Joan Salicrú: "Afegim la tercera capa de lectura de la realitat"

L’Associació Cultural Valors (Mataró) és l’entitat editora de la revista 'Valors'. Es va publicar per primer cop el 24 de desembre de l'any 2003. La publicació, que ja ha superat els dos-cents números, és un espai de reflexió al voltant dels valors humans i l’actualitat. També té una versió en ràdio: 'Valors a l’alça', un programa de Mataró Ràdio per a La Xarxa de Comunicació Local. El periodista Joan Salicrú codirigeix 'Valors' amb Maria Coll.

El febrer vau celebrar el número dos-cents de la revista ‘Valors’ amb una edició especial i vau preguntar a vint pensadors i pensadores de prestigi, com ara José Antonio Marina, Francesc Torralba, Javier Elzo, Begoña Román o Salvador Macip, sobre la maduresa de la societat actual. Quines conclusions en vau treure?

Doncs que, òbviament, la gràcia està en preguntar a persones força diferents, perquè les reflexions són ben diferents. Hi ha a qui li sembla que el grau de maduresa és baix, a qui li sembla que és més alt del que sembla i per a qui, mirat en perspectiva, el grau de maduresa que van assolint la societat catalana i espanyola és prou satisfactòria. En vam extreure que segueix funcionant molt bé un número de contingut dur, com correspon al que coincideix amb un aniversari o una efemèride, en el nostre cas l'arribada al número dos-cents.

A vegades caiem en la temptació de pensar temàtiques o qüestions que generin una complicitat més gran amb els lectors, almenys d'entrada, per captivar-los. És la temptació del 'click bait' des d'un punt de vista de les temàtiques. Però al final t'adones que allò que genera més ressò, notorietat, impacte i més vendes és un número com aquest, que és dur, profund, ple de matisos, però exigent de cara al lector. El dos-cents és la confirmació que la feina que fem té sentit, utilitat pública i que fem un producte plenament professional. Això ens omple d'orgull, és clar.

Vint anys d’anàlisi d’actualitat mirant-la des dels valors humans, des del debat social i buscant temes d’interès humà. És una òptica molt diferent de la de majoria de mitjans de comunicació o, de fet, no tant?

Volem creure que no, que ni inventem la sopa d'all ni tractem temàtiques que no tracti mai ningú. Sobretot els diaris del cap de setmana -i evidentment les revistes d'actualitat general- en bona mesura ja van en la línia del que fem nosaltres: no tant explicar què ha passat, sinó per què ha passat i quines conseqüències té el que ha passat. Sobretot donar un marc general a les coses que passen, situar-les en el seu context.

Però també és veritat que afegim la tercera capa de lectura de la realitat, que és quins valors provoquen que passin les coses que passen i quines conseqüències tenen a nivell de valors les coses que ja han passat. Això ja no és tan freqüent: els diaris i revistes es quedarien en aquest segon estadi i potser ja has d'anar a llibres per accedir aquesta "tercera capa de lectura de la realitat". Doncs obrim aquesta tercera capa, de forma modesta i de forma assequible des d'una revista. Això creiem que és el nostre tret diferencial.

"Ens assabentem de les coses via mòbil, però necessitem els diaris de l'endemà per contextualitzar, ordenar, jerarquitzar el que ha passat el dia anterior"

En aquests vint anys potser sí que alguns mitjans s’han acostat més a la vostra òptica ja inicial, encara que sigui amb seccions petites o buscant col·laboradores i col·laboradors que hi aportin aquesta mirada...

Bé, el que està clar és que hi ha un auge dels mitjans que reivindiquen el periodisme lent, 'slow journalism', que és un marc del qual nosaltres també participem, perquè el que fem és intentar digerir, disseccionar, identificar les coses que passen (a través de l'òptica dels valors, l'ètica) i per fer això cal una certa calma conceptual. I el que també està clar és que hi ha una nova fornada de revistes en paper, en català i en castellà, que aposten per aquest periodisme lent. Penso en 'Panenka', '5W', 'Crític' o 'Núvol' quan fan les seves edicions en paper...

Estudis recents expliquen una cosa molt òbvia, però que d'alguna manera pot ser la salvació del paper: ens passem el dia connectats a pantalles de manera que, quan arriba al vespre i volem fer una mica de balanç del dia, es torna a imposar el paper, la textura del paper, la jerarquia que implica el paper. Una nova tecnologia de la comunicació no anul·la l'anterior, només la complementa: ens assabentem de les coses via mòbil, però necessitem els diaris de l'endemà per contextualitzar, ordenar, jerarquitzar el què ha passat el dia anterior.

La pandèmia de la Covid-19 ha remogut moltes coses a la societat i en els mitjans de comunicació. La revista ‘Valors’ també ha canviat?

Diria que no. Diria potser que ens ha fet més conscients de participar, promoure i dinamitzar tota una sèrie de debats que s'han posat a sobre la taula durant la pandèmia i que lliguen amb nosaltres. Acabem de dedicar un número al fenomen de la 'Gran Dimissió', la renúncia de milions de treballadors, sobretot als Estats Units, perquè durant la pandèmia es van adonar que no els satisfeia el tipus de vida que portaven.

Crec que ens ha ajudat a acabar-nos de desacomplexar i atrevir-nos a plantejar des d'una revista feta a Catalunya les grans temàtiques de fons que a França planteja 'Philosophie Magazine', que és el nostre referent, o publicacions com el setmanari nord-americà 'The New Yorker'. Potser el Coronavirus ens ha donat, doncs, una perspectiva més global i un atreviment a l'hora de parlar dels grans temes de l'agenda temàtica, a banda de poder accedir a personatges que fins ara no podíem accedir, perquè s'ha normalitzat això de fer una videoconferència.

I els valors de la societat, veieu que han canviat per la Covid-19?

Sempre ens fa basarda erigir-nos nosaltres en petits pensadors, en persones que com a tals donen el seu parer sobre cap on va el món, perquè essencialment som periodistes i ens veiem com un node entre el món del pensament i la societat en general, més aviat. Però vaja, jo diria que és evident que hi ha hagut amplis sectors de la població en els quals la Covid-19 els ha plantejat, com a mínim, qüestions de fons que potser fins ara no s'havien plantejat.

Aquesta qüestió de la feina a què feia referència -si no hi ha una missió, un propòsit, a la feina, una part de la gent ja no s'hi vol deixar la pell, en una empresa- n'és un magnífic exemple. Però també tota la qüestió de la virtualitat, que hem tocat en diversos monogràfics i on sempre ens hem situat en un terreny a mig camí: ens agraden les noves possibilitats que introdueix l'entorn digital, però cal no perdre de vista les textures, les mides, la corporeïtat... que només es donen en les relacions cara a cara.

Vau néixer com a espai de reflexió i com a plataforma de debat de temes d’actualitat des del punt de vista dels valors, heu dit algun cop, per anar més enllà de l’àmbit acadèmic i l’àmbit molt especialitzat. Continua essent vigent aquest propòsit?

Continua sent absolutament vigent. Recordo que fa uns mesos vam dur a terme una conversa sobre les guerres culturals, que és un dels fenòmens més fascinants del moment; és a dir, que la conversa pública ja sovint no té a veure amb posicionaments ideològics (que si més Estat o menys Estat a l'hora de generar llocs de treball) com posicionaments culturals al voltant de la sexualitat, l'avortament, la identitat de gènere... Són qüestions que van més enllà de la idea de "temes d'actualitat" que potser abans referenciàvem més.

Ara anem més per qüestions de fons, temàtiques de fons sobre com som, com vivim, que no pas analitzar fets concrets, que també ho fem. Però sí, el nostre punt segueix sent també fer assequible tota aquesta reflexió que es genera des dels cercles acadèmics i de pensament a la població normal i corrent. Intentar connectar esferes que tendeixen a desconnectar-se.

"Potser la clau està en veure com el tercer sector està immiscuït fins al fons amb les temàtiques de fons de la nostra societat, hi està compromès"

L’Associació Cultural Valors, amb seu a Mataró, és l’entitat editora de la revista ‘Valors’, però també del programa de Mataró Ràdio ‘Valors a l’alça’ que es difon per La Xarxa. La informació sobre valors, associativa o de voluntariat té l’espai que es mereix? Vull dir, en moments de crisi volem pensar-hi o al contrari, ho evitem?

Jo crec que sí, que fins i tot s'ha convertit en un tòpic que alguns programes, algunes plataformes de continguts, incorporin una dosi de "bones notícies", notícies sobre associacions, sobre voluntariat... fins a un punt que serveixen per cobrir una quota, una certa quota de bondat: "No només parlem de coses lletges". I per tant això fa que es tendeixi a una certa caricatura: "Ara parlarem una estona de coses bones, perquè no sigui dit".

Potser la clau està en veure com les associacions, el voluntariat i el tercer sector estan immiscuïdes fins al fons amb les temàtiques de fons de la nostra societat, hi ha compromís i no de forma epidèrmica, puntual, sinó de forma total i permanent. Jo crec que ens hem de creure molt més el rol que fa tot aquest tercer sector, que no és l'Estat ni el mercat, i que, com a societat avançada que som, cada cop tindrà més pes, per exemple, perquè cada cop hi ha més jubilats amb plenes condicions físiques per fer una aportació molt important a la construcció d'una societat millor.

Heu dit que l’associacionisme és una de les grans riqueses de Catalunya. Pel que fa a la vostra relació amb entitats socials, treballeu conjuntament en alguns moments? Us demanen assessorament o col·laboracions?

Provem d'estar-hi en contacte permanentment i efectivament tenim seccions -a la revista, al programa de ràdio i al diari digital- on posem de relleu la magnífica tasca que fan centenars de col·lectius, formals o informals, i també persones anònimes que potser treballen molt soles. Provem també que els nostres monogràfics incorporin veus que han reflexionat sobre la temàtica que proposem a partir de la seva acció, precisament, perquè no tots els continguts parteixin estrictament d'un pla teòric.

Intentem anar de la mà de totes les entitats possibles: veure'ns-hi, arribar a col·laboracions... i sí, a vegades pel nostre perfil periodístic o per la nostra experiència com a mitjans de comunicació, ens demanen consell per veure com podrien introduir millor el seu missatge a l'esfera pública. Això passa cada cop més, de fet.

‘Valors’ és un projecte que es fonamenta des dels seus inicis i de forma majoritària en el voluntariat. Ho voleu mantenir així?

Efectivament la V de "Voluntariat" ha estat des del principi una de les claus del projecte Valors; no podríem haver arribat als dos-cents números i a quasi els vint anys d'existència sense les desenes de persones que han participat voluntàriament del nostre projecte. Per a nosaltres és un actiu incommensurable i mai estarem prou agraïts a tots els que ens han donat un cop de mà en aquestes quasi dues dècades: deuen ser milers de persones, ja!

Ara bé, també és veritat que tenim la sensació que, com a producte, fins que com a Valors no siguem capaços de donar un retorn també econòmic a un gran gruix de les persones que duen a terme una tasca professional per a nosaltres... no acabarem de tancar el cercle. Volem demostrar, de fet, que poden conviure el voluntariat i una professionalització creixent que reverteixi en un millor producte.