servir a la gent gran per combatre la solitud i la situació d’aïllament social durant el confinament domiciliari de fa un any per la Covid-19.

Les converses per WhatsApp (73,4%) i la televisió (72,9%) seguides de les trucades telefòniques (64%) són els principals mecanismes que van utilitzar les persones grans per combatre la soledat durant el confinament domiciliari. També les videotrucades (60,7%) i connectar-se a Internet (41%).

Concretament, l'estudi ‘Impacte de la COVID en les persones grans’, que es va realitzar entre els mesos de juny i octubre del 2020 a partir d’una enquesta a 1.455 persones més grans de 65 anys a tot Catalunya, manifesta que el 44,4% de persones enquestades es van sentir soles i que d'aquestes, el 88,9% van aconseguir mitigar aquesta soledat gràcies a les noves tecnologies.

Fàcil i segur

“L'ús del WhatsApp és paradigmàtic, perquè és un missatge de text ampliat. No és complex d’utilitzar i ofereix un entorn privat de confiança”, analitza Mireia Fernández-Ardèvol, que des del 2003 investiga la relació entre les persones grans i la tecnologia digital. “Si pensem en el Facebook, per exemple, ja és més complicat, perquè s’hi ha de posar una foto, no saps ben bé on has d’escriure, no saps què és privat i què no. A tothom ens ha passat de no saber la diferència entre el mur i la privacitat. Tot això no passa en el WhatsApp”, hi afegeix.

Però si hi ha un missatge en el qual no es cansa d’insistir Fernández-Ardèvol és que les persones grans sí que tenen interès per la revolució digital: “D'entrada, pensem que no en saben i que no tenen capacitat per aprendre'n. I no és cert. És un procés d'aprenentatge diferent, però que és possible a qualsevol edat”. Indica que per a les persones velles -reivindica l'ús de la paraula velles- la tecnologia digital no té només a veure amb temes mèdics, sinó que també és informació, entreteniment i sobretot socialització.

Tornant a la qüestió del WhatsApp, aquesta investigadora de l'IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), experta en comunicació mòbil i persones grans i codirectora del grup d'investigació Communication Networks & Social Change de la UOC, exposa que “és un element transformador espectacular i interessant, perquè se n'aprèn en el grup d'iguals i això facilita guanyar competències amb l'eina”.

El grup d'iguals seria el de la coral o del casal de gent gran. “A més, són grups en els quals s'estableixen unes normes de comportament i pobre de tu que te les saltis! No hi ha el paternalisme que hi pot haver al grup de la família”, hi afegeix.

Més enllà dels estereotips

Fernández-Ardèvol trenca estereotips i es queixa que les persones grans siguin un col·lectiu que normalment es descarta quan es parla de noves tecnologies. “El 2008 quan molta gent jove va marxar a estudiar i treballar a fora, molts es van espavilar per connectar-se amb nets i netes per Skype. Com tothom, sovint, si no hi veuen necessitat, no s’hi llancen”, recorda.

Un altre element clau és que la majoria d’aquestes persones no van necessitar usar dispositius digitals quan treballaven. “També veiem -explica- persones d'un nivell socioeconòmic molt alt que no van tocar l'ordinador, perquè el teclat era un tema de classe i era feina de la secretària, no pas del propietari de l’empresa”.

Sense negar que l'accés a les noves tecnologies depèn, també en el cas de les persones grans, del nivell de renda, del gènere i del nivell educatiu, la investigadora insisteix en la necessitat d’evitar una mirada paternalista. “Tothom n'aprenem fent-ho i equivocant-nos i sovint el que es fa és acabar-ho fent per ell o ella, perquè nosaltres som més ràpides. No els donem l'oportunitat”. Pot ser el cas d’una àvia que demanava als nets que li compressin el bitllet d’avió, enlloc d'acompanyar-la en el procés d'entrar a Internet i comprar-lo.

Evitar frustracions

“També és cert que és necessari tenir entorns d'ús senzills que no generin frustracions per problemes tècnics o d'usabilitat -remarca Fernández-Ardèvol- i aquesta és una de les raons per les quals WhatsApp s'ha convertit en un espai de comunicació molt rellevant per a la gent gran”. De fet, l'ús intensiu de les videoconferències, la banca o la medicina en línia que fa bona part de la població des de la pandèmia igualment han mostrat la necessitat que siguin eines fàcils o, si més no, intuïtives.

En aquest aspecte, diferents estudis assenyalen que la pandèmia ha accelerat la velocitat de digitalització de molts àmbits i que en només 1 any s'ha fet el que estava previst en 5.

“La capacitat d'aprendre existeix sempre si hi ha interès i els usos digitals canvien en cada moment de la vida”, reafirma la investigadora, que alhora diu que no es pot menystenir la falta de recursos materials o d'oportunitats d'aprendre en alguns casos. I en el cas de les persones grans insisteix molt en com les eines digitals també són un espai de socialització molt important. Alhora fa una reflexió: “Durant la pandèmia hem vist iniciatives per portar tauletes i ordinadors a escolars, a residències, a hospitals... però no a les persones grans que viuen soles”.