Enrique Arnanz: “La justícia restaurativa pretén posar en el centre les relacions humanes”

Enrique Arnanz és el president de la Fundación Esplai Ciudadanía Comprometida. A més, és llicenciat en Sociologia i Filosofia, i diplomat en Dret. Bona part de la seva vida professional l’ha dedicat a entitats i projectes que treballen en l'àmbit del desenvolupament integral comunitari, la inclusió social i la justícia restaurativa.

La Fundación Esplai disposa, en diferents centres penitenciaris de l'Estat espanyol, de programes per a la vida en llibertat. Es tracta d’una qüestió fonamental perquè les persones quan surtin en llibertat tinguin habilitats i destreses perquè els ajudi a fer front la nova situació. És important que estiguin preparades per a la condemna i el rebuig social que patiran, tant en l'esfera laboral com social. 

Enguany, la fundació està realitzant un procés de debat sobre la justícia educativa i el paper de les organitzacions del tercer sector social en l'àmbit penitenciari. Un treball que culminarà al final de l'any amb la publicació d'un nou document per al debat, el qual serà el número onze de la col·lecció.

Què és la justícia restaurativa?

La justícia restaurativa considera que la justícia tradicional basada en delicte, condemna i presó no té en compte que el delicte, abans de ser una violació de la llei escrita, és una ofensa a les relacions humanes. Per tant, la justícia restaurativa cerca dues coses: per una banda, posar el focus en el fet que el més rellevant del delicte és la ruptura de la relació humana i, per l'altra, que les persones implicades en el delicte, tant la víctima com el victimari, tinguin el paper principal per resoldre el conflicte amb l'ajuda de la figura del moderador.

La justícia restaurativa pretén posar en el centre del delicte, no la llei escrita i dictada, sinó la ruptura de la relació humana i reparar el mal a partir de la recuperació de la relació que s'ha trencat.

Aitana comienza sus prácticas de #IntegraciónSocial en los proyectos de #JusticiaEducativa y #Reconéctate de #FundaciónEsplai para colaborar en favor de las personas privadas de libertad
Aitana cuenta su ganas e inquietudes sobre colaborar en #Prisones https://t.co/ZpKVfk2qZM pic.twitter.com/JVsNhVyBGY

— Fundación Esplai (@fundacionesplai) April 5, 2023

Quins beneficis aporta?

El principal benefici és que és justa, té en consideració totes les parts implicades. En canvi, la tradicional és una justícia legal, que no té en compte la víctima, la qual se sent indefensa davant una maquinària legal que utilitza un llenguatge i un procediment que no és accessible per a la majoria dels ciutadans.

En segon lloc, la justícia restaurativa afirma que es pot reparar el mal, que les persones poden canviar i que es pot perdonar i reconciliar. Finalment, aquest tipus de justícia aposta per fuig del càstig i aposta per l'educació.

Quines són les principals barreres?

La principal barrera és la cultura social que tenim on no hi ha lloc per al perdó, ja que és un símbol de feblesa. Vivim en una societat profundament castigadora i venjativa. Per aquest motiu, és molt complicat introduir idees restauratives i educatives.

Una altra gran barrera són el Ministeri de l'Interior i el de Justícia perquè malgrat que cada vegada més s'aposten per incloure programes restauratius, però l’aplicació encara va molt lenta. Finalment, l'absència de recursos públics i privats per a aquesta mena d'iniciatives.

Com reben les víctimes aquest tipus d'iniciatives?

En general, molt poques víctimes volen entrar en un procés: no més del 15%, que volen entrar en un procés de medicació amb el seu victimari. Així i tot, més sovint (sobretot persones que tenen una visió ètica, política i espiritual) al cap del temps, sí que creuen que és positiu trobar-se amb el seu victimari, però això no és gens fàcil i és el mediador el qui ha de facilitar el procés.

Hi ha predisposició per part de les persones agressores a accedir a aquests programes?

La gran majoria de les persones que estan en les presons toquen fons i a partir d'aquí o segueixen en un camí d'autodestrucció o busquen la manera de canviar. És per aquest motiu que tenim un gran nombre de persones que sí que volen retrobar-se amb la víctima, demanar perdó i poder explicar la seva història.

Així mateix, també hi ha persones que no s'atreveixen a fer el pas o, no saben a qui van ser la persona a la qual va perjudicar o la víctima no vol la trobada. Per aquest motiu, també està la figura del representant de la comunitat amb la qual es treballa en els processos restauratius perquè l'intern pugui fer el seu procés.

Quina és la feina de la Fundació Esplai amb la justícia restaurativa?

Des de la Fundación Esplai tenim l'àrea de justícia educativa que el que realment considera restaurador no és la justícia sinó l'educació. Ens recolzem fonamentalment en tres punts: en primer lloc, que no se li pot negar a ningú la possibilitat de canviar; que per més horrible que sigui el delicte que ha comès la persona, és un subjecte educatiu i, finalment, que el mal no només es repara amb la llei escrita sinó quan hi ha un retrobament i un retorn a la societat i amb la víctima.

Des de la fundació desenvolupem diversos programes per a la vida en llibertat: tenim el retrobament familiar, qüestió que no és gens senzilla, sobretot quan són condemnes llargues; tenim el projecte ‘Reconéctate’, centrat en l'alfabetització digital, perquè avui dia qualsevol persona que no tingui un domini bàsic digital està en la indefensió total i, treballem amb programes centrats en la ciutadania i la convivència.