Els infants, les persones migrades i la gent gran continuen sent els col·lectius més castigats per la pobresa, l’exclusió i la desigualtat a Catalunya (un 33%, un 52% i un 20% respectivament).

Així ho confirmen les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el primer balanç de la qual ha realitzat la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Si bé és cert que la taxa de pobresa i exclusió ha baixat un 0,8% respecte a l’anterior enquesta, encara es manté en el seu màxim històric (25,9%). Segons la Taula, el descens demostra que els plans de xoc impulsats per les diferents administracions han frenat un nou augment. No obstant això, també alerten que aquestes mesures són temporals i que “quan desapareguin (...) abocaran més persones a la precarietat”.

La nova enquesta també assenyala un petit retrocés en els darrers anys quant a la mitjana dels ingressos per llar. Això, sumat a l’empitjorament en les condicions de vida, demostra que cal actuar ràpidament per revertir la situació. Segons les xifres d’IDESCAT, ha augmentat la població que ja no es pot permetre una alimentació i un habitatge dignes.

Des de la @Taula3sector volem alertar d’un estancament social i fer una crida a l’acció del @govern per revertir la pobresa i l’exclusió.

Cal un canvi de rumb per desenvolupar mesures i accions més efectives, contundents i proactives en matèria social. #idescat pic.twitter.com/F85gNLQC1f

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) June 29, 2022

Per aquest motiu, la Taula —representant de 3.000 entitats socials catalanes— ha cridat a l’acció del Govern: “Veiem pocs resultats i falta de previsió en un moment extremadament difícil amb una crisi social sense precedents, una inflació que avui ha assolit un rècord històric per sobre del 10% i una consegüent escalada dels preus que és imparable i que empobreix les llars”.

Les crisis, però, se seguiran encadenant successivament. Així ho ha recordat l'entitat, que ha defensat que és precisament per aquest motiu que cal un canvi estructural i de rumb en les polítiques socials, en la línia del que ja succeeix amb la Llei de la Dependència o l’Ingrés Mínim Vital.