La Fundació Brafa dona joc a les persones que més ho necessiten

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Sandra Pulido
La Fundació Brafa ofereix beques que garanteixen la pràctica esportiva. Font: F. Brafa.
La Fundació Brafa ofereix beques que garanteixen la pràctica esportiva. Font: F. Brafa.
La tasca de la fundació comença amb la canalla més petita del programa d'Iniciació Esportiva. Font: F. Brafa.
La tasca de la fundació comença amb la canalla més petita del programa d'Iniciació Esportiva. Font: F. Brafa.
El programa Spes ofereix l'oportunitat de fer esport a persones en atur de llarga durada i altres col·lectius. Font: F. Brafa.
El programa Spes ofereix l'oportunitat de fer esport a persones en atur de llarga durada i altres col·lectius. Font: F. Brafa.

La Fundació Brafa dona joc a les persones que més ho necessiten

Autor/a: 
Sandra Pulido
Suport Tercer Sector

Resum: 

Als anys cinquanta, quatre amics es van ajuntar per fer activitats al seu barri. El grup es va consolidar i va prendre força la idea que l’esport havia de ser una eina per educar.

Amb aquest objectiu l’entitat va multiplicar els esforços en el seu trasllat al barri de Roquetes de Barcelona i, en el que inicialment era un barranc, va construir l’actual emplaçament de la Fundació Brafa: “una entitat esportiva, amb una visió dels valors cristians, que creiem que l’esport és una eina boníssima per educar i fer una tasca social de tirar cap amunt de la gent”, resumeix Ignasi Taló, director de la fundació.

En aquest sentit, actuen amb persones en situació de vulnerabilitat a través de diferents programes i de beques que garanteixen la pràctica esportiva.

L’esport des de les primeres edats

La tasca de la fundació comença amb la canalla que a les tardes es troba al poliesportiu per jugar i deixar anar la imaginació a través de l’esport. Es tracta del programa d’Iniciació Esportiva on els monitors/es proposen maneres de fer, però són els infants els que decideixen com interactuar. “Suposa un guany motor, social, emocional i, fins i tot, intel·lectual”, comenta Jesús María Vila, director de comunicació de l'entitat.

Aquest club esportiu pivota sobre el seu pla de formació per tal de fer realitat el desig de l’esport com a eina educativa. Amb cada grup es treballen les vint competències del bon treballador/a amb una breu explicació teòrica, que amb els infants més petits es pot fer a través d’un conte. També s'estableix un objectiu per a l’entrenament i un altre per a casa. “Per exemple, per treballar l’empatia, l’objectiu pot ser animar el company que falla el gol”, comenta Taló.

Entrenadors/es i famílies disposen d’una aplicació mòbil amb què avaluen el progrés dels infants. A més, els pares i mares tenen molt clar el tipus d’entitat de què es tracta: “aquí volem que el teu fill aprengui. Si guanya, molt bé i si perd, també. És clar que volem guanyar i ens hem d’esforçar, però l'esport va molt més enllà de la victòria”, expliquen.

La inclusió com a ensenyament

Una de les iniciatives que la fundació està estenent és que el segon entrenador de l’equip sigui un noi amb síndrome de Down. “Els nanos t’ho diuen: quan vinc amb un problema i veig el Pol, me n’oblido”, explica Ignasi Taló. Assegura que millora molt l’ambient de l’equip. Ara també tenen al cap fer un equip de futbol per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Jesús María Vila recorda que l’entitat també ha treballat per la inclusió d’un entrenador afectat d'ELA. Explica que sempre que pot va als partits i a través de la tecnologia fa comentaris del que ha vist. “Els nens entenen que la vida va d’una altra cosa, tots el venen a saludar i canvia l’ambient”, comenta el director.

Les persones en atur també fan esport

La Fundació Brafa obre els braços a tothom i un dels col·lectius en què s’ha volgut centrar és el de persones en atur de llarga durada, oferint l’opció de jugar a futbol de forma gratuïta a través del programa Spes. Taló comenta l’objectiu inicial: “serveixi per sortir de casa, relacionar-se amb gent i animar-se una mica. I, a més, des d’aquí també els podem ajudar”.

El programa, però, ara acull altres persones que també necessiten passar una bona estona: persones en atur de curta durada, refugiades, joves migrats o, fins i tot, s’hi ha sumat una persona sensellar del barri.

De nou, l’objectiu no només és la pràctica esportiva, sinó que després de cada partit comparteixen una estona de tertúlia amb persones voluntàries que els donen suport i presenten recursos, també d’altres entitats, per millorar la seva situació.

“Els dies que vinc aquí és quan m’activo més d’hora i tinc una actitud més positiva”, els hi explicava un pare. I això ja és un pas important, però la victòria que més celebren és quan algú ha de deixar el grup perquè ha trobat feina. En aquests casos, li regalen una pilota signada i li fan el passadís.

Brafa també treballa per educar les persones adultes

L’entitat, a més, ha posat en marxa la campanya #NoSeasHooligan per conscienciar de com els comentaris i insults dels pares i mares poden afectar negativament els i les àrbitres i, fins i tot, els i les filles.

“L’esport de base peca d’imitar el professional amb tot el que això suposa en el comportament dels pares, la pressió sobre els fills...”, comenta el director. De fet, asseguren que sense els pares els infants poden arribar a jugar millor perquè se senten més tranquils.

D’altra banda, la fundació també ha impulsat campanyes per fer visible la problemàtica de les apostes esportives, un negoci que afecta també les competicions amateurs. Des de l’entitat expliquen que aquesta addicció està normalitzada i no se’n parla gaire perquè hi ha molts interessos i un gran negoci al darrere. Per això, és una addicció que es detecta quan la situació ja està molt avançada i pot desencadenar altres problemàtiques.

La Fundació Brafa treballa en aquests i altres projectes amb la pràctica esportiva com a mitjà: hem intentat aportar el nostre gra de sorra a la societat a través de l’esport, perquè sigui més educatiu i més positiu”, resumeix Ignasi Taló.

Afegeix un comentari nou