Sobre lideratges i canvis en les organitzacions socials, Ignasi Carreras en sap tant de forma pràctica com teòrica. Enginyer industrial i diplomat en organització i direcció d'empreses, ara és professor a Esade i està especialitzat en l'estratègia, el lideratge i la gestió del canvi en les organitzacions. Tal com recorda el llibre 'El cel té pigues!', que acaba de publicar Enric Canet, Carreras va ser en el grup de joves creador del Casal dels Infants del Raval el 1978.

"Treballava com a enginyer en temes d'estalvi energètic i a finals dels 80 vaig entrar a Intermon Oxfam", explica. Allà tot va canviar. Del voluntariat al Casal dels Infants i a Càritas va passar a dirigir i liderar una de les grans ONGs.

Què vol dir ser líder al tercer sector social?

Ningú és líder. A una persona se li reconeix la capacitat de lideratge quan altres persones consideren que té la capacitat des de l’autenticitat per moure un grup cap a un destí comú. El lideratge té això: quan un o una es pensa que és líder segurament perd la condició de lideratge. Sobretot al tercer sector, perquè és un lideratge de servei i compromís a una missió i a un grup.

Per tant, és millor quan les persones no són molt conscients que lideren. Quan n’ets conscient hi ha el perill que l’ego t’agafi i ho converteixis més en un projecte personal que no pas en un servei en un projecte compartit.

Però no és bo que en siguis conscient per la responsabilitat que comporta?

Sí, però no tothom que té una responsabilitat és un líder. Hi ha qui té una responsabilitat i fa una tasca de gestió, hi ha qui té un responsabilitat i és més referent que líder, i hi ha qui no només sap gestionar, sinó que també sap liderar. I també hi ha persones que no tenen cap responsabilitat i són líders.

Al tercer sector es necessita que hi hagi persones que tinguin responsabilitats i sàpiguen liderar per desenvolupar noves iniciatives, impulsar canvis, agrupar persones molt diverses al voltant d’una causa... I cal una bona gestió per aconseguir resultats.

Fàcil no sembla...

Al tercer sector trobem moltes persones sense responsabilitats que són líders i mouen, animen i impulsen. Per a mi el lideratge més interessant és el compartit, perquè les persones que l’assumeixen s’han de preocupar sobretot de generar més líders. Han de saber liderar una comunitat de lideratge, de persones que tenen aquesta capacitat d’impulsar una missió i una visió compartida. I han de saber ser referents per a moltes altres persones.

"Al tercer sector trobem moltes persones sense responsabilitats que són líders i mouen, animen i impulsen"

És diferent el tercer sector dels altres sectors?

Sí. En altres sectors per tenir un càrrec ja consideren que ets un líder. Es parla de “líders empresarials”, de “líders polítics”... Quants d’aquests són líders? En altres sectors pel fet de tenir un càrrec tens una autoritat jeràrquica que en el nostre no sempre es reconeix. En el tercer sector les persones que tenen responsabilitats, si volen ser reconegudes com a líders, s’han de guanyar l’autoritat moral i pràctica.

La legitimitat per ser líder al tercer sector te l’has de guanyar cada dia. No perquè siguem molt anàrquics, sinó perquè les persones creuen en les persones en les quals creuen. No perquè tenen un càrrec. Això és molt més ric i és més complex.

I alhora s'han de demostrar resultats?

I en altres sectors demostrar els resultats és relativament més fàcil. Una empresa té un compte de resultats, en el lideratge polític hi ha eleccions... en el nostre sector liderar i demostrar resultats és demostrar que la vida de les persones es transforma, o que les causes que promovem avancen, o que la situació de discriminació que volem eliminar desapareix... És més difícil de demostrar i són causes que requereixen molt més temps.

En el sector social es pot explicar la causa, la missió i el procés, però mostrar els resultats és complicat. Si ets bon o bona líder tens molta legitimitat i molt de reconeixement per part de la comunitat. Però és més complex, perquè t’has de guanyar la legitimitat cada dia i és més difícil demostrar els resultats.

És més difícil ser reconegut o reconeguda a fora del món social?

Ha canviat. Quan vam començar amb el Casal del Raval no es parlava d’ONGs ni de tercer sector. Als 90 va ser l’època d’aparició de les ONG, sobretot de cooperació internacional, i van passar a ser actors importants en la societat. En canvi, en l’última dècada, les ONG s’han qüestionat molt, algunes han tingut problemes de reputació, no se les veu com a 'establishmen' però sí com una peça més.

I les xarxes socials han fet que es posi el focus en la persona i no tant en la institució. A les persones de les ONG no ens agrada el lideratge personal, perquè és un treball comunitari.

"En el sector social es pot explicar la causa, la missió i el procés, però mostrar els resultats és complicat"

És bo o dolent?

És una llàstima que el lideratge per ser reconegut hagi de ser molt individual i heroic, quan el que volem són lideratges més compartits i cap a la transformació social. L’heroïcitat molts cops només s’identifica amb una sèrie de situacions extraordinàries, mentre que sovint de forma humil i silenciosa es contribueix a transformar la societat sense que molta gent ho sàpiga, però en realitat són imprescindibles perquè es pugui avançar.

Per tant, un o una líder social ha de tenir poques ganes de ser líder?

És fonamental lligar lideratge i impacte social amb intel·ligència emocional. Una característica necessària al tercer sector perquè contribueix realment al bé social és la humilitat.

I ja se’n comencen a adonar en altres sectors, com a l’empresarial. No tant en el polític. La humilitat és una competència determinant de lideratge si vols que contribueixi a una tasca col·lectiva. Ser humil no vol dir que sigui un lideratge discret, sinó posar la contribució a una missió per sobre del reconeixement a la persona.

"La humilitat és una competència determinant de lideratge si vols contribuir a una tasca col·lectiva"

I el lideratge carismàtic?

El lideratge carismàtic no és ni bo ni dolent. Depèn de com s’utilitzi el carisma. Carisma en grec té a veure amb un do diví. Si ets capaç de posar el carisma al servei de la missió que vols impulsar és fantàstic. Si tens carisma i fa que et tornis una persona creguda i vas més cap al bé personal hi ha un problema.

La barreja entre contribució al bé comú i ego la tenim tothom. Si és un 80% al bé comú, fantàstic. El gran repte del lideratge social és com les persones exitoses sent líders per contribuir al bé comú són capaces de mantenir-se humils quan tenen molt de reconeixement i moltes persones que les adoren. I no deixar que l'ego creixi perquè fa que es perdi la qualitat humana, la intel·ligència emocional i la capacitat de lideratge.