Infància en risc: la crisi de l’habitatge com a causa de pobresa infantil

Els preus de lloguer a la ciutat e Barcelona han augmentat un 125,1% entre els anys 2000 i 2002, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de la ciutat. Paral·lelament, els ingressos mitjans de la població de la ciutat de Barcelona han crescut el 60,7%. Això significa que les famílies han de destinar una part cada cop més gran dels seus ingressos a cobrir els costos de l’habitatge. Segons les Estadístiques metropolitanes de condicions de vida, les famílies amb menors d’edat a càrrec són les que més diners hi destinen. La meitat de la població infantil viu en llars que destinen més del 40% dels seus ingressos a les despeses d’habitatge i el 27,4% en llars que destinen més del 60%.

Prop de 2.000 infants i adolescents es van veure implicats en intervencions de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) per evitar la pèrdua del seu habitatge l'any 2021

Segons les dades de l’Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona (IMHAB) i el Padró Municipal, una llar amb infants o adolescents té tres vegades més possibilitats d’estar en situació de risc de pèrdua de l’habitatge que una llar sense menors d’edat a càrrec. Això es veu reflectit a les dades: l’any 2021, prop de 2.000 infants i adolescents es van veure implicats en intervencions de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) per evitar la pèrdua del seu habitatge i un 17,5% de les persones assistides pel Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) a les ordres de desnonament eren infants i adolescents.

La crisi d’habitatge empeny les famílies cap a la pobresa, amb les greus conseqüències que això comporta per a les condicions de vida dels infants i adolescents. Així ho indiquen informes com el d’UNICEF ‘Jo també visc aquí’ o ‘La inseguretat residencial impacta en les vides dels infants i adolescents’, elaborat a partir de la jornada 'Infància i habitatge a Barcelona', els quals posen el focus en els greus efectes que té l’exclusió residencial sobre la salut física i mental dels infants, així com en la seva educació, l’accés a l’oci, les relacions socials i el seu futur. 

Impactes materials i relacionals

Les famílies afectades per l’exclusió residencial sofreixen en molts casos una privació material directa al no poder cobrir les seves necessitats bàsiques. Això comporta que l’espai personal i íntim dels infants i adolescents es veu greument afectat o es torna inexistent en molts casos. No disposar d’una habitació on poder jugar o descansar, no tenir un espai per estudiar o concentrar-se, no tenir cap lloc on estar sol o tranquil o no poder fer activitats extraescolars o d’oci afecten de manera directa la salut i el desenvolupament dels infants. 

Els infants i adolescents en risc d'exclusió residencial sovint senten incomprensió i vergonya per la seva situació

Per altra banda, les relacions socials d’aquests infants i adolescents amb la resta també es veuen afectades. Situacions com no poder convidar a amics o companys de classe a casa, el desarrelament d’haver de canviar de barri i allunyar-se de les persones i l’entorn conegut o la falta de representació i reconeixement són freqüents en aquests casos.

Un habitatge adequat per a la infància és una llar que també pugui protegir contra la calor i el fred

En l'informe #YoTambiénVivoAquí d'@unicef_es
s'evidencia com un habitatge adequat és clau per garantir els #dretsinfants 

🔗https://t.co/RwtvLNwGBh pic.twitter.com/pp66JSuPs7

— UNICEF Comitè Catalunya (@unicef_cat) August 28, 2024

Conseqüències en la salut dels infants

Els nens estan més exposats als riscs de salut associats amb l’habitatge perquè passen més temps a casa. D’aquesta manera, el fet de viure en una llar en situació de precarietat fa que hi hagi més probabilitats d’experimentar accidents domèstics, com els incendis, problemes amb la infraestructura de la casa o risc d’intoxicació derivat de l’ús de veles o estufes sense ventilació.

D’altra banda, els costos desmesurats de les despeses d’habitatge poden generar dificultats a les famílies per a seguir una alimentació saludable i mantenir les condicions de temperatura i habilitat òptimes a la llar.  

"Els problemes residencials poden comportar problemes de salut i discapacitat, així com major risc d'accidents durant la infància i el primer període adult", alerta UNICEF

Pel que fa a la salut mental dels infants, aquesta es veu especialment afectada per certes situacions derivades de la precarietat residencial. Els infants i adolescents que viuen prolongadament en pensions o que estan sota amenaça de desnonament senten una sensació d’inestabilitat que afecta les seves emocions i la seva relació amb la resta i l’entorn.  

Tal com indica l’informe 'La inseguretat residencial impacta en les vides dels infants i adolescents', aquests infants pateixen por i desconfiança dels adults, sovint viuen situacions de convivència problemàtica i estrès i tenen més predisposició a patir assetjament. A més, també poden patir dol a l’allunyar-se del seu entorn social i d’amistats i vergonya per la seva situació.  

Segons l’informe, els trastorns de la son i l’alimentació, la violència, la depressió, l’ansietat i l’estrès, les addiccions i la pèrdua de respecte als adults són freqüents entre els infants que es veuen afectats per situacions d’exclusió residencial.

L’educació també es veu afectada

L’informe d’UNICEF alerta que la falta d’espai, intimitat o de recursos bàsics com la llum o una temperatura adequada fan que l’infant o l’adolescent tingui més dificultats per a estudiar a casa. A més, en les famílies en situació d’exclusió residencial es dona amb més freqüència els canvis de domicili, fet que afavoreix l’absentisme escolar. Per tot això, el rendiment acadèmic baixa i les probabilitats de repetir curs augmenten.  

L'habitatge pot condicionar el desenvolupament dels infants i adolescents i el seu pas cap a l'edat adulta, reduint les perspectives de futur

Per altra banda, l’informe de l’Institut de la Infància i l’Adolescència indica que els efectes psicològics que aquesta situació té en els infants fan que siguin molt més propensos a exercir o patir assetjament a l’escola. Per una banda, l’estat d’estrès i ansietat permanent afecta al comportament dels infants i, per altra, les carències materials sovint són motiu de burla per part de la resta de companys.