Marta Julián: ”La realitat virtual pot aportar valor en la millora d’habilitats clau per a la reinserció social”
Comparteix
La realitat virtual com a eina d’intervenció social als centres penitenciaris obre noves possibilitats, però també planteja reptes importants. Desde Suara Cooperativa, entenen la realitat virtual com una eina amb potencial, però amb el repte de convertir-la en un projecte amb continuïtat, ben avaluat i integrat en una intervenció social que posi al centre la convivència, la interculturalitat i l’antiracisme.
Entrevistem la Marta Julián, directora de Mediació Intercultural als Centres Penitenciaris de Suara Cooperativa, que ha compartit amb Xarxanet l’experiència pilot amb realitat virtual als centres de Wad-Ras, Brians 1 i Lledoners, i reflexiona sobre el seu potencial. Una mirada honesta sobre innovació, acompanyament professional i la necessitat de rigor metodològic per garantir un impacte real i sostingut.
Què va motivar Suara Cooperativa a utilitzar la realitat virtual als centres penitenciaris i com va sorgir aquesta idea?
A Suara Cooperativa fa temps que s'usen eines de realitat immersiva en diferents projectes d’atenció a les persones, alhora que es gestionen serveis de mediació intercultural als centres penitenciaris. En una sessió formativa, els equips professionals del servei de mediació intercultural van conèixer aquesta tecnologia i van detectar que podia ser una eina interessant i atractiva per treballar aspectes relacionats amb la convivència i el benestar dins dels centres.
El pas de provar-la als centres penitenciaris va arribar arran de la preparació de les Fires d’Entitats del 2025, que van permetre dur a terme una primera prova pilot amb realitat virtual i valorar si podia tenir continuïtat com a recurs complementari. Paral·lelament, des del Departament de Justícia hi havia interès a conèixer aquestes eines, fet que va propiciar una visita a les oficines de Suara i, posteriorment, la dotació d’ulleres de realitat virtual a alguns centres, així com la formació dels equips professionals en el marc del Pla Nacional de Salut Mental. Tot plegat va configurar un context favorable perquè la realitat virtual comencés a introduir-se als centres, primer com una prova i després com una línia a explorar amb més criteri.
Quins objectius específics es perseguien amb aquest projecte dins dels programes de convivència i mediació intercultural?
En el plantejament inicial, els objectius se centraven a facilitar espais de regulació emocional per reduir la tensió i l’estrès, afavorir l’empatia i el canvi de perspectiva, reforçar habilitats de convivència com la comunicació, el respecte i l’escolta, i incorporar una mirada intercultural i antiracista per identificar prejudicis, estereotips i dinàmiques discriminatòries. Aquest marc d’intencions va servir de punt de partida, tot i que el pilot va permetre ajustar expectatives i veure què era realista i com calia dissenyar millor les sessions.
Com va ser la primera experiència amb la realitat virtual als centres de Wad-Ras, Brians 1 i Lledoners, i què en vau aprendre?
Es van dur a terme proves pilot als centres de Wad-Ras, Brians 1 i Lledoners amb l’objectiu de testar la viabilitat del projecte, tant pel que fa a la logística com a l’acceptació de la proposta, el tipus de continguts, la durada de les sessions i l’acompanyament necessari. L’aprenentatge principal va ser que la realitat virtual només té sentit si està molt ben guiada, amb una preparació acurada de la sessió, una experiència cuidada i una bona conversa posterior. També es va constatar que el context penitenciari exigeix un alt nivell de rigor en protocols, coordinació i adaptació als ritmes del centre.
Quines experiències van compartir les persones participants després de les sessions immersives?
En les primeres proves, tant a Brians com a Wad-Ras, les persones participants van expressar una clara preferència per experiències amb paisatges oberts i reals. Els entorns naturals filmats de manera real, com platges o camps, van tenir un impacte molt més gran que alguns continguts digitals generats per ordinador. Per a moltes persones, el simple fet de “ser” en un espai obert, encara que fos virtualment, ja resultava molt significatiu.
Un element que va sorprendre especialment va ser l’aparició d’un gos en un dels vídeos, que va generar reaccions emocionals intenses i inesperades, despertant records i facilitant converses immediates després de la sessió. A partir d’aquests retorns, es va ajustar millor l’experiència a Lledoners, incorporant aquest tipus de continguts, i la resposta va ser molt positiva, destacant sobretot la sensació de desconnexió i de canvi d’entorn.
Com s’integra actualment la realitat virtual amb els serveis de mediació intercultural?
Actualment, la realitat virtual no està integrada de manera estable dins dels serveis de mediació intercultural. La proposta inicial era explorar-la com un recurs complementari, però el projecte no s’ha pogut desplegar tal com s’havia plantejat. Tot i això, el model que es considera més viable és que la realitat virtual funcioni com una eina puntual dins d’un procés més ampli, combinada amb converses guiades i dinàmiques específiques de convivència, interculturalitat i antiracisme per treballar aspectes com els prejudicis, els rumors i el respecte a la diversitat.
Heu observat canvis en la convivència o en les dinàmiques grupals?
Com que es tracta d’una prova pilot i no d’una implementació continuada, no es poden afirmar canvis sostinguts en la convivència. Tot i això, sí que es va detectar que, en el moment immediat, algunes sessions afavorien un clima més tranquil i una actitud més oberta a parlar del que s’havia sentit o viscut. Per poder parlar d’impacte real, caldria un projecte amb més continuïtat, una metodologia definida i un sistema d’avaluació amb indicadors clars.
Quins reptes tècnics i humans heu hagut de superar?
Els reptes han estat principalment logístics i humans, relacionats amb la coordinació amb els centres, els protocols de seguretat, la gestió d’espais i temps, així com la cura, la higiene i el manteniment dels equips. Un altre aspecte clau ha estat el factor humà: generar confiança, explicar bé l’experiència, respectar els ritmes de cada persona i garantir un bon acompanyament emocional quan l’experiència podia remoure sentiments. La formació dels equips professionals també ha estat un element imprescindible.
De quina manera pot contribuir aquesta experiència a la reinserció social?
La realitat virtual pot aportar valor en la millora d’habilitats clau per a la reinserció social, com l’autocontrol, la gestió emocional, la comunicació i la convivència. Tot i que no és una solució en si mateixa, pot ser un recurs útil per recrear situacions que les persones es trobaran a l’exterior i per activar reflexions sobre com gestionar la frustració, resoldre conflictes o construir respostes alternatives davant situacions de tensió.
Quin paper han tingut les entitats i les Fires d’Entitats dins del projecte?
Les entitats del tercer sector tenen un paper molt rellevant dins dels centres penitenciaris, especialment en l’acompanyament de persones travessades per diferents eixos d’interseccionalitat. Les Fires d’Entitats són un espai clau per donar a conèixer aquesta tasca, tant a les persones privades de llibertat com als equips professionals dels centres. En aquest projecte, la Fira d’Entitats va ser també una oportunitat per testar la realitat immersiva en un entorn més obert i amb el suport dels equips d’innovació i mediació intercultural, fet que va facilitar una experiència molt positiva.
Com es treballa l’avaluació i la continuïtat del projecte?
Fins ara, la realitat immersiva s’ha treballat en format pilot, amb l’objectiu de testar continguts, logística i metodologia. De cara a una possible continuïtat, el repte és convertir aquesta experiència en un programa estructurat, amb sessions definides, continguts seleccionats, criteris d’avaluació qualitatius i quantitatius i una implementació coordinada i estable amb els centres, que permeti valorar-ne el valor afegit i la replicabilitat.
Creieu que aquesta tecnologia pot aplicar-se a altres serveis socials de Suara?
Sí, sempre que s’utilitzi amb criteri i acompanyament. A Suara Cooperativa fa més de cinc anys que es treballa amb realitat immersiva en àmbits com la salut, el benestar emocional i físic, l’acompanyament socioeducatiu i la formació de professionals. Experiències com Mindfulness Immersiu, Revive, Resilients o Contes amb Batec han demostrat que aquestes tecnologies són especialment útils quan costa arribar només amb paraules o quan es vol treballar l’àmbit emocional i vivencial.
Quin missatge donaríeu a altres organitzacions del tercer sector que vulguin innovar?
Que la innovació té més a veure amb el propòsit i la metodologia que no pas amb la tecnologia en si. És important començar amb pilots petits, cuidar l’ètica i l’acompanyament, i ser rigorosos i honestos amb l’avaluació dels resultats. La tecnologia no funciona sola: és imprescindible la tasca de les persones professionals, tant en el disseny del programa com durant el procés d’acompanyament, per garantir que realment contribueixi a la convivència, la interculturalitat i l’antiracisme.
Afegeix un nou comentari