Des de fa tres anys, a Barcelona funciona un equip de salut mental i persones sense llar, l'únic d'aquestes característiques a Catalunya. L'any passat va atendre 205 persones, el 23% dones.

Segons la Paquita Asensio, metgessa psiquiatra de l'equip, "les dones presenten més transtorns afectius i depressius que els homes, i més transtorns límit de personalitat". "Quan una dona acaba al carrer és perquè està fatal, i això passa també a la resta d'Europa i els Estats Units"; la dificultat, però, és que "elles no es veuen tan malament com nosaltres les veiem", afirma Asensio. I afegeix: "Generalment, els malalts mentals al carrer són gent amb la qual la xarxa normalitzada de salut mental no ha tingut èxit".

Albert Sabatés, director de Llar de Pau:
"El dia que les dones no poden més vol dir que estan en una situació insostenible"
El centre d'estada limitada Llar de Pau, gestionat per les Filles de la Caritat i amb 25 places, és un dels pocs a Barcelona específics per a dones sense llar. "Aquí vénen dones amb problemes d'exclusió social i de malalties que si no estiguessin aquí estarien al carrer", explica l'Albert Sabatés, director del recurs. En opinió de Sabatés, el nombre de dones en situació de sense llar és inferior al dels hombes perquè "potser tenen més capacitat per sortir-se'n" i perquè "la prostitució amaga també molta cosa". L'experiència de Llar de Pau porta al seu director a afirmar que "la sortida de les dones és molt difícil" degut a la manca de coordinació entre els recursos existents. La seva mirada, però, és optimista: "Moltes vegades estar al carrer i l'exclusió social es mira com si fos la parada final, però també pot ser un punt per reprendre el camí."

+info: www.arrelsfundacio.org