Quan en Marjan, un home que viu al carrer va ser ferit perquè un agent de la guàrdia urbana el va disparar a l’estómac, el consistori li va oferir un sostre. Però aquesta resposta va ser singular en un cas mediàtic que va fer evident una problemàtica que porta molt de temps assetjant a les persones que viuen al carrer.

En la majoria de casos, quan una persona sensesostre entra a un hospital i se li fa el tractament pertinent, després torna a l’asfalt, el que provoca que la seva recuperació sigui més complicada i molt fàcilment empitjori la seva salut. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona pretén aplicar una estratègia comuna per tractar aquests casos.

D’aquesta manera, les sortides dels centres sanitaris hauran d’estar pactades perquè es puguin trobar recursos i espais on es puguin recuperar adequadament i el nou protocol es treballarà de la mà dels metges i metgesses i els i les treballadores socials.

Un dels principals canvis que es pretén fer és que es pugui avisar de la demanda de les persones sensesostre amb més antelació, per tal de poder gestionar la seva sortida de la millor manera possible.

14 persones sensesostre han mort en els darrers tres mesos

La Fundació Arrels alerta que només del gener al març del 2021 ja han mort 14 persones a Barcelona, d’entre 28 i 69 anys. L’entitat assegura que són dades alarmants, tenint en compte que del novembre de 2019 al novembre de 2020 van morir 18 persones, el que significa que si es segueix amb aquest ritme, gairebé s’estaria quadruplicant la mortalitat del col·lectiu.

Segons l’entitat, només a la ciutat comtal hi ha més de 4.700 persones que no tenen una llar. D’aquestes, unes 3.500 pernocten en algun dispositiu, com una pensió, i unes 1.200 segueixen al carrer.

Les primeres víctimes d’aquest 2021 es van donar l’11 de gener en plena onada de fred, una al parc de la Ciutadella i l’altra a la plaça del Poeta Boscà, al costat del mercat de la Barceloneta. El 19 de gener, es va donar la tercer defunció.

Tot i que l’Ajuntament assenyala que ha incrementat la partida destinada a l’atenció del col·lectiu, Arrels mostra com les xifres no es redueixen amb els anys i el govern apunta que la falta de política d’habitatge i la restricció que suposa la llei d’estrangeria no ajuden a revertir la situació.

En només tres mesos, ens han deixat 14 persones sense llar a Barcelona, de les quals sis vivien directament al carrer. La més jove tenia 28 anys i la més gran tenia 69.

Haver de viure al carrer escurça els anys de vida i, fins i tot, mata. #ningúsenserecord #ningúdormintalcarrer pic.twitter.com/PtVfwGqRY8

— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) April 2, 2021