Els fons europeus reparteixen cada any molt diners i en temps de vaques magres s’estan veient cada cop més com una eina important de finançament per a les entitats socials. A la pregunta de si realment són, aquests fons, una bona oportunitat per a les entitats, el soci cofundador de B.Link, consultoria especialitzada en projectes europeus, Jordi Escribà, contesta que sí, però adverteix que cal una bona preparació per intentar accedir-hi. “No es tracta de provar-ho a veure si sona la flauta. Sense feina prèvia no sonarà segur”, exposa.

Des de B.Link fa temps que treballen amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Han elaborat una guia sobre com accedir als fons i ara fan una formació a algunes entitats. “Estem identificant quins programes concrets poden ser rellevants per a les entitats per veure cap a on hem de dedicar els esforços”, resumeix el consultor.

D’entrada, destaca que quan es parla de fons de la Unió Europea (UE) es parla de subvencions, o sigui, de donacions a fons perdut i no pas crèdits ni préstecs. Alhora subratlla que són diners pensats per a iniciatives que contribueixin als objectius prioritaris o a l’agenda de la UE. I és a partir d’aquí on es marquen les regles del joc.

Una Europa més social

Una Europa més intel·ligent, ecològica, social, connectada i més pròxima són les bases que s’ha marcat la UE per al període 2021-2027. Més intel·ligent vol dir fer èmfasi en la innovació, la recerca i la digitalització; més verda, en tot el que es refereix a la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic; més social, en l’atenció a les persones; més connectada està vinculat a la mobilitat i a la les xarxes digitals, i una Europa més pròxima és un pilar per acostar l’administració pública europea a la ciutadania.

“Europa diu: empreses, administracions públiques, fundacions, associacions o bé ONGs, tinc unes finestretes obertes a projectes i podeu accedir a uns fons si contribuïu a algun d’aquests objectius”, resumeix Escribà. I hi afegeix: “En el cas del tercer sector social això és important perquè l’agenda social en els fons europeus és clau”. Hi ha programes específics que tracten reptes socials, però, a més, els reptes socials són transversals a molts d’altres programes.

En el cas de l’àmbit social s’hi poden trobar fons per a la protecció dels drets dels infants, l’acompanyament de la gent gran o persones amb malalties, per a la inclusió social de grups vulnerables -persones migrades, refugiades o amb discapacitat-, o bé per trencar l’escletxa de gènere en l’economia. També hi ha les qüestions de respecte als drets de les minories i d’evitar discriminacions per sexe, raça o religió. En definitiva, l’expert recomana parar atenció en cada programa i convocatòria per veure si hi ha encaix en l’activitat que fa o que pot fer l’entitat.

Aliances sector públic i privat

A banda que el projecte s’ajusti als interessos de l’agenda europea, que siguin actuacions col·laboratives amb altres entitats europees i que alhora comportin aliances entre sector públic i privat són elements que la UE valora molt positivament. Per Escribà, “són característiques que fan els fons molt interessants, però els dona complexitat”. “Hi ha el problema que sempre hi ha més projectes que fons disponibles -adverteix-. Hem de ser conscients que molts projectes acaben descartats”.

Com que són convocatòries molt competitives, calen projectes molt bons. El consultor de B.Link ho té clar: “Dissenyar un projecte europeu ha de ser un treball molt madurat i pensat. No és qüestió d’escriure quatre pàgines i tirar-se a la piscina per si sona la flauta, perquè no sonarà segur”. Així, diu que calen recursos, temps, xarxa internacional i estratègia. I no deixa de repetir que “és complex, però és possible”.

En aquest treball amb la Taula s’han definit dotze categories de programes: persones aturades, dones i LGTBI+, salut mental, infància, drogodependències, gent gran, joventut, pobresa i exclusió social, malalties, persones nouvingudes i minories ètniques, persones amb discapacitat i persones recluses i exrecluses. Són, en definitiva, les iniciatives que es poden beneficiar dels fons europeus.

Aterrant-ho una mica més, el consultor posa el cas d’Erasmus+ on, més enllà de les conegudes estades d’estudiants a l’estranger, es treballa molt en l’àmbit de les persones aturades amb eixos de formació i iniciatives de reciclatge professional a partir dels 40 anys, però també posa èmfasi en la qüestió de foment de participació de noies en carreres científiques.

Acostar dona i ciència

“Acostar el món científic a les noies pot ser una oportunitat per a una entitat social que haurà de buscar una aliança amb una escola, universitat o un centre de formació professional. Segurament l’entitat tindrà la capacitat per fer arribar el missatge més fàcilment a les noies que no pas el centre formatiu”, indica. Es tracta de buscar finestres d’oportunitats en terrenys coneguts.

Europa valora la col·laboració entre entitats públiques i privades, ja siguin empreses o fundacions o associacions. Segons Escribà, ho veuen més viable per assegurar els projectes a llarg termini. I també dona punts positius la complementarietat entre entitats: ajuntar el món acadèmic amb entitats socials, o un ajuntament o consell comarcal que treballi amb una fundació que acompanya jovent immigrat en educació o en la integració en la comunitat local a través d’activitats culturals o esportives o escolars.

“La gràcia dels projectes europeus -exposa- és que són força flexibles a l’hora d’imaginar-te possibles escenaris ja que van cap a la cooperació entre entitats de diferents països i de diferent naturalesa”.

Més enllà dels diners

Pel que fa a avantatges, sembla evident que el primer són els diners. “Per a mi els diners no haurien de ser el principal objectiu. Una entitat que busqui els fons europeus per sobreviure, malament. Ho veig com una captació de fons per dur a terme iniciatives més innovadores, no pas per fer el que ja fa cada dia”, matisa Escribà. Veu “extremadament arriscat dependre d’aquestes subvencions”. Tot i que sí que les considera perfectes “si es vol anar un pas més enllà de l’activitat habitual, més enllà del mètode de treball i de les eines del dia a dia”.

A la conversa surt l’exemple de Finlàndia. “Són ideals si vols innovar i aprendre del que estan fent altres en altres països que estan més avançats -diu el consultor-. Si trobem un soci finlandès potser aprenem del seu sistema d’atenció a la gent gran, de com ho fan amb els hospitals i de quins mètodes tenen”. I destaca que les ajudes europees no només conviden a buscar altres fonts d’inspiració, sinó que també signifiquen una font de millora de reputació, perquè es guanya visibilitat amb la participació en actes tipus seminaris o sortint en publicacions.

Resumeix que són fonts d’aprenentatge, perquè s’estableixen intercanvis de coneixement i de bones pràctiques; d’augment de visibilitat i de bona reputació; així com un increment de recursos per oferir millor atenció i servei. També comporten un creixement que permet arribar a més persones i eines per contribuir a la recerca.

Escribà marca una estratègia a les entitats socials disposades a fer el salt i optar a fons europeus: informar-se, veure com encaixa el treball que es fa i trencar la barrera de la por, i, tot seguit, respondre una pregunta clau que és “Per què vull fer un projecte europeu?”. Un cop es tenen les respostes, caldrà veure en quin àmbit temàtic es pot concórrer i sobretot fer-ho tenint consciència de les fortaleses i de les debilitats.

El consultor de B.Link insisteix en la preparació: “Cal una estratègia, madurar bé i amb seny la idea i el programa i triar bé les companyies per fer el viatge”. “Si comences no pots liderar el projecte i et caldrà a l’equip algú que domini l’anglès. Són elements bàsics, però molt i molt importants. Són coses que cal tenir en compte”, reitera. És necessari, per tant, un canvi de mentalitat, pensar en gran i de manera innovadora i transformadora.