L’aprovació de la llei de lloguer social, cada cop més a prop

El conjunt d’entitats que forma aquest Grup Promotor de la Llei 24/2015 (on s’inclouen la PAH Catalunya, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, entre d’altres) espera les esmenes que puguin presentar els diversos grups parlamentaris per aprovar la Proposició de llei de lloguer social a través d’una tramitació d’urgència. Això després que les entitats, institucions i persones expertes hagin fet les compareixences al Parlament i comptant amb un suport parlamentari important.

A principis del 2021 el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar el Decret llei 17/2019 que ampliava les mesures antidesnonaments de la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Un requeriment de forma –perquè es va aprovar com a ‘decret llei’ i no com a ‘llei’- que ha impedit que durant més de mig any no s’hagi pogut aplicar el lloguer social a milers de famílies.

Aquesta llei, que es preveu que sigui aprovada a finals d’octubre, recull els següents aspectes per tal de proporcionar una alternativa als desnonaments:

• Lloguer social obligatori per llars vulnerables en extinció de contractes de lloguer. Tal com va aclarir la PAH en la seva compareixença parlamentària, amb la intenció d’acabar amb els “desnonaments silenciosos”, conseqüència de l’augment significatiu del nou lloguer.
• Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social quan finalitzen.
• Lloguer social obligatori per llars vulnerables en alguns casos d’ocupació.
• Ampliació del concepte de gran tenidor.
• Ampliació a set anys la cessió obligatòria d’habitatges dels bancs i voltors.
• Control de les ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat i imposició de sancions.
• Elaboració d’un registre de grans tenidors.

Grans tenidors: empreses amb més de 10 habitatges

Una de les qüestions rellevants d’aquesta normativa és el concepte de ‘gran tenidor’, perquè pot incloure més o menys persones i empreses. La nova proposició considera com a grans tenidors les persones jurídiques amb més de 10 habitatges i les físiques amb més de 15. Això suposa un canvi respecte del Decret llei 17/2019 on s’incloïen 15 habitatges en propietat en els dos supòsits.

D’aquesta manera, a més, la normativa catalana s’apropa al que estableix l’espanyola, ja que el Reial Decret-llei 11/2020 considera com a gran tenidor les persones físiques i jurídiques titulars de més de 10 immobles urbans.

Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, comenta que aquesta diferència entre individus i empreses “mostra clarament una voluntat de la llei de modular les diferents situacions”.

Pel que fa als casos d’ocupació, Escorihuela distingeix molt bé les persones que ocupen pisos buits de grans tenidors per la necessitat d’un habitatge: “Jo crec que aquesta norma és valenta perquè ve a regularitzar una situació que, de facto, existeix. Podem no mirar-hi i no posar solució, i deixar que la situació continuï així, però la realitat és que hi ha gent que està molt necessitada i es veu abocada a ocupar”.

En aquest sentit, creu que aquesta norma també ajudaria a alleugerir les llargues llistes d’espera que té l’administració per reallotjar famílies desnonades.

Els efectes psicològics de la inestabilitat en l’habitatge

Diversos estudis dels darrers anys demostren que les persones que viuen amb inseguretat residencial tenen pitjor salut que la resta de la població. Així ho va fer palès l’informe ‘Emergència habitacional, pobresa energètica i salut’: “Gairebé 9 de cada 10 dones presenten mala salut mental”. A més, “la mala salut s’observa no només en persones afectades per la hipoteca, sinó també en persones amb problemes vinculats al lloguer, a l’ocupació i a l’accés als subministraments”.

La Fundació Pere Tarrés es va fer ressò de la problemàtica a través de l’informe ‘Habitatge, infància i salut’. Aquest conclou que els infants que viuen la pèrdua de la llar mostren “silenci i malestar: autolesions, riscs intents autolítics”.

Per tant, en aquest sentit, l’aplicació de la nova llei, de retruc, suposaria més estabilitat emocional i millor salut: “Saber que, si no pots continuar pagant allò, podràs estar un temps més pagant en funció dels teus ingressos, està clar que a nivell anímic té un impacte positiu”, asseguren des de l’Observatori DESC.

Més mesures estructurals

Més enllà d’apagar focs i intentar resoldre la situació d’emergència que s’està allargant en el temps, calen mesures estructurals que puguin canviar el panorama actual en l’accés a l’habitatge, tal com assenyala Irene Escorihuela.

Segons dades de la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac), “els habitatges de lloguer social de Catalunya representen l’1,5% del total d’habitatges. Molt per sota de la mitjana europea, que és del 15%”. Per aquest motiu, una de les accions que demanen des del Grup Promotor va en aquesta línia: “fer habitatge social que no es requalifiqui passats uns anys i que no passi al mercat privat”.

L’aprovació d’aquesta llei, però, és un pas necessari i urgent que ha de donar resposta immediata: “estem amb  ganes que sigui ja una realitat, perquè tenim la fi de la moratòria el 31 d’octubre”, conclou Escorihuela. A la seva compareixença, Lucía Delgado, portaveu de la PAH i del Grup Promotor de la Llei 24/2015, va assenyalar que aquesta llei és necessària “per evitar el tsunami de 26.000 famílies que estan en risc d’anar al carrer”.

Aquesta aprovació s’emmarca, a més, en tot un seguit de reformes en l’accés a l’habitatge que s’estan presentant des del Govern espanyol. A més a més, recentment, l’Ajuntament de Barcelona també ha declarat el municipi com a àrea de mercat d’habitatge tens, cosa que permet regular els lloguers de la ciutat.