Gemma Font: “Cal canviar l’estigma social envers les persones que han estat privades de llibertat”

Posar en marxa una entitat no és tasca senzilla. Però encara ho és menys mantenir-la viva i aconseguir que creixi tot assolint la missió per la qual va ser constituïda. És per això que els aniversaris, en l’àmbit del tercer sector, són motiu de joia i és merescut i necessari celebrar-los.

L’Associació Cedre arriba aquest 2020 als 20 anys de vida i ho fa amb un vídeo on es recull la tasca desenvolupada per aquesta entitat durant la seva dilatada trajectòria. Si voleu conèixer qui són i què fan, no us perdeu aquest document audiovisual i l’entrevista que hem fet a la Gemma Font, gerent de l’entitat, amb motiu d’aquesta efemèride.

 

 

Moltes felicitats pels 20 anys de vida. Ens podeu explicar com va començar aquest camí?

L’Associació Cedre neix l’estiu de 2000 fruit de les iniciatives promogudes des dels Caputxins de Sarrià en el marc de l’acció social i solidària en el tercer i quart món, i especialment del voluntariat d’un grup de joves dins de la presó de La Trinitat.

Quina és la vostra missió?

L’entitat canalitza l’acció social vers els joves amb més risc d’exclusió social, els joves de les presons, majoritàriament immigrants, i té com a missió la socialització, la dignificació i la promoció d’aquests.

Treballem la socialització facilitant-los un contacte assidu, proper i natural amb altres joves i adults; la dignificació ajudant-los a descobrir i a valorar les seves capacitats a la vegada que assumeixen les seves limitacions i la promoció a través de la millora de la formació i la qualificació humana i laboral, a la vegada que es promou la seva autonomia responsabilitzant-los de les coses.

Quins programes teniu en marxa?

La nostra tasca es concreta en visitar interns del Centre Penitenciari de Joves i acompanyar-los en sortides fora del Centre, acollir i acompanyar en l’itinerari d’inserció a joves procedents de centres penitenciaris o a joves immigrants sense família ni recursos i la sensibilització social a partir de xerrades i activitats.

Per a fer-ho, disposem de diversos programes com ara el Respiradins, que consisteix a realitzar activitats de dinamització de grups durant els caps de setmana al Centre Penitenciari de Joves, o el Respirafons, en el marc del qual persones voluntàries acompanyen a joves interns en sortides a la natura. També comptem amb la Caseta.

En què consisteix la Caseta?

És un recurs socioeducatiu de sis places destinat a jovent en situació de risc social i també alguns provinents de centres penitenciaris.

A la Caseta es treballen les àrees més rellevants de cada persona (hàbits d'higiene, ordre, neteja, horaris, presa de decisions, gestió de conflictes, família, recerca laboral, formació, aprenentatge o millora de la llengua, prevenció de consums, tramitació de la targeta sanitària, hàbits d'alimentació, esport, participació en activitats culturals i lúdiques, coneixement de l'entorn, foment de l'estalvi, gestió proporcional i realista dels diners de butxaca, tràmits d'empadronament...).

Al ser una entitat petita sempre ens ha costat poder cobrir les despeses anuals.

Bona part de la vostra tasca està destinada a joves de presons. Amb quines mancances es troba aquest col·lectiu?

Els manca una visió realista del món que els espera quan surtin de la presó. En alguns casos, no tenen coneixement de l’entorn social, perquè han passat directament de l’aeroport al centre penitenciari.

Quan surten del centre penitenciari de joves, a quines dificultats han de fer front?

Quan els joves surten del centre penitenciari han de fer front a la construcció d’un nou projecte vital que pot comportar haver de trencar amb els llaços del passat. Trobar feina, formar-se, trobar un habitatge i reconstruir o construir una nova xarxa social.

I tot plegat condicionat per un rebuig social causat per l’estigmatització, problemes per obtenir ingressos, una manca de referents familiars i dificultats emocionals degudes a les seves trajectòries vitals.

Des del vostre punt de vista, què cal canviar com a societat per facilitar la inserció d’aquest col·lectiu?

L’eliminació dels antecedents penals, que per la recerca de feina actuen com una segona condemna. També cal canviar l’estigma social envers les persones que han estat privades de llibertat i eliminar les barreres que s’interposen.

Quin paper juguen les persones voluntàries en el procés d’inserció social d’aquests joves?

Un paper primordial d’acompanyament, que no es troba en el procés oficial d’inserció social. Les persones voluntàries ofereixen suport de manera desinteressada i donen un acompanyament als joves de tu a tu, entre iguals, sense jutjar, sense tenir coneixement del motiu que els ha portat a aquesta situació, posant al centre la confiança cap al jovent tot potenciant la seva autoestima i sempre promovent uns valors positius.

Tanmateix, les persones voluntàries ofereixen als joves l’oportunitat de socialitzar-se amb persones amb models de vida molt diferents, fet que permet un intercanvi d’idees, de maneres d’entendre el món i, en definitiva, un aprenentatge mutu i molt enriquidor.

Les persones voluntàries ofereixen suport de manera desinteressada i donen un acompanyament als joves de tu a tu, entre iguals.

20 anys després de constituir-vos com a entitat. Podeu afirmar que heu assolit els objectius establerts en un inici?

Vaig formar part de l’equip fundador de Cedre i puc afirmar que no pensàvem que 20 anys després estaríem on estem.

Quines han estat les principals dificultats que heu hagut d’afrontar en aquest llarg camí?

La indiferència i, a vegades, la incomprensió dels àmbits més propers.

Cal dir també que al ser una entitat petita sempre ens ha costat poder cobrir les despeses anuals. Les obres socials de les caixes han anat desapareixent i això ens ha obligat a obrir noves vies de finançament, un repte ben complicat.

Quin és el moment més emotiu que recordeu en els 20 anys d’història de l’entitat?

Tenim molts moments emotius. Per exemple, quan ara fa 10 anys, l’equip de voluntaris/es a la presó de Joves vam decidir, animats pel Pare Manel Pousa, iniciar les sortides a la natura amb interns. També ens va afectar el procés de malaltia i mort de Marcel Oliveras, un dels joves voluntaris més actius als programes Respiradins i Respirafons.

Hi ha molts moments, quan ens visita algun jove que havia passat per La Caseta i que ve a explicar que tot li va bé i que ha seguit endavant amb el seu projecte, quan un jove s’independitza...

Com us veieu d’aquí a 20 anys? Quins són els reptes de futur?

Més forts que mai seguint oferint oportunitats i acompanyament als joves. Com a repte de futur, enfortir l’estabilitat de l’entitat amb més socis i sòcies.