Nusos és una cooperativa dedicada a l’educació científica i a l’educació per a la sostenibilitat. Constituïda l’any 2003, un dels objectius és facilitar a la ciutadania l’accés al coneixement científic i intentar fomentar l’esperit crític.

A més, per a Nusos és fonamental democratitzar el coneixement i que la base científica sigui el motor per a la transformació social. Eli Miralles, biòloga amb estudis de didàctica i actualment sòcia a la cooperativa Nusos, ens ho explica en aquesta entrevista.

La ciència està en el cor de la vostra cooperativa. Com va néixer el vostre projecte?

Els socis eren treballadors autònoms del Museu de Zoologia i Geologia de Barcelona. El 2003, el seu departament va externalitzar el servei amb una licitació i aquests treballadors van decidir dignificar les seves condicions laborals a través de la creació d’una cooperativa de treball, per poder optar a la gestió del programa educatiu del museu.

Per què van optar per una cooperativa com a forma jurídica?

Optar per una cooperativa de treball respon a la idea d’escollir una microsocietat que ha de reflectir el món que volem. Els valors de la gestió democràtica, l’equitat, la responsabilitat i el compromís amb l’entorn orienten el nostre dia a dia igual que desitgem que ho faci en la societat.

D’on us ve aquesta passió i interès per la ciència?

L’equip de Nusos és divers però gairebé totes ens definim per ser curioses davant la vida i els fenòmens que hi tenen lloc. Totes tenim carreres científiques i hem tingut vocació per difondre aquest coneixement per generar canvis transformadors a la societat.

Alguna cosa fem malament.

Cal relacionar-nos diferent amb l’entorn si volem superar la greu crisi ambiental i de justícia social que vivim actualment. El coneixement ens apodera i ens permet orientar-nos per passar a l’acció.

Quin tipus de tasques desenvolupeu?

La nostra funció és transferir el coneixement que es genera a l’acadèmia a través de projectes que promouen la transformació social. Posem l’accent del coneixement en la vessant cultural, educativa, comunicativa, participativa i formativa.

Només treballeu amb clients de l’àmbit científic?

Actualment treballem conjuntament amb agents preocupats i implicats en la sobirania cultural de la ciutadania: museus, centres educatius, emprenedoria, etc... en aquests projectes també hi participen els agents científics d’una forma més indirecta. Ens agradaria molt poder seguir treballant amb aquests agents però encara més poder establir-hi vincles directes.

Quin paper té la ciència en el sector de l’acció social?

Compartir sabers democratitza el coneixement. Ens cal utilitzar la recerca, la cultura i les pràctiques col·lectives per construir sobiranies i afrontar els reptes de la sostenibilitat. La ciència ciutadana, per exemple, permet que la ciutadania desenvolupi habilitats pròpies de la recerca, com l’observació o l’anàlisi de dades.

I remoure les consciències per afrontar aquests reptes.

Necessitem que la gent s’apoderi i desenvolupi un pensament crític que permeti dur a terme transformacions en el seu dia a dia i en les formes de relacionar-se amb el seu entorn.

Parlem del voluntariat. Quin paper hi juga?

El resultat de l’apoderament de la persona és un punt clau per nosaltres perquè esdevingui un agent de canvi, ja sigui en ciència ciutadana o bé en projectes participatius.

Algun exemple de ciència inclusiva?

Us podem explicar el cas de Primari, un projecte innovador que ha tingut la voluntat d’apoderar col·lectivament un grup de persones majors de 45 anys provinent del sector primari i secundari lleuger per buscar unes condicions de jubilació dignes a través de l’etnoturisme

Cap a on us agradaria avançar en els pròxims anys?

Volem contribuir en la creació d’una ciutadania científica. Ens agradaria comunicar els beneficis de la ciència oberta, promoure projectes de recerca flexibles, reduïts o experimentals en col·laboració amb altres actors clau i assegurar la diversitat social en la participació d’aquests projectes.