La “Catalunya desconnectada” s'empetiteix

Desconnectar és un estat positiu en el context d’un cap de setmana o d’unes vacances, però té connotacions negatives -molt negatives, de fet- quan la desconnexió és un estat obligatori i en l’àmbit de les tecnologies. Se l’anomena la “Catalunya desconnectada” i són els municipis i comarques on no hi ha connexió a la xarxa internet o bé és molt precària. Un problema de fa temps evidenciat encara més en temps de pandèmia.

Les queixes i l’intent de trobar-hi solucions venen d’abans, però amb la Covid-19 aquesta “Catalunya desconnectada” va intentar espavilar-se perquè la ciutadania pogués teletreballar o seguir les classes. Per veure la magnitud del moment: es calcula que les mesures imposades per lluitar contra la Covid-19 han provocat un increment de trànsit d'internet, de mitjana, d'entre un 50% i un 80% a Catalunya.

En alguns municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre, per exemple, durant el confinament i amb un ús intensiu d’internet es va fer evident que les infraestructures eren insuficients i el senyal anava a menys velocitat i sovint es patien interrupcions.

A Escornalbou (Baix Camp), l’alcalde, Sergi Ciurana, recordava les nombroses queixes del veïnat. Amb menys de sis-cents habitants i algunes famílies més que es van instal·lar a la segona residència, aquest va ser un dels municipis que, expliquen, davant la no resposta d’una de les grans companyies de telefonia, van tancar un acord d’urgència amb un operador més petit per millorar la connexió de banda ampla.

Cap a la igualtat d'oportunitats

També el Govern, amb la pandèmia, va accelerar els plans de desplegament de la banda ampla i s’ha compromès a la connexió amb fibra òptica de totes les capitals de comarca aquest any. La crisi sanitària que tot ho ha capgirat, ha evidenciat que les infraestructures i els serveis digitals són estratègics per garantir la igualtat d’oportunitats entre persones i en el territori. El repte seran els municipis més allunyats i menys poblats: més distància i menys població, menys rentable és per a les grans operadores.

La connectivitat és una de les carpetes que tenen alcaldes i alcaldesses a sobre de la taula i és un dels serveis que demanen les persones que deixen la ciutat per anar a viure en municipis petits. “S’ha constatat que la connexió és una característica bàsica per revertir la despoblació”, assenyala Ramon Roca, impulsor de Guifi.net, un projecte tecnològic, social i econòmic impulsat des de la ciutadania, que té com a objectiu la creació d'una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral basada en un model de comuns.

Són sobretot companyies de telecomunicacions locals les que lideren el desplegament de la xarxa de fibra òptica als municipis sense una connexió de qualitat, on la falta de rendiment econòmic les aparta dels plans de les grans empreses de telecomunicacions. Es calcula que a Catalunya hi ha un centenar d’empreses del territori que ofereixen serveis de telecomunicacions. No totes ofereixen tecnologia pròpia, sinó que la subcontracten a les grans.

Guifi.net aspira a connectar les zones rurals. En l’origen hi ha Ramon Roca, que el 2004 es va negar a deixar Gurb (Osona) i la seva granja familiar i anar-se’n a Vic o a Barcelona per no quedar desconnectat. “La banda ampla no arribava a les granges, perquè no interessava a les grans companyies. La vam desplegar nosaltres -explica- a través de radioenllaços que anàvem interconnectant”. Recorda que es van emmirallar en les xarxes comunitàries que ja funcionaven als Estats Units i a Alemanya.

Roca insisteix a recordar que és un projecte, com ho són altres de paral·lels a Guifi.net, que “ve de baix”: “Vam començar com una iniciativa simpàtica i ara som un model disruptiu igualment fet entre tothom”. Per poder donar servei i defensar el que ell diu “dret a la connexió” s’han constituït en fundació.

Guifi.net i altres xarxes comunitàries s’han reforçat coincidint amb la pandèmia i la necessitat de connexió en zones rurals o en llars sense recursos. “Som base civil -diu Roca- i la base civil amb la pandèmia s’ha tornat a mobilitzar”. La iniciativa ‘Cap estudiant sense internet’ ha buscat trencar la bretxa digital per motius econòmics. De fet, poder-se connectar a internet per molt pocs diners o fins i tot gratis està a l’origen d’aquestes xarxes.

La xarxa de telecomunicacions Guifi.net calcula que permet la navegació per la xarxa a uns 200.000 habitants de zones rurals. A iniciativa de la Fundació Guifi.net, l’Ajuntament d’Ascó (Ribera d’Ebre) i altres institucions comarcals va sorgir la Xarxa GRETA per desplegar una xarxa compartida de fibra òptica a la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Terra Alta. I en el cas de Barcelona, l’arribada de Guifi.net el 2007 va generar una nova xarxa oberta que integra la ciutat i municipis adjacents. El 2010 es va crear l’Associació Expansió de la Xarxa Oberta (eXO) per gestionar-la. Els promotors defensen que les xarxes obertes, lliures i neutrals com a xarxes totalment segures.