El CEESC i l'Observatori del Tercer Sector presenten l'informe 'Trajectòries de l'educació social en l'Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social', que recull la necessitat d’objectivació dels espais de contacte entre la professió d’educació social i el Tercer Sector.

Aprofundint en les relacions entre ambdós, tot identificant els processos de construcció dels seus perfils professionals, els canvis produïts al llarg dels anys, diferents elements de millora i el paper del Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària. Alderic Mas Sala, membre de l’equip de recerca, explica algunes de les claus d’aquest estudi

Quins resultats d’aquest estudi destaqueu?

D'entre els objectius de l'estudi, un dels principals elements en el que fem inferència és l'anàlisi dels processos de construcció dels perfils professionals de l'educació social en el Tercer Sector Social i l'Economia Social i Solidària, així com dels factors que expliquen la continuïtat, o no, en aquests, i la predilecció per ocupar-se en el sector públic.

Per la nostra sorpresa, no s'han detectat indicis d'una voluntat implícita de les educadores i educadors de traspassar-se d'un centre del sector privat - social a un públic en l'ideari col·lectiu.

Quins elements propis del sector heu vist?

Un altre tret distintiu és que malgrat que la síndrome d'estar cremat o ‘burnout’ persisteix en la professió des de fa lustres, continua essent el principal factor de mobilitat laboral, tant en el sector privat - social com en el públic.

Com s’explica la mobilitat laboral?

S'explica sobretot per 3 factors: 1) l'existència de precarietat en les condicions laborals, 2) la desprotecció davant agressions físiques i psicològiques, i 3) l'autopercepció de les actituds i aptituds en el lloc de treball (com els i les professionals es veuen amb relació al seu lloc de treball).

També, es destaca que en els centres del Tercer Sector Social i l'Economia Social i Solidària els seus estàndards organitzatius i relacionals en l'entorn laboral i la seva adequació al medi on actuen és més favorable que el sector públic, també pel que fa a una presa de decisions més horitzontal i directe, una major facilitat per donar solucions més innovadores, la presència d'equips multidisciplinaris, la gestió d'equips (cures als i les professionals).

Quins són els diversos perfils professionals en el camp de l’educació social?

A l'estudi s'ha contemplat una mostra diversa i representativa, tenint en compte l'edat, sexe (binari, ja que pràcticament totes les dades secundàries només contemplaven aquesta diversitat), situació laboral i àmbit d'actuació.

És pertinent determinar que hi ha una gran dispersió d'àmbits i serveis que actualment ofereixen els i les professionals en educació social, més enllà d'entrar en un perfil o diversos perfils estancs. Tot i que sí que és cert que la professió continua essent molt feminitzada i que des de 2011 proliferen un gran nombre perfils joves d'entre 21 a 25 anys.

Quina és la seva relació amb el Tercer Sector Social?

Les primeres experiències laborals es donen en un context de pràctiques curriculars i d’ocupació en l’entorn del lleure i l’acció socioeducativa en el voluntariat i l’acció comunitària; essent el Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària on es concentra un major nombre d’oportunitats.

En el sector, s'ocupen una gran majoria de professionals en educació social que reconeixent, a partir de les diferents dinàmiques grupals i entrevistes a professionals en educació social, que esdevé un entorn idoni per al seu desenvolupament professional, malgrat que hi hagi marge de millora.

Quins són els principals reptes de l’educació social al Tercer Sector?

Cal destacar que, de manera generalitzada al territori, persisteix una manca de conceptualització de la disciplina i una manca de coneixement de les seves tasques en els diferents llocs de treball (especialment en l'àmbit hospitalari i assistencial en residències de gent gran).

La disparitat de convenis en el Tercer Sector expliquen, en part, la polaritat de realitats en la professió, amb desajustos entorn les categories professionals, sous, horaris i altres tipus de contraprestacions, com vacances o dies lliures.

Heu observat millores laborals en els últims anys?

El sector presenta una llarga trajectòria de millora pel que fa a les condicions materials i no materials.

L'adequació i reconeixement al lloc de treball apareix més ben valorada entre els i les professionals de centres dins el Tercer Sector, tot i que també difereix l'experiència segons l'àmbit i centre.

Com ha incidit la Covid-19 en el camp?

Estem parlant d'una professió que està desproveïda de garanties d'unes bones condicions laborals de manera generalitzada. La situació de precarietat de la mateixa comporta que les educadores i educadors pateixin situacions d'agressió en el lloc de treball, estrès, depressió i ansietat de manera reincident. En casos, comporta l'aparició de malalties cròniques derivades d'aquestes experiències. La Covid-19 ha intensificat, conjunturalment, l'aparició de desgast i ‘burnout’.

L'impacte de la Covid-19, ha variat segons sector, centres i àmbits d'actuació, per la qual cosa, no es pot afirmar que hagi empitjorat les condicions laborals. Hi ha casos, sobretot en el sector públic, que des del primer moment es van anul·lar serveis i els professionals veurien reduïda significativament la seva càrrega de feina. No obstant això, a la reobertura del confinament, veurien intensificada la seva feina en motiu de l'augment de desigualtats i les necessitats dels col·lectius.

I fora del sector públic?

En el Tercer Sector, hi hauria centres que prendrien mesures i mobilitzarien recursos d'on fos per assegurar la integritat dels seus equips o d'altres que, per diverses raons, tindrien els seus equips amb un volum de feina intensificada, horaris rotatius poc assumibles, falta de reconeixement i amb un suport ínfim de l'administració.

Com sorgeix aquesta relació entre el CEESC i l’Observatori? Teniu previstes futures col·laboracions?

L'Observatori i el Col·legi hem treballat conjuntament en diversos projectes anteriorment; esdeveniments, els premis Aspàsia, entre altres.

L'afinitat dels dos equips portaria a pensar amb col·laboracions i la generació de coneixement pel sector, en concret de l'educació social, d'aquesta voluntat, el març de 2020, es gestaria la proposta de projecte de ‘Trajectòries de l'Educació Social en l'Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social’. Actualment, seguim amb els canals oberts amb el Col·legi i amb la seva direcció, a fi de portar a terme altres col·laboracions amb ells.