Un cop a l'any arriba. És inevitable. S'ha d'elaborar la memòria anual d'activitats. Un document -en paper o digital- que tota entitat (pateix) i que sovint es relaciona amb calculadores i tancaments de projectes. Però dissenyar la memòria, a més de ser un exercici de transparència, pot esdevenir una oportunitat per detectar punts forts i febleses de les organitzacions en matèria de perspectiva de gènere.

No es tracta només de computar quants homes i quantes dones tenim en plantilla, sinó de constatar (o revisar) si s'implementen processos i contextos respectuosos amb la vida de les persones i amb el medi ambient, democràtics i amb una voluntat transformadora d'arrel.

Amb aquesta missió, us proposem algunes claus per recollir dades quantitatives i qualitatives transversals per elaborar una memòria d'activitats amb perspectiva de gènere. Ens hem basat en la suma de criteris que ofereixen models de referència com l'Informe de l'Estat del Mercat Social Català (2019), l'Equitest o L'Esberla.

• Persones de l'entitat

Vetllar per la qualitat laboral i el benestar de les persones treballadores és un compromís que ha de tenir tota organització pel que a l’hora de recollir dades sobre aquestes, no només cal disgregar el personal per gènere (donant l’opció a identificar-se en la diversitat de gènere i trencant el binarisme home/dona), sinó que també s’ha d’incloure a tota la plantilla: treballadores, sòcies, no sòcies, becàries, voluntàries, etc.

Un altre ítem és dimensionar l'activitat de l'entitat com a plataforma d'aprenentatge: les hores destinades a formació per a cada persona treballadora. També cal mesurar la igualtat salarial i la forquilla salarial per identificar si hi ha discriminacions o aspectes treballar; i sempre és òptim incloure els resultats d’una enquesta anònima al personal en la que es pugui valorar el grau de satisfacció de la feina, del respecte al pagament de les nòmines i el sou, de l’autonomia en la distribució del temps, les condicions de l’espai de treball (temperatura, il·luminació, ergonomia, etc.). L'Equitest és una eina molt útil en aquest apartat.

Aquest és un exemple extret de la memòria de L’Esberla:

• Democràcia i participació

Els espais de reflexió interna, de lliure expressió i de deliberació són fonamentals a les organitzacions. Les dades que es recullen del funcionament dels òrgans de govern revelen la qualitat democràtica a les entitats. Es pot quantificar el percentatge de treballadores que han participat en l’aprovació de plans de treball i pressupostos, com també la fracció de càrrecs directius i societaris respecte el total de la base social.

Per xifrar aquests aspectes, contractar un servei de facilitació externa seria una bona opció. Podria recollir indicadors disgregats per gènere, detectar si l’organització facilita informació a la plantilla sobre desviacions pressupostàries o si son públics els salaris i remuneracions.

• Relacions de gènere i equitat

Cada dia son més les organitzacions que es llancen a la piscina i elaboren i incorporen mesures feministes a la pràctica. Una eina que comença a endinsar-se és la redacció de plans d’equitat, protocols per a l’abordatge i prevenció de les violències sexuals a l’espai laboral i per eliminar la lgtbifòbia; plans de conciliació de temps i espais físics a la feina; permisos de maternitat i paternitat, absències remunerades, facilitats per a ludoteca, espais relacionals informals (sopars, barbacoes, amic invisible...), entre d’altres.

En els càrrecs de responsabilitat es pot estudiar la paritat en la composició de direcció i conjunt associatiu i en l’aprovació de plans i pressupostos.

• Gestió econòmica i financera

Per generar sentiment de pertinença a l’entitat i corresponsabilitzar a totes les treballadores en la presa de decisions econòmiques, els aspectes de tresoreria han de comptar amb un espai fix i periòdic -millor mensual- de debat a les assemblees. Així, a la memòria anual hi hauria de cabre un recull de com s’ha traspassat la informació a tothom sobre ingressos, despeses, subvencions, vendes i serveis.

L’activitat anual hauria de passar, a més, pel filtre de la participació de les finances ètiques (% de recursos de la banca ètica) i el mercat social (% de compres a empreses de l’ESS). L’enquesta anònima, podria incloure preguntes sobre la percepció de la qualitat professional i la informació comercial (atenció en les reclamacions, terminis de lliurament, contenció en situacions de crisi, etc.).

• Intercooperació

La memòria anual amb perspectiva de gènere dimensiona també la participació i/o col·laboració amb altres ens o organitzacions de l’univers de l’Economia Social i Solidària, amb sectors en particular, administracions, ONGs, espais de barri, xarxes locals i internacionals o plataformes ciutadanes. Mesura tant les hores dedicades a crear comunitat com les aportacions econòmiques.

• Política ambiental

Front al canvi climàtic, no només cal desgranar les dades del reciclatge de la brossa o del paper reciclat que ha emprat l’oficina. Seria bo recollir el paper i la tinta tòxica que s’ha estalviat en fulletons o cartells perquè aposta per la difusió digital; les emissions de CO2 que no ha generat utilitzant vehicles d’empresa elèctrics; els fruits de la partida pressupostària en la millora d’estalvi d’aigua i eficiència energètica o el consum d’aliments de proximitat i ecològics en els àpats d’empresa.

Per cert, ja que hi som, millor dissenyar la memòria en format digital, exposable en presentacions i descarregable al web corporatiu, i només imprimir-ne algunes còpies. Així evitem les piles d'anuaris passats a l'oficina.