Francina Alsina: "Esperem que la discriminació positiva cap a les dones a la Taula sigui taca d’oli"

El tercer sector social és un àmbit molt feminitzat: un 74% de les persones contractades són dones, però no són tantes en els càrrecs directius. Avançar en l'equitat de gènere és un dels reptes la Taula del Tercer Sector presidida per Francina Alsina en un moment marcat per la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia.

El 74% de les persones dels equips remunerats del tercer sector social són dones, però només ho són el 58% de les presidències de les entitats. Es treballa per millorar-ho?

Les persones i les entitats n’estem molt conscienciades. A la Taula d’Entitats del Tercer Sector a començaments de l’any passat vam modificar en assemblea el reglament intern i s’hi va introduir una discriminació positiva que diu que un 60% de membres de la junta han de ser dones. A l’hora de presentar una candidatura, les vocalies han de ser dues dones o bé un home i una dona. Si quan les entitats han estat escollides la participació masculina supera la femenina, la persona suplent dona passa a ser titular.

A les eleccions del novembre passat ho vam haver de fer amb dues entitats. De les 13 actuals persones de la junta, 8 són dones. No som excepció ja hi ha altres organitzacions que estan canviant els reglaments interns en aquest sentit. També quan s’organitzen actes i accions mirem que hi hagi presència paritària per fer visible l’expertesa i el coneixement de les dones.

Per tant, ja hi ha polítiques actives per millorar la situació...

Sí. Hi ha molta consciència que és necessari. En el cas de la Taula, l’assemblea ens va felicitar quan vam presentar el nou document. Les entitats hem d’aplicar a dins de casa el que reclamem a la societat i diria que som un col·lectiu dels més conscienciats.

Una conscienciació que s'encomana?

Confiem que sí. Ho explico a tot arreu i esperem que la discriminació positiva cap a les dones a la Taula sigui taca d’oli. En el nostre sector i en molts altres és fer evident la realitat. Ara cal una discriminació positiva i després m’imagino que ja ens sortirà de forma natural. En algun moment et pots trobar amb dificultat per trobar dones ponents, però si les busques, hi son. Les dones són més discretes. Sovint passa que la dona fa la feina i no busca ni protagonisme ni càrrecs. És allò de: “Ja tinc prou feina”. Hem estat massa temps creient que la representació corresponia a l’home. Està canviant.

També es produeix una bretxa salarial, tot i que és una mica més baixa que al mercat laboral català.

La bretxa salarial és una de les grans assignatures pendents i que la pobresa sigui més gran entre les dones també ve d’aquí. Tot i que en els últims quatre anys s’ha reduït del 26 al 24% a Catalunya, la desigualtat en salaris per gènere és enorme i s’han de dedicar esforços cap a eliminar-la.

La majoria de persones usuàries també són dones. Considera que els projectes i programes són prou adequats a les seves necessitats? Cal incidir encara més l’equitat de gènere en les accions de les entitats?

Les entitats atenem col·lectius molt diversos i amb necessitats diverses. Veiem que la dona viu més en la precarietat i, tot i que els serveis s’intenten adaptar a les noves necessitats, encara hi ha molt de marge de millora. Insistim molt que el 80% de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones amb feines precàries i mal retribuïdes. Amb mares pobres tenim fills pobres, perquè costa molt trencar el cercle de la pobresa hereditària. I tot això la Covid-19 ho ha agreujat. Veiem desnonaments en plena Covid!

Ens trobem en plena crisi sanitària, econòmica i social derivada de la pandèmia...

No veiem ni la punta de l’iceberg. La situació és molt greu. En la crisi del 2008 les famílies tenien un coixí, es vivia de la pensió de les persones grans... Ara és la precarietat de la gent que encara no havia aconseguit aixecar el cap.

Segons un estudi de fa uns mesos de la Fundació Pere Tarrés, 8 de cada 10 persones cuidadores no professionals són dones. Es reprodueix en la cura el tradicional rol marcat pel gènere. Es veu possible trencar-ho? 

La cura és una feina mal pagada i per això la fem les dones. Calen canvis estructurals per acabar amb els estereotips i polítiques socials potents que trenquin els rols femenins per tradició. Sabem que les dones cuidadores dediquen una mitjana de 14,6 hores al dia a la cura, 2 hores més que els homes quan cuiden.

Precisament demanen al nou govern incloure la perspectiva de gènere en les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. També que siguin més transversals, integrals i coordinades amb el tercer sector. No fem molt tard en tot plegat?

Fa anys que ho demanem! Insisteixo que hi ha una pobresa entre les dones que ja hi era i la Covid l'està deixant molt més a la vista. És urgent que s’apliquin polítiques amb perspectiva de gènere. Durant la campanya vam aconseguir el compromís de tots els partits de prioritzar l’agenda social i també la llei del tercer sector. 

“Fa massa anys que tenim polítiques socials adormides, que es desenvolupen a batzegades i que no responen a les necessitats reals de les persones en situació de vulnerabilitat”, deia vostè. Plantegen un panorama desolador…

Realista, diria jo. Quan passi una mica la crisi sanitària veurem la magnitud de la crisi social, la veritable magnitud de la tragèdia. És urgent anar més enllà de posar pedaços i tenir uns pressupostos socials de veritat i un canvi de polítiques. O hi ha un canvi de tendència o no ho aguantarem. Només amb un habitatge garantit, una garantia d’ingressos mínims i un treball de qualitat començarem a aixecar el cap.

I les entitats no volem ser només escoltades, volem participar a l’hora de prendre decisions, a l’hora de dissenyar les polítiques socials. Som les que coneixem les necessitats de les persones.

Ha renovat en la presidència de la Taula. Què significa que al capdavant de la Taula hi hagi una dona?

Com a entitats socials donem una imatge que reforça el paper de les dones. Volem una societat més justa, més igualitària i més cohesionada i les dones hi hem de ser al capdavant. Hi tenim molt a fer i molt a dir. Cada cop hi ha més dones liderant projectes socials.