Kandy Guerrero: ”Volem posar paraules al dol perquè deixi de ser un tema prohibit”
Comparteix
Una associació jove amb voluntat de transformar la mirada sobre el dol
L’associació Els Dols, nascuda a Terrassa fa gairebé quatre anys, treballa per visibilitzar i acompanyar processos de pèrdua des d’una mirada comunitària. La seva fundadora, Kandy Guerrero, treballadora social i amb una llarga trajectòria en l’àmbit comunitari, va decidir crear un espai on les persones poguessin parlar obertament del dol en totes les seves formes: la mort d’una persona estimada, els dols migratoris, les separacions, els canvis vitals o la pèrdua d’un animal de companyia.
Amb una trentena de persones voluntàries i una filosofia que prioritza la xarxa i la cooperació, l’associació adapta projectes segons les necessitats detectades i defensa que el dol sigui entès com un procés natural i compartit.
Com neix l’associació i quin ha estat el seu recorregut?
Els Dols és una associació relativament jove: encara no hem fet quatre anys. Va néixer arran d’un dol molt profund i acumulat per diferents pèrdues, malalties i situacions familiars complexes, sumades a la intensitat de treballar en primera línia durant la Covid. Tot i tenir formació i experiència en acompanyament al dol, vaig arribar a un moment de col·lapse personal i vaig entendre que necessitava ajuda professional. Aquest punt d’inflexió em va portar a replantejar-me la vida, deixar la feina i iniciar un nou camí.
Com a treballadora social coneixia molt bé el teixit associatiu de Terrassa i sabia que no existia un espai comunitari centrat a normalitzar el dol. Per això vaig començar a donar forma a l’associació, buscant un recurs que permetés acompanyar, orientar i crear xarxa amb altres projectes de la ciutat.
Per què vau triar el nom Els Dols?
Al principi buscàvem noms més metafòrics, però vam adonar-nos que era important parlar clar. El que fem és treballar el dol i la pèrdua, i això havia de quedar reflectit també en el nom. Ens va sorprendre que el domini web estigués lliure en català i en castellà, cosa que evidencia com de poc es parla d’aquest tema de manera oberta. El nostre objectiu és precisament aquest: posar paraules al que moltes persones viuen en silenci i deixar de banda eufemismes que sovint amaguen el dolor real.
Quina és la vostra manera de treballar?
La nostra mirada és essencialment comunitària. A Terrassa hi ha professionals i entitats que fan una tasca excel·lent d’acompanyament individual, però si no canviem la mirada col·lectiva sobre el dol, continuarem tenint persones que el viuen en soledat. Per això fem xarxa amb serveis públics, centres educatius, entitats i professionals, i procurem no duplicar recursos. Quan un altre espai ja existeix, hi derivem la persona i l’acompanyem perquè s’hi senti segura. I quan detectem una necessitat que no està coberta, aleshores sí que creem un nou projecte.
Quins projectes teniu en funcionament?
En tenim diversos, tots adaptats a les necessitats que anem detectant. D’una banda, hi ha els grups de dol i els grups d’ajuda mútua, on treballem les emocions de manera profunda i sostinguda. També organitzem els Cafès de Dol, espais oberts en cafeteries on es pot parlar de la vida i la mort sense guions preestablerts.
Treballar amb infants és un altre punt clau. Fem tallers de contes que ja existeixen i per als quals demanem permís a les editorials. A través dels contes podem donar eines a les criatures, però sobretot a les persones adultes que les acompanyen i que sovint no saben com abordar el tema.
També fem sensibilització al carrer: parades en fires, tallers infantils i activitats comunitàries que ens permeten apropar-nos a persones que potser mai buscarien espontàniament un espai d’acompanyament. A més, hem intentat iniciar projectes amb adolescents, però encara hi ha molta por i resistència. I, finalment, tenim grups específics com el de dol per suïcidi, que és un dels més estigmatitzats i que treballem sota el nom Siguem Girasols.
Per què és tan difícil treballar el dol amb adolescents?
Amb adolescents és on trobem més barreres. Els centres educatius tenen interès, però sovint hi ha por que parlar de mort o de suïcidi incentivi idees que ja tenen. La realitat és que silenciar-ho no evita res; al contrari, dificulta que validin el que senten i que demanin ajuda quan ho necessiten. Així i tot, continuarem insistint perquè és un espai on cal fer molta pedagogia emocional.
També treballeu el dol per la pèrdua d’un animal de companyia. Quines particularitats té aquest tipus de dol i com l’abordeu des de l’associació?
El dol per la pèrdua d’un animal de companyia és un dol molt desautoritzat. Socialment es tendeix a minimitzar-lo amb comentaris com ‘ja en trobaràs un altre’, i això invalida completament l’emoció de la persona. Per a moltes persones aquell animal era la seva família i la pèrdua és devastadora.
Si hi ha prou demanda, fem grups específics; si no, organitzem Cafès de Dol centrats en aquest tema. El criteri és sempre el mateix: si és el moment vital de les persones, l’espai s’obre; si no, esperem fins que arribi.
Com s’organitza el voluntariat dins l’associació?
Actualment, som unes trenta persones voluntàries i cadascuna té un paper diferent segons les seves habilitats i el moment en què es troba. Hi ha persones que faciliten grups de dol, altres que s’encarreguen dels tallers pedagògics, i d’altres que fan manualitats com polseres o xapes que venem a les fires. També hi ha joves que participen a través del servei comunitari, sobretot en els tallers infantils.
El voluntariat és essencial, i totes les aportacions sumen en la creació d’un espai segur i sostenible.
Quina xarxa de ciutat teniu al vostre voltant?
Participem en diferents taules de ciutat vinculades a la salut, el voluntariat i el benestar. Formem part del Consell Municipal de la Salut, de la taula d’entitats de voluntariat i Taula del Pacte DASIG de LGBTIQ+, entre d’altres. Ens agrada sumar-hi perquè creiem que el treball comunitari real passa per ser-hi, escoltar i col·laborar. Quan una entitat o servei necessita suport, hi anem; és una manera de fer créixer la xarxa des del compromís i la cooperació.
Com pot contactar-vos algú que necessiti suport o vulgui fer voluntariat?
Intentem ser accessibles per totes les vies possibles. Enviem informació als serveis de la ciutat, als professionals i als mitjans locals. A les xarxes som actives a Instagram, Facebook, X i, de tant en tant, a TikTok.
Quan sortim al carrer en fires i activitats, molta gent s’hi acosta sense haver-nos conegut abans, i això ens confirma com de necessari és tenir presència comunitària. La porta és oberta: qualsevol persona ens pot contactar i mirarem de trobar l’espai que millor s’adapti al que necessita.
Afegeix un nou comentari