Francesc Márquez: “Si els estudiants no podem decidir, els instituts només seran espais on fer classe"

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) ha criticat que no s’hagi tingut en compte la veu de l’alumnat en la presa de decisions per la tornada a les aules, que tindrà lloc el 14 de setembre. En un comunicat, han afirmat que les mesures adoptades pel Govern són insuficients i han expressat que no s’ha donat una resposta efectiva a la reducció de ràtios, la provisió de gels per a tothom i l’augment de la plantilla docent per poder mantenir la distància de seguretat.

Francesc Márquez, portaveu de l’AJEC, ha criticat obertament les mesures preses pel Departament d’Ensenyament i ha exigit plans de contingència per als possibles rebrots perquè cap alumne es quedi sense accés a l’educació. En una entrevista a www.xarxanet.org, ens explica el posicionament de l’entitat en plena tornada massiva als centres educatius en el context de la pandèmia del coronavirus.

Què creieu que s’hauria d’haver fet i no s’ha fet?

En els plans de contingència s’ha demanat posar gels hidroalcohòlics en punts estratègics dels centres educatius. Pensem que això no és viable, ja que els gels són molt importants i s’hauria de posar un per a cada aula i repartir-los molt bé pels instituts. Un altre aspecte és que s’ha apostat per grups estables i des del nostre punt de vista s’hauria d’haver apostat per una reducció de ràtios.

Quina hauria de ser la ràtio per aules segons l’AJEC?

A l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius apostaríem per reduir-ho a la meitat i passar de 30 a 15. Les aules són com són i no hi caben 30 persones guardant el metre de seguretat. Per a Primària, apostaríem per 15, tot i que la ràtio actual és de 20 i s’hi apropa més o menys. A les universitats és més complex, perquè s’ha apostat per un model semipresencial. Això no ens agrada. A les escoles es poden agafar barracons però a les universitats és més difícil trobar espais més grans per fer classes. Des de l’AJEC apostem per un model que sigui presencial.

S’hauria d’haver contractat més professorat?

S’han contractat 5.000 professionals, dels quals 3.600 són per a la pública. A Catalunya hi ha més de 5.000 escoles públiques, per tant toca a menys d’un per a escola.

Quines mesures de prevenció que no s’estan contemplant s’haurien de prendre?

Per a les famílies vulnerables s’haurien de donar més ajuts per comprar mascaretes i gels hidroalcohòlics. També s’hauria de garantir la distància de seguretat perquè els alumnes puguin estar a 2,5 metres quadrats de distància. Als menjadors, per exemple, no cal mantenir la distància de seguretat entre grups estables però entre grups no estables diferents sí.

Afirmeu que s’han intentat introduir reformes educatives per la porta del darrere. A què us referiu?

Ens referim que per a quasi totes les mesures que s’han estat implementant no s’ha contactat amb els sindicats d’estudiants. Sí que s’ha contactat amb les associacions de pares però no amb els sindicats. Ens estan donant informacions amb les quals no hem pogut participar. Des del nostre punt de vista, els sindicats com el SPC, i no només l’AJEC, hauríem d’haver estat a les reunions per treballar aquest nou inici de curs.

Parleu de realitat desencoratjadora. Com creieu que serà l’inici del curs?

Serà un inici de curs molt estrany. Hi ha mesures que no estan gens ben explicades. Les mesures hi són però no són suficients i la gent es queixa. Serà un inici incert, no sabrem si ens haurem de confinar i si passa, no hi ha plans per fer front a aquest confinament.

També parleu de concepció classista de l’educació, ja que un 25% de les llars no tenen ordinadors. Quin posicionament teniu respecte a l’educació telemàtica?

Des del principi del confinament no es va treballar tot el que s’hauria d’haver treballat per aconseguir una bona connectivitat. Van ser alguns pobles i ajuntaments qui van donar aquests recursos. El Departament d’Ensenyament no ha donat la màxima connexió ni els recursos. Si hi ha rebrots, no hi ha plans per poder dotar ràpidament a tot l’alumnat de connexió i ordinadors. Ara hi ha 300.000 ordinadors que s’han comprat però encara no han arribat. Tampoc sabem com es farà aquest repartiment.

Per què creieu que no s’ha dotat de manera àgil dels dispositius electrònics a les famílies?

S’ha pogut veure a diversos mitjans que algunes classes es van fer a través de telèfons mòbils durant el confinament. S’haurien d’haver donat ordinadors i no tauletes, i òbviament que funcionessin bé. Això no s’ha fet el dia d’avui. Si el Departament s’hagués posat les piles, aquests dispositius ja haurien arribat.

Creieu que retallades del 2010 influeixen en el context de l’actual pandèmia?

I tant. Feia anys que potser no teníem tanta concepció i les havíem deixat enrere. Ho anàvem superant, però la pandèmia ens ha deixat clar que no ho hem superat i que s’hauria d’haver dotat l’educació de més diners. Si s’hagués dotat de més diners no hi hauria hagut cap problema amb la compra d’ordinadors per a les famílies més vulnerables i per garantir la connectivitat. També aquests diners haurien servit per reduir ràtios

En l’àmbit universitari, demaneu la reducció del preu del crèdit per aquelles assignatures que no tindran la part pràctica presencial.

A les universitats s’ha apostat per una semipresencialitat. La qualitat del crèdit no és la mateixa, el que hem pensat com a alternativa és que es redueixi el preu del crèdit, ja que la qualitat de l’ensenyament no serà la mateixa i perquè les beques són insuficients. Estudiar des de casa no és el mateix que fer-ho a l’aula.

Què reclameu si hi ha un confinament?

Durant el març els mateixos instituts van ser obligats a confinar-se però les estudiants no vam poder dir la nostra. Tot es va decidir des de direcció i els consells escolars. La participació dels estudiants hauria de seguir endavant i s’hauria d’apostar perquè els alumnes s’impliquin. Sense la participació estudiantil els instituts només són aules on es fan classes.