L'Observatori per a la Transformació Social (OTS) té l'objectiu de generar debats sobre aspectes transversals, visió de futur, impulsar el coneixement, avançar tendències i generar aliances entre organitzacions que treballen per a la cohesió i el canvi social. El president executiu de l'OTS, Joan Segarra, dibuixa un futur del tercer sector marcat per elements com ara la inestabilitat política, l'increment del discurs d'odi i les retallades en inversió social.

Des de l'Observatori per a la Transformació Social (OTS), quins tres elements destacaríeu davant de la pregunta: quin és el futur de les entitats socials?

Tot i que el món de les entitats socials és complex, podem dir que mentre hi hagi desigualtats i vulnerabilitats continuaran sent indispensables. Dit això, imagino un futur a curt i mitjà termini marcat per tres elements: la inestabilitat política, que implicarà manca de continuïtat i, per tant, feblesa pel que fa a polítiques socials i normatives; l'increment del discurs de l'odi cap a determinats col·lectius fruit de la polarització social i política, i les retallades en inversió social producte de la crisi econòmica i la no priorització d'un sector clau per l'equitat i la justícia social.

En aquest marc, quins són els principals reptes de futur?

A part de fer front a les amenaces que abans comentava i més en clau interna, penso que els reptes principals passen, en primer lloc, per un salt qualitatiu pel que fa a la incidència política, millorant els resultats de manera avaluable i objectiva. I, en segon lloc, avançar en el reconeixement social i el prestigi del sector i de les professionals i entitats que el formen.

Vist en positiu, quines oportunitats hi ha?

Per una banda, el cansament que de manera general viu la ciutadania respecte als partits polítics i la seva manera d'actuar pot afavorir altres formes de participació democràtica més vinculades a la defensa de drets i a les entitats socials. Per l'altra, ja fa temps que detectem que creix la sensibilitat entre una part important de la població cap a les propostes de les entitats socials i del conjunt de l'economia social.

Parlem molt de transformació social. El tercer sector ho fa bé per fer aquesta transformació social?

En primer lloc, cal que acordem i consensuem què entenem per transformació social real. Nosaltres hem posat sobre la taula una proposta de conceptualització en forma de decàleg, que volem sigui debatuda i millorada. És evident que la immensa majoria del que coneixem com a tercer sector té voluntat transformadora. Però més enllà de les intencions i declaracions, cal ser coherents amb la pràctica i cal no tenir por al canvi, tot i que pugui generar escenaris incerts.

Heu publicat el primer 'Informe sobre la transformació social a Catalunya'. Què n'haurien d'aprendre les entitats, les administracions, el voluntariat... dels resultats d'aquest treball?

Hi ha moltes consideracions a tenir en compte, però en destacaré una que es fa molt evident a l'informe: la missió i la tasca transformadora del sector social no es reflecteix prou en els debats i reflexions que es fan a les xarxes socials. La conversa social analitzada ens diu que entre les persones, col·lectius i organitzacions que més incideixen no hi ha gaire representants i membres del tercer sector.

Un tema pendent és analitzar amb les mateixes entitats si això respon a una intencionalitat, al desconeixement o a la falta de temps. O a tot a la vegada.

Quines coses han de canviar per anar cap "el canvi positiu" que parleu en l'informe?

Nosaltres diem que perquè hi hagi transformació han de passar coses. Aquest passar coses té molts nivells, des de canvis estructurals en aquells aspectes dels models social i econòmic que generen desigualtat i inequitat, a les petites accions transformadores que cadascuna de nosaltres pot activar. Però previ a tot això, cal prendre consciència que el món que tenim necessita amb urgència altres maneres de fer si no volem arribar al col·lapse.

Què hi aporta Joan Segarra a l'OTS de tot el bagatge professional anterior, de l'última etapa a La Confederació, per exemple?

Penso que la meva incorporació com a president executiu de l'OTS implica disposar d'una persona amb una llarga trajectòria en el sector social, tant en tasques de direcció com a escala política. Això aporta una mirada viscuda i compromesa que espero que ajudi a fer realitat el projecte d'Observatori dibuixat amb il·lusió i voluntat de canvi per tantes i tantes persones.