Joan Soler: “El Casal Claret ens permet enriquir-nos des de la diversitat cultural”

Fundació Pere Tarrés - Transversal
Autor/a: 
Miriam Bantulà, Maria Bombardó i Paula Gil.
Casal Claret Font: Casal Claret
El Casal Claret treballa acompanyant els col·lectius més vulnerables oferint serveis per nens i nenes i dones migrades.

Joan Soler: “El Casal Claret ens permet enriquir-nos des de la diversitat cultural”

Autor/a: 
Miriam Bantulà, Maria Bombardó i Paula Gil.
Fundació Pere Tarrés - Transversal

Resum: 

El Casal Claret és un centre d’acompanyament per a nens i nenes que volen gaudir d’activitats lúdiques i per a dones migrades que volen aprendre català, gaudir de formacions per incidir-se al món laboral o fer una mica de xarxa.

El Casal Claret neix cap als anys vuitanta com a resposta a una manca d’espais d’escoltisme i esplais pels nens i nenes de Vic. Ens explica aquests inicis Joan soler, el president del centre, qui comparteix com el Casal Claret, cap als anys noranta, coincidint amb el període de la creixent migració, va passar a ser un centre d’acollida per a les associacions emigrants i un esplai per a nens i nenes.

Coincidint amb aquests orígens, Sara El Moutkani, referent del programa d’infants i joves, detalla quines són les activitats que fan amb participants de sis a divuits anys. Es tracta d’un projecte socioeducatiu que permet oferir reforç escolar i activitats lúdiques entre setmana.

Pel que fa a la relació del Casal Claret amb l’emigració, Susana Fernández, tècnica de l’acompanyament amb dones, ens conta quins són els serveis que poden trobar aquestes dones d’entre divuit i cinquanta anys per tal de gaudir d’educació, pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana, formacions prelaborals i laborals de cuina i costura i fins i tot gaudir d’ajudes econòmiques fent un intercanvi participatiu amb l’entitat. L’objectiu principal és “que la dona es vinculi, faci una mica de xarxa i aprengui nous coneixements”.

Joan Soler conclou remarcant la importància d’aquest espai en una ciutat com Vic “perquè hi ha gent de moltes cultures de molts camins espirituals diferents. Una ciutat a on sigui reconeguda la diversitat, no com un perill, sinó reconèixer les riqueses de diversos àmbits culturals, i la possibilitat d'enriquir-nos els uns als altres des d'aquesta diversitat”.

Afegeix un comentari nou