Àmbit de la notícia
Social

Eric Roig: "Hem d'assegurar que la digitalització educativa és una font d'oportunitats per a tothom"

Entitat redactora
Colectic
Autor/a
Alejandra Sanchez
Fa ja més d'un any que la Fundació Bofill va posar en marxa el Laboratori d'Equitat Digital per treballar les oportunitats i els reptes de la tecnologia educativa. Font: Pixabay.
Fa ja més d'un any que la Fundació Bofill va posar en marxa el Laboratori d'Equitat Digital per treballar les oportunitats i els reptes de la tecnologia educativa. Font: Pixabay.

Des de la Fundació Bofill treballen per posar el focus en els impactes de les tecnologies educatives i com aquestes poden amplificar les desigualtats socials.

Fa aproximadament dues dècades que les tecnologies es van començar a introduir a les aules catalanes, obrint interrogant rere interrogant tant per docents com per famílies. Aquesta necessitat de recerca sobre el tema ha fet que moltes entitats hagin dedicat els seus esforços a investigar sobre la tecnologia educativa.

A Catalunya, una de les entitats de referències és la Fundació Bofill que fa ja més d’un any va posar en marxa el seu Laboratori d’Equitat Digital per garantir que la digitalització educativa sigui una veritable font d'oportunitats per a tothom, treballa especialment a prop de les comunitats que sovint queden al marge dels avantatges de les tecnologies i exposades als seus riscos.

Des de Xarxanet hem parlat de riscos, oportunitats, reptes i panorama de futur amb Eric Roig, investigador de la Fundació Bofill dintre de l'equip d'Equitat Digital.

Perquè és important, com a societat, obrir el debat sobre l'ús de la tecnologia a l’educació?

Segurament és la pregunta més ens hem fet durant aquest curs, de fet, és la pregunta estrella. Al final, nosaltres el que veiem és que últimament hi ha hagut una acceleració de la digitalització en l'àmbit educatiu que, a nivell tecnològic, ja portàvem arrossegant durant molts anys de canvis constants. I és important per molts factors. Aquí ens trobem en un escenari de desigualtat, que tradicionalment hem entès com una falta d’accés als dispositius digitals, i, en aquest sentit, és una cosa que ja estem superant. Però on estem veient ara aquestes desigualtats, que al final són desigualtats socials, és en els entorns digitals, independentment de tenir accés o no a l'espai tecnològic.

És per això que nosaltres, des de la Fundació, hem volgut encarar aquest debat des de la perspectiva estrictament d'equitat, és a dir, en veure on hem de posar el focus per reduir aquestes desigualtats i el que hem volgut explorar és aquest espai, aquest triangle que formen l’ús de les tecnologies o la digitalització educativa, amb la justícia social que estaria en l’altra aresta, sense oblidar l’equitat digital, que estaria sempre al centre.

Com treballeu des de la Fundació i, en concret, des d'Equitat Digital el tema de les pantalles a les escoles?

Des del Laboratori d’Equitat Digital que portem impulsant des de fa un any i poc, hem volgut posar el focus no tant en les desigualtats d'accés, fins i tot no tant en les desigualtats de competències, sinó en les desigualtats d'impacte i aprofitament de les tecnologies.

I aquest és el gran repte, perquè, si ens fixem, a les escoles darrerament han arribat molts dispositius i hi ha garantida una bona connectivitat. A nivell de competències, a més, s’està treballant també molt i molt bé. I, ara, el gran repte, com dèiem, és veure com equilibren l'impacte i l'aprofitament, que ara mateix està desequilibrat perquè les desigualtats socials s'estan amplificant en els entorns digitals. El repte de l’equitat és assegurar que tots els infants, independentment de les seves característiques i situacions personals, poden tenir un bon aprofitament i impacte de les tecnologies.

Què s'ha de fer per garantir aquesta equitat, tant en l'accés com en el bon ús d'aquesta tecnologia?

És una altra de les grans preguntes i, com qualsevol canvi social, contra més complex, més exigent. Com dèiem, estem veient que aquestes bretxes d'accés i connectivitat s'estan tancant, amb la bretxa de competències també ens estem posant. Però ara ens trobem davant d'una situació en què dues persones que tenen les mateixes possibilitats d'accés a les tecnologies i que poden tenir competències similars, no tenen el mateix impacte i aprofitament de les tecnologies per la seva vida. I aquest és segurament el gran repte d'equitat que el que demanar és canviar novament les ulleres.

Ara toca "canviar les ulleres" per pensar que ja no és una qüestió d'igualtat, sinó que és una qüestió també d'equitat. Ens hem de posar les ulleres de l'àmbit més social i ens hem de posar les ulleres no tan digitals sinó com a societat.

Posa’ns un exemple d’aquest canvi de paradigma.

Doncs mira, últimament a la Fundació estem treballant molt amb dades sobre desigualtats de gènere en els entorns digitals. I què estem veient? Estem veient que les noies tenen un sentiment de competència més elevat que els nois a nivell digital, i això és una dada que ha canviat en els últims anys. Estem veient que no hi ha diferència d'oportunitat d'accés a les noves tecnologies entre les noies i els nois. Però estem veient que quan es tracta de riscos, quan es tracta d'assetjament digital, per exemple, les noies reben molt més en comparació als nois.

I quan es tracta d'impacte emocional d'aquestes situacions, les noies es veuen molt més afectades que els nois. I quan es tracta d'oportunitats fora d'escola per desenvolupar competències tecnològiques tenen menys oportunitats les noies que els nois. Llavors, aquí el focus que hem de canviar perquè s'ha de superar el que és tenir competències i tenir accés i hem de centrar-nos en la persona i en aquestes desigualtats socials que acostumen a repetir-se.

Aquesta visió, la d’equitat, és una visió que coincideix amb la que s'aplica, ara per ara, als centres educatius?

És una de les intencions. Al final, a nosaltres el que ens interessa molt és tot el que envolta la paraula 'educació'. Llavors, aquí estem parlant de l'escola, però estem parlant de fora de l'escola, estem parlant de la família, estem parlant de tot el context i tot l'ecosistema. Llavors, un d'ells, evidentment, és l'escola i és fonamental. Hem d'assegurar que la digitalització educativa és una font d'oportunitats per a tothom.

Llavors, partim d'accés i equipament necessari, sabem que no és suficient, cal anar més enllà. I aquí és on nosaltres hem volgut generar espais de reflexió amb mestres, amb expertes, amb acadèmiques, amb famílies, també, i amb adolescents. I, de fet, durant aquest 2024, hem tingut un total de 18 jornades en les quals han participat més de 1.300 persones i hem compartit 25 pràctiques, diferents projectes d'intervenció i experiències educatives que venen dels propis mestres.

Quines oportunitats ens ofereix la tecnologia educativa?

Me'n venen moltes, però si jo les he d'agrupar, les dividiria en dos tipus. Primer, la tecnologia és una gran oportunitat com a eina metodològica. Com a vehicle, per aconseguir altres aprenentatges. Això per què? Normalment, quan utilitzem segons quins recursos tecnològics incrementa la motivació dels infants i, fins i tot, la predisposició a adquirir segons quins aprenentatges. També ens permet diversificar els tipus i canals d'aprenentatges, de manera que hi hagi més varietat en aquestes situacions d'aprenentatge.

Hi ha una altra gran oportunitat des del meu punt de vista, que pot ser una oportunitat i un repte emmascarat, que és que ha de ser una finalitat en si mateix treballar la tecnologia. Però no tant per esdevenir programadors o programadores, que potser també, però ho dic sobretot de cara al fet que siguin crítiques, a què tinguin estratègies per fer bons usos, a què puguin entendre com funciona la societat des de la perspectiva tecnològica, l'impacte, la influència de les grans tecnològiques, com funciona l'administració digital... Al cap i a la fi, a què puguin fer un ús transformador a les tecnologies.

I quins reptes presenta?

El repte és que tingui sentit. Llavors, ara parlo com a 'profe', i per mi és molt important ser coherent i conseqüent en què utilitzar aquesta tecnologia educativa m'ha d'ajudar i m'ha de facilitar aquest acompanyament acadèmic d'altres àmbits.

Jo crec que un dels grans reptes que tenim és que dintre d'aquesta finalitat de treballar les tecnologies per aprendre a utilitzar-les, hem de gestionar també la dedicació i la involucració que tenim amb les tecnologies, perquè estem veient que molts infants, especialment en els contextos vulnerables, tenen un gran risc de sobreexposició a les pantalles i és aquí on tenim els grans o els principals desavantatges.

Per acabar, com cal tractar les dades en contextos educatius per garantir la privacitat dels infants?

Aquí sí que et vull ser bastant honest, vull dir, nosaltres no som experts com a tal i llavors el que anem aprenent és a partir de concentrar figures que són expertes, informes, articles, etc. També hem fet exploratoris en aquest sentit perquè és un tema que ens interessa molt, que ens preocupa i ens motiva en parts iguals.

El que sí que tenim clar és que hem d'anar a un escenari on hem d'assegurar que les plataformes que s'utilitzen en l'àmbit educatiu tenen estrictament intencions educatives. Llavors, jo crec que aquí el que hem d'exigir una preocupació compartida amb l'administració, que ja és existent i que hi hagi figures que vetllin perquè aquestes plataformes siguin plataformes segures.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari