Jose González: "Volem reduir les barreres d'accés a la universitat d'estudiants vulnerables"
Comparteix
Jose González és el responsable del projecte 'Hedera', un programa d'investigació pilot que té per objectiu facilitar l'accés a la universitat d'alumnat que prové de contextos vulnerables econòmicament i socialment.
Un 80% de joves amb familiars propers universitaris arriben a la universitat, però, en canvi, només un 30% hi accedeix quan les famílies no tenen estudis postobligatoris. Aquesta és la premissa principal de la qual parteix el projecte 'Hedera', un programa de recerca liderat per Fundesplai, finançat pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i que compta amb la col·laboració del Ministeri d'Universitats.
El projecte, d'abast estatal, opera en diversos centres escolars de Catalunya i Andalusia, i combina una part tècnica i d’implementació amb una investigació que vol evidenciar que la mentoria social ajuda a reduir les desigualtats d’accés als estudis universitaris. Per conèixer més detalladament 'Hedera', s'ha entrevistat a Jose González, responsable del programa.
A qui es dirigeix, especialment, el projecte 'Hedera'?
El programa s'adreça a 200 centres educatius de segon de batxillerat i d’últim curs de cicles formatius. D'aquestes institucions, 130 s'han seleccionat a Catalunya i 70 a Andalusia. La previsió era que cadascuna participés amb dos grups i deu o dotze alumnes per classe, per arribar a una mostra de 2.400 alumnes en total.
Actualment, de fet, hem aconseguit aquest objectiu. Ens hem adreçat, sobretot, a joves que tenien més dificultats d'accés a la universitat per raons econòmiques, però també per qüestions socioculturals, com ara la manca de recursos del seu entorn i de la seva xarxa de suport.
A prop teu hi ha #joves que podrien anar a la universitat, però troben massa barreres.
— Fundesplai (@fundesplai) May 3, 2023
Amb la teva experiència pots acompanyar-los a superar-les. T’hi apuntes?
Fest-te mentor/a #Hedera!
I ajuda a revertir algunes dades pic.twitter.com/mgMceS3Qo6
Què diuen les dades sobre l'accés als estudis universitaris de persones que es troben en contextos desfavorables?
Els informes expliquen que un 30% dels fills de famílies que no han cursat més enllà dels estudis obligatoris arriben a entrar a la universitat. A més, si al final accedeixen als estudis superiors, la taxa d'abandonament és alta, especialment el primer curs. L’aposta del programa 'Hedera' és utilitzar una eina social com és la mentoria per acompanyar als joves en aquest camí previ a l'accés a una institució d'educació superior.
El projecte posa el focus en la mentoria social. Quins beneficis té?
La mentoria social s'entén com una metodologia d'intervenció social centrada en la relació entre una persona mentora i una persona en situació de vulnerabilitat. La mentora ofereix, voluntàriament, acompanyament i assessorament acadèmic.
Per vetllar pel correcte funcionament del projecte i de la relació de mentoria, comptem amb diverses persones tècniques professionals que fan un seguiment i que formen, prèviament, a les persones mentores.
En quina fase es troba 'Hedera' ara mateix?
Actualment, estem immersos en la fase d'implementació del programa de mentoria. Vam començar el mes de juny i finalitzarem el mes de novembre. En aquesta part, s'ajuda a les persones mentorades a fer passes tan importants com la preinscripció universitària o la sol·licitud de beques.
De fet, les dades també ens diuen que no s'arriben a atorgar totes les beques que s'ofereixen, tot i haver-hi població que les necessiti. Això no només s'explica pel fet de partir d'un context socioeconòmic baix, sinó que també perquè existeix una bretxa digital.
Quins aprenentatges es poden extreure de l'experiència?
A Fundesplai estem molt acostumats a fer treball d'acció de camp. Hem hagut d’entendre que hi ha certes accions que no podem dur a terme de la mateixa manera com ho fem habitualment perquè hem de contrastar-les amb les necessitats d'una investigació.
Quin és el futur d'aquest projecte?
Ens agradaria que, en un futur, el programa de mentoria social pugui continuar. Si, per exemple, alguna institució o un municipi el volgués desenvolupar, ja tindria tota una sèrie de recursos preparats: una base de dades de contactes, la programació dels continguts, les accions a desenvolupar o, fins i tot, els convenis acordats amb diferents institucions i universitats.
Afegeix un nou comentari