Joana T: "Treballem per acostar-nos més als barris i ciutats, amb serveis més pròxims i integrats en la vida local per avançar en inclusió"

AMPANS va néixer el 1965 com a resposta d'un grup de mares i pares del Bages preocupats per l'educació dels seus fills i filles amb discapacitat intel·lectual. La creació de l'Escola i dels tallers d'integració sociolaboral van ser les primeres passes de l'entitat. Avui, que celebren el seu 50è aniversari, donen assistència a més de 1.400 famílies i impulsen 7 programes socials de suport i acompanyament a persones amb necessitats especials. La seva tasca és possible gràcies a les mans de més de 100 voluntaris i voluntàries.

Joana Tubau és la responsable de comunicació de l'entitat i explica a xarxanet.org la realitat de la Fundació, l'impacte i els reptes de futur.

Quina és la missió de la vostra entitat? 

Acompanyar i donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual perquè puguin desenvolupar el seu propi projecte de vida. Acompanyar-les en tots els àmbits de vida on ens necessitin per fer més fàcil el seu dia a dia. AMPANS té una funció facilitadora, de suport a les persones perquè puguin tenir accés a oportunitats mitjançant formació, aprenentatge, garantint els drets fonamentals que han de tenir totes les persones com l'educació, l'ocupació, l'habitatge o el treball. Disposar d'un entorn familiar, tenir amics i autonomia. 

Quina és la realitat que teniu en el vostre entorn immediat?

Com en la majoria de les ciutats, encara afrontem moltes dificultats i situacions de pobresa per desnonaments, pobresa energètica, pocs recursos econòmics, dificultat d'accedir al món laboral, etc. Les famílies que atenem ja pateixen una sobrecàrrega econòmica per les despeses que suposa tenir un fill amb necessitats especials. El nostre compromís és el d'atendre totes les persones de la comarca del Bages amb discapacitat intel·lectual i, en els darrers anys, també atenem persones amb malaltia mental i persones amb discapacitat física,  sobretot en l'àmbit laboral, responent a una necessitat  de l'administració local. De fet, treballem en xarxa i coordinadament amb l'administració local, així com amb les altres entitats i organismes al servei de les persones, aportant recursos propis, el nostre coneixement i estil de treball. En aquests moments atenem més de 1.400 persones,  la majoria  amb discapacitat intel·lectual i preveiem que en els propers anys, uns 300 alumnes menors de 16 anys que ara estan escolaritzats a les escoles de la comarca requeriran de serveis i suports especialitzats perquè puguin desenvolupar-se.

Amb quants voluntaris i voluntàries compteu? 

Els voluntaris i voluntàries són imprescindibles per a una entitat com la nostra. De fet, especialment en els inicis, van ser un factor clau per poder tirar endavant. Els voluntaris comparteixen els nostres valors  i són els nostres principals ambaixadors promovent l'escolta, el respecte i l'empatia. Recordo que un voluntari em va dir que "el més important és adonar-te que la teva experiència és útil i molt necessària". És important que les persones prenguem part en la vida social i comunitària des de la implicació, el compromís i la sensibilitat. Actualment a AMPANS comptem amb més d'un centenar de voluntaris i voluntàries que ens donen suport de moltes maneres. Són mans quan les necessitem, són tot cor quan ofereixen companyia i amistat, són coneixement quan ens aporten la seva experiència, o generositat i compromís ferm quan fan acolliments.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres? 

Segur que hi ha motivacions molt diverses. Fa un parell d'anys vam entrevistar un grup de voluntaris de perfils molt diferents (joves, pares de família, ex-treballadors, jubilats, etc.), i recordo que vaig pensar que tenien una cosa en comú: sabien comprendre la vida d'una forma senzilla i et parlaven amb un somriure. Tots parlaven de la gran sort de poder dedicar un temps als altres i estaven encara més contents encara del que rebien a canvi. En vam fer un seguit de vídeos que podeu veure al nostre canal de youtube. Tots ells testimonis interessantíssims que et fan pensar.

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys? 

Treballem amb la idea d'acostar-nos encara més als barris i ciutats de la nostra comarca, amb serveis cada cop més pròxims, més integrats a la vida local per seguir avançant en inclusió; que vol dir més relació i interacció amb la gent que ens envolta, més oportunitats, més qualitat de vida. Serveis i centres més integrats a la comunitat, vida compartida, aprofitament dels recursos comunitaris, treball en xarxa, autogestió. Fa 50 anys ningú hauria pogut imaginar que un grup de persones amb discapacitat intel·lectual arribaria a presentar a un parlament europeu, el màxim òrgan de representació d'un país,  un seguit de recomanacions sobre la Carta Internacional de Drets Humans i aquest any ho vam fer (al Parlament de Luxemburg).

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l'entitat?

Estan, com estem, immersos en la celebració del 50è aniversari de la nostra entitat. Em quedo amb el treball que hem fet en els darrers anys per donar a conèixer els valors de les persones que en formen part i que han configurat l'ADN de l'entitat amb la intenció de sensibilitzar i  de provocar una resposta col·laborativa i de solidaritat de les persones per a les persones. En un acte al Kursaal en què vam tenir al nostre costat un dels nostres col·laboradors més estimats, el Pep Guardiola, vam arribar a molta gent amb les petites històries del nostre dia a dia. El Pep ens va brindar una oportunitat única d'arribar molt lluny. També la Sílvia Cóppulo, mentre estava al capdavant d'El Suplement de Catalunya Ràdio, ens va fer un bon regal donant-nos una altra oportunitat per explicar a tot Catalunya allò que dóna sentit a la nostra entitat: el treball per les persones. La vida, va concloure ella.