Fa gairebé sis anys que Esteve Sánchez és voluntari del Projecte Home Catalunya. Va cada dimarts a la comunitat terapèutica de Montcada i Reixac. Ell va ser usuari d'un dels serveis de la mateixa entitat l'any 2014 i ara està convençut que aquelles experiències li serveixen per entendre millor les persones que acompanya. És un exemple de voluntariat experiencial.

Quina és la teva vinculació en aquest moment amb Projecte Home Catalunya?

Faig un voluntariat a la comunitat terapèutica de Montcada i Reixac. Ja fa uns cinc anys que soc voluntari. Hi vaig els dimarts i hi estic un parell o tres d'hores. Bàsicament faig assistència als usuaris.

En què consisteix el voluntariat?

Doncs les tasques són variades. Vull dir que no hi ha una tasca en concret, sinó que faig acompanyaments per anar al metge o si han de fer alguna visita o algun tràmit. A vegades, també vaig a comprar coses del dia a dia o a la farmàcia.

I també, des de fa poc temps, faig l'anamnesi a alguns usuaris.

Què vol dir això?

L'anamnesi és un estudi des de les arrels familiars. És la indagació dels antecedents familiars, fisiològics i patològics. Es fan un seguit de preguntes sobre els primers records que es tenen de la família, de l'entorn familiar, de les amistats... fins que s'arriba al punt de descriure les pautes de consum, de com es va començar a consumir...

Al voluntariat se'ns fa un curs de formació per poder-ho fer.

En una entitat com Projecte Home Catalunya, quan una persona voluntària fa acompanyaments suposo que s'acaba involucrant en l'evolució de les persones ateses...

Això és opinió meva, crec que el voluntariat sempre ajuda en el tractament dels usuaris. De fet, quan estàs amb ells comparteixes moltes coses. Amb algú hi ha més afinitat que amb algú altre, però normalment t'expliquen com es troben. El voluntari és referent per als usuaris i una via de comunicació amb l'equip de terapeutes i educadores del centre. Som una via de comunicació, crec jo.

Tu vas rebre aquest acompanyament del Projecte Home.

Sí, jo vaig ser usuari de Projecte Home, però no pas de la comunitat terapèutica, sinó en un centre. La meva experiència va ser diferent a la de la comunitat terapèutica, però sí, sí, en vaig ser usuari.

I vas tenir contacte amb persones voluntàries?

Era diferent perquè hi anava només unes hores a la setmana. Jo no hi vaig estar intern. El contacte amb el voluntariat és més intens a la comunitat terapèutica, perquè és on viuen.

El fet que passessis per allà fa que ara siguis voluntari o no?

Diria que sí, que hi té un pes important. La teva experiència com a usuari la portes al voluntariat. Crec que dones un valor al voluntariat.

Quin valor hi dones?

Hi aportes la teva experiència. Una experiència que crec que és rellevant en aquests casos. Crec que és molt important que l'usuari, en el seu dia a dia, vegi com el voluntari pot ser referent per al seu tractament i la seva cura.

Ser referent és una paraula molt contundent...

Sí, així és, així és.

Tu com ho portes, això?

Ajudar és molt important. I poder ser un referent per a una persona que està passant una situació molt complicada en aquest moment de la seva vida encara més.

Sovint, les persones que no han estat involucrades en aquestes coses no ho entenen. Ser una persona que sí que hi has passat i ets, entre cometes, normal et pot convertir en referent. Sí. Has recuperat la teva vida i pot ser rellevant que estiguis al seu costat.

"Encara que soni a tòpic, el retorn que reps fent voluntariat no té preu"

Quins punts creus que tu tens més forts fent aquest voluntariat que una persona que no hagi passat per aquest tractament?

Sobretot la possibilitat de poder empatitzar amb la situació de l'altra persona. Poder entendre què li passa, perquè hi has passat. Que vegin que els estàs agafant de la mà, que els ajuda, que no tens prejudicis, que no els jutges...

Són moments complicats i és important que et puguin tractar de tu a tu. Potser no tenim una formació, però tenim una experiència. I l'experiència d'haver estat usuari, d'haver passat per un tractament, és un valor afegit a l'hora de fer voluntariat.

Clar, seria l'experiència la paraula clau, no?

Sí, encara que dolenta és una experiència.

Dolenta, però en treus coses positives com aquesta: poder fer voluntariat i entendre millor?

Sí, sí. És molt dur passar per un tràngol així, però també aprens moltes coses, moltes.

Ho expliques que ets una persona que has passat per aquesta experiència quan fas de voluntari?

A vegades. Sovint el que passa és que vas parlant i la conversa porta a què ho expliquis. Surt de forma natural. No és una carta de presentació. Surt en una conversa com pot sortir quan parles amb un amic, un veí o un company de feina. Intento normalitzar-ho.

Algun moment fent de voluntari que hagis viscut especial?

Hi ha molts moments especials. Hi ha moltes persones i cada persona té una característica, un tret personal... També tens un vincle diferent amb cada persona o usuari. Tinc moments que són macos.

A vegades hi ha algun usuari que ha estat temps tancat a la presó, per exemple, en condicions complicades i quan t'hi acostes vas veient canvis emocionals, de comportament, però també físics. Són coses interessants i és satisfactori.

Heu d'actuar d'acord amb l'equip de professionals. No tens por a equivocar-te en algun moment?

Et pots equivocar. Intento que no, actuant de bona fe i sense negativitat. No hi ha unes pautes a seguir i un usuari reacciona diferent que un altre encara que tu actuïs igual. El que fem el voluntariat és empatitzar amb ells i donar el millor que tenim. I encara que soni a tòpic, el retorn que reps fent voluntariat no té preu. És ben veritat. Recomano a tothom que es faci voluntari.