La Taula del Tercer Sector ha publicat recentment l’informe ‘L’impacte de la Covid-19 en els diferents àmbits d’actuació del tercer sector social de Catalunya’. Un anàlisi que parteix de la realitat de les més de 3.000 entitats no lucratives que agrupa la Taula i que desglossa l’escenari social que ha deixat la pandèmia. Xarxanet entrevista a Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, que reivindica la posada en marxa del pla de xoc social promès per la Generalitat en un moment en què les entitats socials “estan aturant el cop” de la crisi.

Quines han estat les conseqüències socials de la pandèmia de la Covid-19?

Som molt pessimistes. Són unes conseqüències devastadores. Les entitats socials hem avisat sempre que hi ha un sector de la població que no ha superat la crisi del 2008, no partíem de zero. La pobresa i l'exclusió social s’havien instal·lat en el 20% de la població, una taxa que va pujar fins al 26% l’any 2019, quan encara no havia arribat la pandèmia. Un de cada quatre catalans és pobre, això és una bestiesa.

Durant la pandèmia, les entitats socials hem atès a 800.000 persones. D’aquestes, un 30% mai havia recorregut a una entitat social abans. Aquesta realitat esgarrifa i dona la visió clara que és una crisi molt dura que ha arrossegat a un segment de persones que no estaven en una situació vulnerable.

Quins són els factors de vulnerabilitat que ja existien i quin paper han tingut en aquesta crisi? Què ha fallat?

Amb aquesta crisi han sortit a la llum causes estructurals que ja hi eren. Tenim un mercat laboral de molt mala qualitat i molt precari. Darrerament veiem un fenomen que feia molts anys que no es donava: el treballador pobre. També els preus de l’habitatge, que són inassolibles per una persona treballadora, i uns ingressos mínims que no estan arribant.

Aquests tres pilars són bàsics. Si fallen, com ha passat, ens trobem que el risc de pobresa creix. Si al 2019 ja teníem un 26% de població en pobresa és perquè aquestes tres potes han fallat.

Quin impacte ha tingut la pandèmia en la crisi de l’habitatge?

Ens trobem que el parc d’habitatge social de Catalunya no arriba al 2%, és per plorar. La mitjana a la Unió Europea (UE) és del 15% i hi ha països que superen el 20%. Estem molt lluny d’aquestes xifres. L’Estat espanyol està entre els 5 països de la UE on és més difícil accedir a un habitatge. És importantíssim revertir aquesta situació, del 2 al 10%, com a mínim.

S’ha d’agafar la situació de cara, entomar-ho com un repte de país, planificar polítiques i mantenir un ritme d’acció constant. Ens ha faltat durant dècades, i ara ens trobem en una situació molt difícil de revertir. Tant, que les entitats socials han hagut de duplicar l’ajuda directa per l’habitatge.

La resposta de l’escut social ha estat suficient?

No podem donar l’aprovat, ni molt menys. Els serveis socials no han estat a l’alçada. Qui ha aturat el cop han estat les entitats socials, que no han abaixat la persiana en cap moment. Tenim un sistema de protecció que no té prou força per afrontar una situació d’aquesta magnitud.

Arrosseguem la crisi del 2008, i les retallades ens van dur a un sistema de protecció social totalment afeblit que ara és incapaç de donar resposta a una situació tan complexa com la que hem viscut. Cal equiparar els serveis socials amb l’educació i la salut, elements bàsics per assegurar l’autonomia i la dignitat de les persones. Si els considerem com a tres pilars de l’estat del benestar, han d’estar equiparats.

"Qui ha aturat el cop han estat les entitats socials, no han abaixat la persiana en cap moment"

Com se’n surten les entitats d’aquesta crisi?

Malament, amb molta penúria. Les entitats s’estan endeutant perquè els projectes que depenen de subvencions arriben tard. Moltes estan fent campanyes per tenir noves donacions o demanant als socis que aportin més. La ciutadania és la que està rescatant les entitats, ho hem de revertir.

Estem reclamant la Llei del Tercer Sector Social, creiem que el sector necessita protecció i estabilitat per fer una feina tan important. Actualment és una col·laboració pública social i no podem seguir mantenint aquesta precarietat.

La nostra societat està cada vegada més polaritzada entre rics i pobres?

Fa temps que ho alertem. Les xifres són per esgarrifar-se’n. Més d’1.600.000 persones en risc, 800.000 en pobresa severa. Hem de ser conscients que les polítiques socials no han funcionat. S’han posat pegats per resoldre urgències però no hi ha hagut perspectiva a mig o llarg termini. S’ha d’anar a l’arrel d’aquests problemes estructurals.

Necessitem un canvi profund en les polítiques socials. Ja n’hi ha prou de fer polítiques reactives, d’urgència. Cal apostar per les polítiques preventives, de mig i llarg recorregut. Hem de trencar la roda de la pobresa, que en moltes famílies afecta ja a diverses generacions.

Què proposa la Taula el Tercer Sector Social de Catalunya per donar resposta a la crisi actual?

Per donar resposta a aquesta crisis social creiem que és imprescindible que el govern posi en marxa el pla de xoc social. El president el va anunciar durant la investidura, prometent que hi hauria 700 milions d’euros, però no s’ha recollit als pressupostos. No tenim una concreció sobre quines polítiques socials es desenvoluparan.

Una altra cosa que és mot important, és l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex s’utilitza per valorar la situació d’una persona a l’hora de fixar l’accés a prestacions, i la quantitat que hauria de percebre, i no es revisa des del 2010. No reflecteix per res l’augment del cost de la vida que hem experimentat en la darrera dècada. Una actualització que sí que s’ha fet amb l’IPREM, l’indicador estatal.

"És imprescindible que el govern posi en marxa el pla de xoc social"

Assenyalaves que tenim un mercat de treball de molt mala qualitat. Què s’ha de fer en aquest àmbit?

Cal recuperar les retallades aplicades l'any passat en polítiques actives d’ocupació. Sinó, no podrem assegurar la inserció laboral de col·lectius amb moltes dificultats, especialment persones amb discapacitat i problemes de salut mental, col·lectius que han rebut de ple en aquesta crisi.

Un altre fet és que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) sigui compatible amb les prestacions d’ajuda a l’habitatge. Ens hem trobat que les persones han d’escollir quina ajuda volen, amb això és impossible que se’n surtin. La RGC es va concebre com aquell mínim de renda que permetia tenir una feina.

Què proposa la Taula davant les desigualtats digitals?

Cal desenvolupar un pla de lluita contra la bretxa digital. Aquesta fractura eixampla les desigualtats que ja existien, i no parlem només que tothom tingui un ordinador i connexió. També vol dir formació, seguiment i acompanyament.

Hi ha criatures que han patit molt. No podem tenir alumnes seguint classes per mòbil. Les entitats socials han fet moltes ajudes per garantir la connectivitat, però també han dedicat molts esforços en el seguiment i l’acompanyament perquè els infants no perdin el curs.

"La bretxa digital eixampla les desigualtats que ja existien"

I fora de l’àmbit educatiu?

La tramitació, només digital, de l’Ingrés Mínim Vital ha estat una barbaritat. Algunes entitats han hagut de contractar persones que es dediquessin només a ajudar a tramitar-lo. Persones preparades que han dedicat una mitjana d’una hora i mitja per omplir cada formulari. Algú que no té coneixements, habilitats, o no domina l’idioma, com se suposa que ho ha de fer? Per això diem que la bretxa digital va més enllà de l’aparell i la connectivitat.