En Guillem Castelló forma part de Fronteres Invisibles des que es va crear l'entitat fa quatre anys. Unes quantes persones que es van conèixer a l'Agrupament Escolta i Guia Rudyard Kipling de Barcelona van posar en marxa el projecte amb l'objectiu d'educar i generar debat al voltant del fenomen de les migracions i el racisme.

Sensibilitzeu sobre la migració i el racisme a través d'un joc de rol. Com funciona?

Arribem a l'aula i llegim una sèrie d’afirmacions. Demanem als presents que es posicionen a favor o en contra d’allò que han escoltat. No volem respostes meditades, volem aquell primer impuls. A continuació, els i les participants inicien la partida sent persones acabades d'arribar a l’Estat Espanyol. El seu objectiu serà aconseguir el permís de residència, un habitatge i una feina. A partir d’aquí, iniciaran una partida que sovint es farà massa llarga.

Un cop finalitzada, establim un espai de debat on tots compartim com ens hem sentit i on intentem resoldre tots els dubtes que el joc ens ha generat. És aquest el moment més important de la dinàmica, on s’intenta crear un ambient constructiu i respectuós, on parlar de racisme ens possibiliti entendre’l.

Fent que les participants es fiquin en la pell d'una persona migrant aconseguiu que empatitzin més amb ella?

Creiem que sí. Tot i això, pensem que realment el que és trencador és el fet de poder establir diàlegs dins l’aula. El joc és un instrument complet que ens obre moltes portes i que ens suscita reflexions molt interessants. El fet que el participant es vegi immersos en un procés de regularització desesperançador i inhumà fa que per primer cop se situï en un paratge ignorat.

El fet que després tingui l’espai per expressar-se i per entendre allò que han viscut fa que la reflexió s’eixampli i aconsegueix, en definitiva, despullar el racisme. I és precisament aquest el nostre objectiu. La realitat és desconeguda fins que algú ens ajuda a concebre-la.

Com va sorgir la idea de crear aquest joc?

Fronteres Invisibles neix a l’AEiG Rudyard Kipling de Barcelona. Fa quatre anys, un grup de 'trucaires' inquiets va decidir submergir-se en una realitat desconeguda i molt complexa. Totes les persones que formàvem el grup teníem especial interès a indagar sobre la realitat de les persones migrades un cop habitaven terres europees i, sobretot, a crear algun recurs educatiu que permetés als infants i adolescents de les nostres ciutats entendre la brutalitat amb la qual el racisme impedia a les persones ser persones.

Alguns membres del grup eren (i són) molt aficionats als jocs de rol. Pensant-ne, vam concloure que realment la idea de crear un joc era atractiva, perquè ens permetia abordar problemàtiques incòmodes a través de mitjans lúdics i molt dinàmics.

Com el vau desenvolupar?

Un cop sabíem què era el que volíem fer i com ho volíem fer, vam decidir iniciar un procés de descoberta i d’aprenentatge. Vam començar a informar-nos i a formar-nos per tal de poder crear un recurs útil, fidel amb la realitat.

Això ens va donar l'oportunitat de conèixer moltes persones i moltes entitats. Amb totes les visions que vam poder recollir, vam començar a establir el funcionament del joc, així com el seu contingut. Crèiem que era important escoltar a totes les persones que mai havien tingut veu. Després de molts mesos d’intensos debats i de constants aprenentatges, vam poder configurar un recurs madur i integral, que tenia la virtut de ser viu, transparent i contundent.

Per què l'adreceu al col·lectiu de joves?

Crèiem que és important aprofitar els espais educatius per debatre i per compartir allò que ens preocupa. El racisme és present en les nostres vides de moltes formes, tot i que sovint ens costa molt reconèixer-les i entendre-les com a tal. En dies tan complicats com els que vivim resulta fonamental ampliar la perspectiva dels joves i oferir-los recursos que els proporcionin òptiques distintes i modernes.

Al cap i a la fi, els infants i els adolescents són els que omplen les escoles dels nostres municipis. Cal que la societat sigui capaç de normalitzar el debat dins l’aula i, sobretot, cal que segueixi apostant per l’educació.

Heu creat també una versió per poder jugar al carrer amb infants?

Sí. El joc de taula és una eina que funciona molt bé amb adolescents. No obstant això, a mesura que hem anat avançant, hem pogut evidenciar que els infants necessitaven un recurs menys complex per poder parlar de racisme. A més, també ens atreia molt la idea de poder jugar al carrer, en festes majors o activitats de barri.

És per això que vam adaptar el joc de taula original a un format de carrer, per als més petits de la casa. El taulell es va fer gran i el contingut es va adaptar. Les partides són molt més àgils i els participants es desplacen sobre el taulell. No existeixen espais de debat tot i que intentem que els infants entenguin que també habita en ells la capacitat de respectar a les persones.

Quin 'feedback' heu tingut fins al moment?

Malauradament hem tingut poques oportunitats de treure aquest format al carrer. Just quan tenia dos mesos de vida va haver de confinar-se i actualment, com tots, busca la forma d’adaptar-se a aquest mal anomenada 'nova normalitat'.

Entenc que oferiu la dinamització del joc a escoles, esplais, ajuntaments...?

A qualsevol espai on es pugui desenvolupar una activitat educativa. El nostre objectiu és presentar-nos davant la ciutadania i donar a conèixer aquesta realitat de la qual parlem. És per aquest motiu que acudirem a qualsevol espai on se’ns convidi.

Sou una associació sense afany de lucre i us voleu transformar en cooperativa. Per quin motiu?

Ens agradaria, d'una banda, rebre alguna compensació econòmica alhora de fer l’activitat per tal de poder dedicar-nos íntegrament al projecte. Actualment depenem de segones feines que ens treuen molt de temps i que ens impedeixen concentrar-nos exclusivament en allò que realment ens agrada.

D'altra banda, a llarg termini, ens agradaria disposar d’una forma jurídica que ens permetés oferir treball a persones que estan regularitzant els seus permisos de residència. Ens agradaria poder oferir llocs de feina dignes a totes aquelles persones que es veuen immerses en aquest procés tan desgastador i desmoralitzant.