Alcem la Veu són dones feministes i creients que reclamen una Església més oberta i del segle XXI que superi l'actual on, diuen, l'estructura eclesial dificulta encara la igualtat de gènere. Neus Forcano és una de les impulsores del col·lectiu. És llicenciada en Filologia, va fer un màster d'història de les dones i ha estudiat ciències religioses a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB).

Alcem la Veu s'ha concentrat el diumenge 6 de març a les 11 a la plaça de la Catedral de Barcelona amb el lema 'A l'Església amb veu i vot'. Des de fa tres anys, fan el seu acte feminista abans del 8 de març per poder participar a la manifestació del Dia de les Dones.

Alcem la Veu us vau donar a conèixer precisament al voltant d'un 8 de març...

Exacte. Abans del 8 de març del 2020. Just abans de la pandèmia. Vam concentrar-nos el diumenge 1 de març a la Catedral de Barcelona, perquè el dia 8 totes volíem anar a la manifestació. Alcem la Veu sorgeix de dones creients i feministes que ens anem trobant i formem part de diferents moviments de l’Església catalana. Venim de moviments, del Col·lectiu de Dones a l’Església i de grups parroquials que ja tenen la sensibilitat i consciència feminista. Decidim fer-ho públic per mostrar la diversitat i pluralitat de l’Església.

Recolliu, per tant, molta feina feta i li doneu més visibilitat.

Tots els moviments subversius o de denúncia profètica a l’Església i a la societat civil sempre hi són perquè hi ha contradiccions i consciència que hi ha coses que no funcionen com haurien de funcionar. També perquè hi ha consciència de manca de drets humans flagrants. I en aquest cas ho és.

Què vols dir?

L’Església Catòlica està en fals respecte a les dones, perquè manté unes posicions molt tancades des de l’estructura i l’oficialitat, quan en realitat a la base ja es viuen coses molt diferents. Les dones no són només catequistes, hi ha dones amb responsabilitats molt grans dins de l’Església, que tenen lideratge i poder de decisió, però, en canvi, en alguns àmbits està totalment vedat que les dones puguin exercir alguna crida, per exemple, a exercir algun ministeri o ser en els sínodes de presa de decisions o de veure quins reptes hauria d’entomar l’Església.

Falta molta participació, molt reconeixement i molta dignitat. Ens revelem perquè la realitat, la nostra experiència des de moviments de base i la preparació que tenim ja ens fan veure una altra cosa. És absurda en aquest món d’avui aquesta discriminació per sexe.

"Quan més es tanca l’Església per preservar dogmatismes antics és pitjor, encara es buiden més les esglésies"

Parles de drets humans...

I tant! No tenir present que l’esperit pot bufar a cadascú segons el tarannà que té, els talents i la formació perquè pugui exercir papers de lideratge, d’acompanyament espiritual, d’escriptura teològica, d’ensenyament teològic... No voler-ho reconèixer formalment o ritual, a través dels ministeris, de donar càrrecs o contractar professores a les facultats de Teologia és una discriminació per sexe amb tota llei. L’Església discrimina les dones i és un tema de drets humans.

El Col·lectiu de Dones en l’Església, el 1986, ja va crear un grup que feia formació teològica per aplicar una lectura feminista als textos evangèlics i bíblics, i feia trobades, cursos, congressos i convidava teòlogues feministes i feia actes de denúncia pública. Els hi hem agafat el relleu i tenim ganes d’animar parròquies i la vida comunitària des d’espais eclesials perquè sigui des d’una visió d’Església sinodal i oberta, realment del segle XXI. Quan més es tanca l’Església per preservar dogmatismes antics és pitjor, encara es buiden més les esglésies.

Estem lluny d’aquesta Església del segle XXI?

L’Església espanyola i la catalana tenen un llast molt gran del franquisme que els hi pesa. En altres llocs les esglésies han evolucionat. Aquí mantenen posicions tancades, antigues i anacròniques i costa molt de lluitar-hi.

En la societat en general les dones estan més reconegudes els últims anys. A l’Església no?

L’Església és àmplia i no la podem reduir al que opina la jerarquia, perquè la realitat grupal i comunitària està formada per persones de carns i ossos que es mouen a la societat del segle XXI, i això vol dir que a les comunitats i fent de catequistes hi ha dones lesbianes, parelles homosexuals, dones que fan la celebració de la paraula i que acompanyen espiritualment persones adultes... La diversitat hi és.

La contradicció és amb les idees com ara la complementarietat dels sexes que defensen des de l’Església jeràrquica: diuen que l’home i la dona han de tenir un paper i una missió especial i que cadascú ha de respondre a aquest paper. L'Església manté rols que al segle XXI i amb el feminisme i el moviment d’alliberament LGTBQI s’han trencat. Tornem a l’essència: les persones s’han de respectar mútuament, el que compta és la manera com s’estimen i no cal separar amb papers i amb funcions perquè uns siguin súbdits i obedients.

Reivindiqueu un lloc a l’altar?

Entra a dins de les reivindicacions en general. D’entrada, hi ha d’haver un tracte de respecte, de dignitat i de reconeixement cap a les dones. Jo no ho he percebut directament, però moltes dones s’han sentit maltractades verbalment o arraconades i no tingudes en compte simplement per un biaix de gènere. El primer és que no se’ns pot tractar com a necessitades de tutela ni de manera condescendent.

Se’ns han de reconèixer els talents, se’ns ha de donar resposta i responsabilitat. S’ha de permetre que hi hagi corresponsabilitat de funcions en tots els àmbits, des de les esglésies i parròquies fins als moviments amb possibilitats que les dones puguin ser conciliaries, donar classes de Teologia i que se’ls hi reconegui allò que saben.

"L'Església manté rols que al segle XXI i amb el feminisme i el moviment d’alliberament LGTBQI s’han trencat"

Se us ha acusat de voler fer una Església paral·lela?

No volem fer cap Església paral·lela: ens sentim Església, entenem que és plural i no volem anar pel mal camí. Ens sentim Església i la vivim, vivim la fe, hi creixem com a persones i ens l'estimem tot i la tristor que fa veure una institució que està en decadència total. Hauria de canviar ràpidament, tot i que ja sabem que aquestes institucions elefàntiques i tan antigues són molt lentes.

Ara tenim un Papa que ha fet algun gest com voler reconèixer les denúncies dels abusos sexuals a menors i a dones religioses. A l’Estat, en això tenim molta feina, perquè encara hi ha por a destapar la memòria històrica.

Com valores els passos que s'han fet fa poc?

S’està intentant, però la comissió de la veritat hauria d’haver estat més independent. La Comissió Episcopal Espanyola se’n surt per la tangent amb un contracte amb una casa d’advocats. Fer-se fer una auditoria pagada per la Conferència Episcopal serà independent per destapar abusos a menors de fa quaranta anys? Fa vergonya. Tant de temps tapant-ho, que siguin valents! L’Església hauria d’anar per davant en la defensa dels drets humans i de les víctimes que s’han sentit maltractades, siguin nens o dones.

S’hauria de forçar que sigui una comissió de la veritat independent. L’Església hauria d’estar oberta i disposada a què tots els casos d’abusos sortissin a la llum. És un problema no només de l’Església Catòlica, però aquesta hauria de ser modèlica, forta i tirar endavant. Cal activar també temes per a la prevenció.

És el que deies abans, que són institucions jerarquitzades, antigues i lentes als canvis...

En el tema de les dones clama que en altres àmbits tinguem paritat, estiguem reconegudes i s’hagi fet molta feina i, en canvi, el feminisme dins de l’Església estigui vetat o es consideri una exageració de petició de drets i de possibilitats que no tenen lloc. Ja n’hi ha prou! No lliga gens ni amb el sentir evangèlic ni amb el sentir ni el creure en la igualtat de drets de tots els éssers humans.

"L’Església hauria d’estar oberta i disposada a què tots els casos d’abusos sortissin a la llum"

Quan a dins de l’església parleu de sororitat, què passa?

Hi ha persones que ho accepten i ho entenen, però després, segons els càrrecs, encara hi ha una idea molt dividida del que és la vida eclesial i celebrativa i, per una altra banda, la jerarquia i la celebració de funcions, on no entren les dones.

Hi ha persones amb responsabilitat que ho comprenen, són amables, afables i escolten, però tenen la seva idea del que és i de com ha de funcionar l’Església. Creuen que en aquesta estructura jeràrquica funcional només hi ha d’haver homes. Cal molta generositat per intentar incloure i ampliar el sentir, la veu i el pensar de les dones.

Parles constantment d’estructura, de jerarquització. És aquí on trobeu els grans obstacles?

Hi ha diferents topalls i les funcions i càrrecs eclesiàstics són els més difícils de trencar, perquè és una estructura molt antiga. Des de Roma i des d’alguns bisbats ja s’ha fet el pas de donar lideratge a algunes dones, a Càritas, en programes d'atenció de la salut... però a dins de tot costa molt.

L’Església acabarà acceptant les dones?

Ja les accepta, perquè sinó estarien les esglésies buides! Som més de la meitat de la humanitat, més de la meitat dels creients... Les parròquies estan en crisi com a unitat viva i de referents eclesial. La vivor i frescor s’ha traslladat a altres moviments i a espais més atractius tant per a dones com per a joves.

Tornant a si l’Església estima les dones, i tant! Ens estima molt, però ens vol en un paper determinat i en uns llocs concrets on siguem obedients i callades. Confonen l’estimació i l’amor amb el fet de ser submises i servicials fins a extrems de dependència. I nosaltres no ho entenem així i ho volem canviar. Denunciem i comentem que l’estimació i l’amor passen per la llibertat de les persones a decidir, a poder oferir els seus talents i a triar què volen fer en la comunitat en plena llibertat. No a partir d’uns papers i d’uns esquemes prèviament instituïts.

Canvio la pregunta, doncs: Aquesta acceptació es farà realitat?

Sí. Caurà pel seu propi pes. Això és inaguantable i no hi ha fonaments per negar la igualtat de les dones a dins de l’Església i que puguin accedir a tots els àmbits inclosos els espais de presa de decisions.