Des d’aquest mes de gener Jan Millastre, activista i tècnic de projectes de l’entitat GERD, és el nou president de la Coordinadora d’ONG’s de Girona, la xarxa que aglutina les entitats socials i de cooperació de les comarques gironines i de l’Alt Maresme.

Parlem amb ell per conèixer els objectius, reptes i expectatives de la Coordinadora per aquest proper any.

En un moment com l’actual, com rebs la proposta d’assumir la presidència de la Coordinadora d’ONG’s Solidàries de Girona?

L’any passat vam celebrar els 25 anys de la Coordinadora, i això ja ens portava a part de celebrar-ho, a marcar un canvi, valorant la feina feta durant els últims anys i veient cap on s’havia d’enfocar en el futur. Ja portem un treball de fa més d’un any creant un marc estratègic 2021-2024 per enfocar els diversos eixos amb els que treballem. En aquest context, es va veure oportú fer una mica de relleu al secretariat i donar pas a noves idees, noves oportunitats i implicar més les entitats.

Vaig assumir el repte de la presidència pensant que és una bona oportunitat, i que al cap i a la fi, representar la Coordinadora no deixa de ser un càrrec, però la feina la fem entre tot i totes.

Quins objectius us marqueu des del nou secretariat per aquest 2021?

L’objectiu principal de la coordinadora com a xarxa és incidir políticament a través de l’educació per a una ciutadania crítica per assolir justícia social i climàtica arreu, i per la defensa dels drets humans de totes les persones. A partir d’aquí tenim diferents eixos de treball: el treball col·laboratiu, l’educació per la ciutadania crítica, i els drets de les persones i dels pobles.

El nostre objectiu principal per aquests propers anys és continuar fent xarxa, aglutinar les diferents xarxes i entitats de les comarques gironines, ser un punt de referència i ser l’altaveu de les seves necessitats i reivindicacions.

A partir d’aquí, estem davant d’un moment en què de ben segur vindran retallades, i ens tocarà fer molta incidència política perquè no s’utilitzi la situació actual com a excusa per retallar en cooperació. Hem de reivindicar la necessitat de la cooperació, l’existència i la feina d’aquestes entitats, des de les més petites fins a l’Agència Catalana. Portem molts anys treballant per aquest 0,7% als pressupostos, que nosaltres ja defensem que hauria de ser l’1%.

També volem que sigui un any on s’escolti a les entitats gironines, que es valori la nostra experiència de més de 25 anys treballant per la justícia social.

Com ha afectat la crisi de la covid a les entitats gironines?

Com tothom, ens hem hagut d’adaptar. Les entitats de cooperació gironines són petites associacions, sovint grups d’amics que creen associacions d’agermanaments amb d’altres països i territoris. Cadascuna ha continuat treballant des del seu front adaptant-se al context. Les entitats educatives, per exemple, han treballat perquè tots els infants poguessin tenir equips per connectar-se i seguir la seva educació.

Les entitats s’han reinventat, han tingut aquesta capacitat d’adaptar-se i de seguir treballant perquè aquests drets siguin protegits, i a la vegada han sortit al carrer per detectar aquestes noves necessitats derivades de la situació actual. La xarxa ens ha permès reinventar-nos a tots, però pensa que hem hagut d’entrar en el món virtual entitats que estem acostumades a treballar a peu de carrer i no davant d’una pantalla, i això també ha estat un repte.

Quins són els reptes que encara la Coordinadora en aquesta nova etapa i en la situació actual? I les oportunitats?

L’oportunitat és justament aprofitar tot allò que ens ha obligat a aprendre la situació actual, a adaptar-nos amb molta rapidesa al context i a les noves necessitats. Ara ja estem a l’altura de fer qualsevol cosa per seguir treballant, per innovar. Tenim reptes que ja hem assolit, i a partir d’ara en volem més.

Això el que ens ha generat és un optimisme, perquè ens hem adonat que som capaços de fer moltes coses amb els pocs recursos que tenim. Estem en una situació que genera pessimisme general en la població, però el missatge que volem donar és que justament és un moment clau per posar el nostre granet de sorra que porti l’optimisme per aquells i aquelles que més ho necessiten.

Creus que ens enfortit aquesta situació a nivell social? Quins aprenentatges creus que n’obtindrem d’aquesta experiència?

Totalment, perquè la pandèmia ha fet que molta gent s’hagi trobat en situacions que no esperava trobar-se mai, i la que se n’ha sortit gràcies al suport i la solidaritat d’altres persones ha fet una reflexió en aquest sentit. Persones que potser mai havien pensat en participar d’entitats socials o de cooperació s’acosten perquè pensen que si li ha passat a elles, li pot passar a moltes altres persones.

La història també ens diu el mateix. A les comarques gironines les associacions que s’han anat creant han estat a base d’agermanaments en situacions i moments difícils i crítics, com fa 25 anys amb la guerra civil a Nicaragua. Al cap i a la fi, en moments com aquests veiem que el que perseguim són el compliment dels drets humans i bàsics per a totes les persones.

Com creus que serà aquest 2021 per a la Coordinadora d’ONG’s Solidàries i per les entitats que la conformen?

A dia d’avui som unes 56 entitats que formem part de la Coordinadora. Durant aquest últim any, en comptes de desapareixer se n’han incorporat 4 més. Això vol dir que hi ha una necessitat. Venim d’uns mesos amb confinaments perimetrals que no ens han permès relacionar-nos com sempre fèiem, i som persones que necessitem d’aquesta interacció social. Parlo també a nivell de xarxa d’entitats, de treballar plegades per a un objectiu comú.

Jo crec que l’oportunitat que tenim per aquest 2021 és mantenir i recuperar la xarxa i tornar a fer coses en comú. Amb el nou pla estatègic hem connectat diferents entitats que tenien les mateixes necessitats, ara doncs, toca mantenir aquesta xarxa i enfortir-la, perquè la unió fa la força.

Què creus que hem de tenir en compte persones i entitats quan es pugui reprende de nou la vida social d’abans de la pandèmia?

Necessitarem parar, escoltar i pensar. La nostra societat tenim un mal vici, i és la tendència a oblidar. Però per mirar cap endavant no podem oblidar, necessitem recordar tot allò que hem viscut durant aquests mesos, les situacions per on hem passat i ser més conscients i més humans. A vegades no hem de participar en grans projectes de cooperació, sinó percebre el que passa al nostre entorn i actuar encara que sigui amb les persones del nostre barri. Observar i buscar el nostre benestar global, al cap i a la fi, ser més solidàries.