La jornada ‘L’Assignatura pendent: migració, gènere i educació’ es va celebrar a la seu de LaFede el dia 12 d’abril. A l’acte es van presentar els resultats de l’estudi ‘Causes de la vulneració i gaudir del dret de les noies de famílies d’origen subsaharià (senegalès i gambià) a una educació de qualitat i lliure de violència. Una aproximació etnogràfica a les ciutats de Mataró, Terrassa i Vic’, realitzat pel Centre d’Estudis Africans i Interculturals i la Fundació Guné en el marc del programa ‘Dret de les joves a una educació de secundària de qualitat i lliure de violència a la ciutat de Kolda i perifèria, Senegal’.

L’estudi, elaborat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, tenia com a finalitat descobrir les raons rere el fracàs escolar de les alumnes provinents de famílies originàries del Senegal i Gàmbia mitjançant els testimonis de famílies i equip docent de les localitats de Mataró, Terrassa i Vic.

El projecte partia del fet que l’alumnat amb bagatge migratori és el grup que tendeix més acusadament a l’abandonament escolar prematur a Catalunya. A través d’entrevistes, grups focals i observacions a les alumnes i el seu entorn, la recerca volia posar llum a la qüestió del dret del jovent a una educació secundària de qualitat i lliure de violència. Aquest era també l’objectiu rere el programa en el qual s’ha emmarcat l’estudi, que, entre altres coses, cercava paral·lelismes en aquest aspecte entre Senegal i Catalunya.

Els resultats de l’estudi exposen les raons per les quals es produeix un abandonament prematur de l'educació en les noies subsaharianes. Assenyala la manca d’expectatives que els equips docents tenen amb les noies degut als estereotips, el baix reconeixement a la diversitat cultural a les aules, la dificultat familiar per oferir suport educatiu, i altres factors com el gènere, l’origen i les circumstàncies socioeconòmiques.

Això pel que fa a les noies d’origen subsaharià. Tanmateix, l’estudi també ha apuntat que la tendència a l’abandonament està encara més present en els alumnes nois. S’apunta que això es deu també a factors socioculturals: les noies volen continuar estudiant per tenir més oportunitats que les seves mares, perquè generalment són empeses a feines no qualificades i molt precàries. Els nois, en canvi, tenen un accés més fàcil a feines no qualificades amb sous més alts, i en estar derivats a tenir el rol de proveïdor de la família opten per deixar els estudis.

A banda, l’estudi també subratlla que el nombre d’alumnes amb orígens migratoris que un cop finalitzada la secundària van a la universitat és encara més baix, i en això també juguen un paper important les raons explicades.

A l’acte ‘L’assignatura pendent’ el 12 d’abril es van divulgar aquestes conclusions, a partir de les quals es va obrir un espai de reflexió al voltant de la qüestió sobre l’accés a la universitat de les persones provinents de famílies migrants amb representants de les comunitats magrebina, xinesa, pakistanesa i filipina.

En aquest intercanvi d’experiències van participar Komal Naz, cofundadora de l’associació Estudiants Catalans d’Origen Pakistanès (ECOP); Moussa Samba, responsable del programa Senexcel·lència de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC); Eva Fortes, doctoranda en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra; Jossie Rocafort, presidenta de l’Equip d’Atenció i Mediació Intercultural Sociosanitari (EAMISS); Aisha Mhasaani, educadora social amb especialitat en la investigació en el món educatiu; i Cristina Zhang Yu, psicòloga educativa especialitzada en entorns de diversitat cultural i identitat i membre de Catàrsia.