La celebració tindrà lloc l’12 de maig i comptarà amb demostracions de teràpies, treballs manuals realitzats per l'associació, i espectacles d'entitats voluntàries.

La fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza pel dolor musculoesquelètic generalitzat. Però el fet que no provoqui alteracions orgàniques demostrables es converteix en un handicap per al diagnòstic de totes aquelles persones que la pateixen.

La malaltia, contemplada des de 1992 per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta les parts fibroses del cos (músculs, lligaments i tendons). Produeix dolor, amb una hipersensibilitat exagerada, en diferents punts predefinits del cos: és el símptoma fonamental que s’ha de manifestar per poder diagnosticar aquesta patologia.

Habitualment es relaciona amb una gran varietat de símptomes. En destaquen, la fatiga persistent, el son no reparador, la rigidesa generalitzada i els símptomes ansiosos i depressius. Avui en dia, la malaltia es diagnostica sobre la base de criteris establerts pel col·legi Americà de Reumatologia.

Un diagnòstic difícil

La Rosa Chaler està diagnosticada de fibromiàlgia des de fa 1 any tot i que, segons ella, fa més de 30 anys que la pateix. El seu periple de metge en metge va durar uns 10 anys. I els seus símptomes són dolor, fatiga i recuperació més lenta del que és habitual després d'activitats continuades. Assegura que es tracta d’un dolor “que es desplaça, i que dóna molts altibaixos emocionals".

Segons la presidenta d’Afibrocat, Montserrat Mas, “la sanitat i nosaltres no anem de la mà perquè el trajecte per arribar al diagnòstic és molt difícil. Es converteix en un pelegrinatge que avui en dia ja no s’hauria de fer. El temps que s’acostuma a passar donant voltes de metge en metge és d’una mitjana de 10 anys” comenta la Montserrat.

Teràpies alternatives

Va ser per Facebook que la Rosa Chaler es va assabentar de l'existència d'Afibrocat (Associació d’Ajuda per la Fibromiàlgia de Catalunya), una associació que va néixer el 2004 amb la voluntat d'oferir un espai on els malalts/es poguessin millorar la seva qualitat de vida mitjançant teràpies, xerrades, etc. "Vaig veure que el que feien es basava en teràpies alternatives i em va agradar perquè jo els medicaments no els tolero gaire", explica la Rosa.

Segons la presidenta d’Afibrocat, "es tracta d’una associació on orientem i ajudem a aprendre a viure amb la malaltia tot compartint experiències". "El més important" assegura la Montserrat "és que les persones que acollim hem passat pel mateix".

Voluntat d’obertura

Afibrocat té local propi des de fa cinc anys. I això “ens ha permès obrir-nos, donar-nos a conèixer, fer xarxa... de manera que s’ha materialitzat més la nostra tasca” explica la presidenta. Gràcies al voluntariat i als col·laboradors, l'Associació ofereix avui un ampli ventall de teràpies ajustades a les necessitats dels seus usuaris.