Laia Peña: “Seria bo que hi hagués zones delimitades per a llençar petards”

Arriba Sant Joan, una de les festes més celebrades de l’any a Catalunya. Durant uns dies, és tradicional l’ús de petards de manera festiva i infants, joves i famílies en gaudeixen. Com aquesta, hi ha moltes festes populars que inclouen el foc i la pirotècnia com a element tradicional.

Tot i això, no tothom gaudeix dels petards. Malgrat algunes excepcions, la pirotècnia i l’autisme (o altres sorolls forts i llums intenses) sovint no són compatibles. Partint del fet que la percepció d’allò que passa a l’entorn i el processament sensorial és diferent per cadascú, per les persones amb autisme pot ser una gestió molt difícil, fet que pot suposar incomoditat, gran malestar o estrès, entre d’altres.

Sent conscients que, de moment, sembla que els petards no desapareixeran de l’entorn, cal preguntar-se com minimitzar-ne els impactes. Laia Peña, responsable de l'equip d'intervenció i de l'àrea de formació d’Aprenem Autisme, i Maria Arenós, terapeuta ocupacional de l’equip d’intervenció de l’entitat, presenten mètodes per poder gestionar millor les conseqüències d’aquests estímuls.

Quines són les dificultats que experimenten aquelles persones amb autisme que no toleren la pirotècnia? Què és concretament el que els genera malestar?

Maria: Hi ha persones amb autisme amb dificultats en el processament sensorial i això fa que no tolerin estímuls com la pirotècnia. Cada persona pot tenir dificultats en diferents sistemes sensorials i a diferents nivells, però en aquest cas es presenten a nivell auditiu, visual i olfactiu. A nivell auditiu, el soroll dels petards pot desagradar o molestar, però a algunes persones amb autisme els pot arribar a fer mal, i vulguin tapar-se les orelles, sortir corrents o quedar-se en bloqueig, entre d’altres.

A nivell visual, les llums fortes i imprevisibles dels coets o de les fonts de colors poden ser un estímul massa intens per processar, provocant una sobrecàrrega a nivell sensorial. A nivell olfactiu, l’olor de pólvora o cremat és molt forta i dominant, i es queda a la roba, pell i fosses nasals, afectant també al gust i podent provocar nàusees o falta de gana. A més, la incertesa de no poder preveure quan apareixen aquests estímuls sensorials pot provocar un nivell d’alerta molt alt, donant lloc al neguit i la irritabilitat.

Però no tothom amb autisme ho pateix. Hi ha persones que fins i tot ho gaudeixen. A què es deu aquesta diferència?

Maria: Cert! Per conèixer la capacitat de processament sensorial de cadascú fem servir l’eina ‘Perfil Sensorial’ que ens ajuda a definir qui pot tenir hiperresponsivitat o hiporresponsivitat. En el primer cas, la persona amb un perfil sensorial d’hiperresponsivitat percep amb molta intensitat els estímuls. En canvi, la persona amb hiporresponsivitat necessita estímuls molt intensos per arribar a sentir.

A més, no tothom amb un perfil concret té les mateixes molèsties: pot ser que visualment es busquin més estímuls i agradi molt, però auditivament no es pugui tolerar la intensitat. Per això s’ha d’observar bé les conductes de la persona i oferir-li les millors adaptacions per tal que pugui estar tranquil·la i, si és possible, gaudir de l’activitat.

Durant l’any hi ha altres festes tradicionals que incorporen la pirotècnia, més enllà de Sant Joan. En el cas d’aquelles persones amb autisme que viuen aquestes festes sorolloses amb malestar, què poden fer elles i el seu entorn per a minimitzar-ho?

Maria: Com hem dit, la millor manera és conèixer a la persona i trobar aquelles adaptacions de l’entorn o complements que pugui utilitzar ella mateixa, per tal de poder minimitzar el malestar. A més, també és important fer una anticipació adequada de la festa.

Laia: Per tal de reduir l’impacte sensorial, es poden utilitzar cascs amortidors del soroll, ulleres de sol per reduir la intensitat lumínica i portar un mocador impregnat amb alguna olor que els hi sigui agradable per poder reduir l’impacte olfactiu de la pólvora.

I més enllà de la gestió pròpia de cadascú, quins aspectes de l’entorn caldria regular per tal de garantir que existeix un espai segur tant per a gaudir de la pirotècnia com per no patir-la?

Laia: Cada cop més, des de les associacions de famílies s’està aconseguint sensibilitzar la societat perquè tingui en compte les necessitats de les persones amb autisme. S’ha aconseguit que algunes fires, cinemes i supermercats tinguin “hores tranquil·les” sense música o amb la música més baixa, on es redueix la intensitat lumínica i/o s'ofereixen espais de relaxació on les persones poden accedir si ho necessiten.

En el cas d’una festa com Sant Joan, ja hi ha moltes campanyes per promoure una revetlla segura, però, així i tot, és difícil controlar-ne l’impacte, ja que es llencen petards a qualsevol lloc i a qualsevol hora. I això no només passa el dia de Sant Joan, sinó que ja es comencen a llençar petards dies abans quan es col·loquen les paradetes de venda de petards i durant dies després perquè s’enllaça amb la revetlla de Sant Pere.

Proposeu alguna modificació des de les gestions de les festes?

Laia: Seria bo que hi hagués zones delimitades i senyalitzades per a llençar petards de la mateixa manera que hi ha zones habilitades per a fer fogueres, així com, determinar zones lliures de petards. Una proposta seria que cada barri, municipi o poble tingués uns espais específics on poder anar a tirar petards i marcar-los en un mapa de manera que les persones amb autisme i les seves famílies, o qualsevol altra persona a qui no agradin els petards, pogués anticipar on es llançaran i evitar passar-hi a prop.

Una nova iniciativa que creiem que serà bona per a totes aquelles persones que no toleren els petards, tinguin o no autisme, són els petards de baixa intensitat, la sonoritat dels quals està per sota dels 97 decibels i que es venen per primera vegada aquest any a Barcelona.

Per què és important utilitzar recursos d’anticipació, en general? Com es treballen des d’Aprenem Autisme?

Laia: L’anticipació és un recurs que ajuda a les persones amb autisme a preveure el que passarà en el seu entorn. No és útil i necessari només per a les persones amb autisme. Pensem-hi: quants de nosaltres planifiquem la nostra setmana amb una agenda o organitzem les vacances? Tenir-ho tot una mica més previst i planificat ens dona certa seguretat i tranquil·litat.

Les persones amb autisme no estan en un altre món, el perceben de manera diferent, i saber de manera anticipada què, on, quan i durant quanta estona tindran lloc els diferents successos de la seva vida els ajuda a comprendre l’entorn, a preparar-se per als canvis i a regular la seva conducta i les seves emocions davant la incertesa, la imprevisibilitat i la sorpresa que són determinades situacions que habitualment els poden generar malestar, por, ansietat, estrès i/o angoixa.

Però no és igual per a tothom.

Laia: Exacte. Des d’Aprenem Autisme adaptem els materials anticipadors a les necessitats de cada persona. Hi ha persones que per estar tranquil·les necessiten que se’ls hi anticipin els canvis amb força temps. En canvi, hi ha per a qui això és contraproduent, ja que aleshores augmenta el seu neguit durant molts dies abans de l’esdeveniment.

Amb el suport de la família i dels professionals de l’entitat es preparen i s'adeqüen els materials que s’utilitzaran per a cada situació i s'acorda de quina manera es presentaran a la persona amb autisme per tal que el seu efecte sigui el més útil possible i pugui sentir-se bé.