Les escoles i instituts de Catalunya han començat la seva reobertura gradual a Catalunya amb imatges inèdites a les aules. Pocs alumnes, distància entre taules i professorat escàs per acabar el curs han omplert les escenes de la majoria de centres educatius del país. Un cop finalitzi el curs escolar actual, el repte serà preparar l'inici del període lectiu al setembre.

Lidón Gasull, directora de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), ha criticat en una entrevista la manca de planificació del Departament d'Educació i ha demanat posar-se les piles per garantir el dret a l'educació a tothom pel curs que ve. Entre altres coses, Gasull ha titllat l'educació telemàtica com a insuficient i ha emplaçat a Generalitat i ajuntaments municipals a arribar a acords per habilitar espais públics que permetin fer classe i la inclusió de tots i totes les alumnes.

S’han obert les escoles a la fase 2 i molts centres s’han trobat amb poca afluència d’alumnes. Us preocupa un inici del curs similar al setembre?

Ens preocupa molt. La part telemàtica no pot substituir la presencial i sobretot en les primeres etapes i en l’educació obligatòria. És essencial que l’educació sigui presencial per garantir el dret a l’educació dels infants i els adolescents. Si aquesta situació continua seria preocupant. És normal que en l’últim trimestre hi hagi hagut més educació telemàtica però les conseqüències de mantenir-la poden ser molt altes.

De quines conseqüències estem parlant?

En salut les conseqüències veuen en curt termini, però en educació es veuen al cap de nou anys, quan s’acaba l’etapa obligatòria. No veure les conseqüències no vol dir poder fer el que vulguem, hem d’estar molt alerta. Molts centres estan trucant a les famílies per dir que els atendran a una hora concreta i això ha estat per com el Departament d’Educació ha planificat l’obertura, i això ens preocupa molt. Des del moment en què es trasllada la responsabilitat d’obrir al centre, és normal que l’afluència sigui baixa i que cada centre faci una mica com pot.

Com se soluciona això?

Fent un pla pels centres educatius. Un punt que critiquem és que l’assistència al centre educatiu sigui voluntària. El que havia de fer el Departament era prioritzar i saber quin era el públic que podia assistir amb més prioritat. Amb la voluntarietat, l’alumnat que més ho necessita no és el que està tornant. Qui menys torna és precisament l’alumne en una situació vulnerable. Aquesta és una obertura que s’ha fet malament.

Era necessari obrir durant el mes de juny?

S’ha fet molt malament, han volgut acontentar a tots els sectors: professorat, famílies, etc. El sector del professorat no acabava de ser partidari d’obrir perquè deia que havien de seguir el curs telemàticament, les famílies en canvi demanaven obrir els centres. Al final han fet un híbrid i no s’ha acabat de decidir res. L’obertura no acaba de ser obligada i tot aquest procés ha creat molt de desconcert i un estat d’alarma, valgui la redundància, bastant greu.

Us heu trobat amb una manca de planificació?

Totalment. Al final ningú s’està beneficiant d’aquesta obertura dels centres educatius. Des de la FAPAC creiem que s’han d’obrir, ho tenim claríssim, però amb totes les garanties de seguretat i sabent que els centres i el professorat estarà recolzat per part del Departament amb recursos materials i humans.

Al setembre no podem fer el mateix que al juny. Infantil i primària obrirà presencialment però s’ha posat en dubte el fet que es pugui donar una educació presencial a l’alumnat de secundària. Ens preocupa que no es garanteixi l’etapa d’educació obligatòria.

Què s’ha de fer al setembre que no s’està fent al juny?

Entenem que s’ha de començar presencialment perquè l’educació és un dret fonamental. Les classes començaran el 14 de setembre i s’han de posar tots els esforços per garantir el dret a l’educació de manera presencial. S’està emmascarant amb la pandèmia un problema estructural en l’educació de manca de places. Hem analitzat l’alumnat de sisè de primària i primer d’ESO, i ens surten 1.047 alumnes que no tindran cap plaça a un centre públic, concretat o privat.

Un risc afegit també és el del professorat vulnerable.

Des de la FAPAC entenem que els professors que per les seves patologies prèvies o per la seva edat no pot anar a classe, han d’estar protegits pel Departament i de cara al setembre potser posar-los a fer tasques diferents que no requereixin el contacte amb l’alumnat. És un tema de seguretat en l’ambient laboral, per tant, s’ha d’actuar igual que actuem les entitats privades. També s’haurà de fer en l’àmbit de l’educació aquesta adaptació, no hi ha una altra.

Sense oblidar-nos de l’alumnat vulnerable, és clar.

Pel que fa a l’alumnat s’haurà de fer el mateix. Abans de la pandèmia ja teníem aules medicalitzades i adaptacions per poder garantir el dret a l’educació. S’ha d’identificar quin és aquest alumnat i prendre les mesures concretes sense córrer cap risc. Haurem de veure com ho fem.

"S'ha d'arribar a acords amb els ajuntaments en aquelles zones amb més densitat per poder aconseguir que tot l'alumnat tingui cabuda"

Quin és el principal repte de cara a setembre?

A Catalunya hi ha zones amb alta densitat de població i poques escoles i instituts. És aquí on tenim els punts amb problemes. Hem d’arribar a acords amb ajuntaments per aconseguir espais on hi hagi més densitat d’alumnat i poder aconseguir que tot l’alumnat hi tingui cabuda. A més aquests espais han de ser sostenibles en el temps i venir per quedar-se.

De quines zones parlem?

Sobretot de l’Hospitalet de Llobregat, la província de Barcelona, Badalona i algun focus urbà a Lleida. També tenim alguns casos a la regió central i alguna part de Girona. Tenim un gran problema, però està molt focalitzat i hem de pensar que és solucionable sense perdre la calma. També tenim zones urbanes i rurals descongestionades i hem de veure on ens fan falta els recursos. Ara és el moment que el Departament d’Educació arribi als acords amb els ajuntaments per aquesta cessió d’espais i que es destinin a l’educació.

Una ampliació que ha d’anar acompanyada de recursos?

Hem de calcular quin és el professorat que realment necessitem i si s’ha de contractar més personal ha de ser professorat i especialistes en necessitats educatives i de suport educatiu: psicòlegs, logopedes, especialistes en llenguatge de signe, especialistes amb persones cegues...

Encara serà més difícil aconseguir una educació inclusiva després de la pandèmia?

Quan parlem tant d’ensenyament telemàtic ens oblidem que l’educació és per a tothom, també per aquells que tenen necessitats educatives. Amb aquest tipus d’ensenyament no estem garantint el dret a l’educació. Per tant, hem de cercar recursos per poder fer possible aquest tipus d’escola. Hem d’evitar titulars que queden molt bé i que fan que el públic es tranquil·litzi.

Per tant, s’ha de contractar més professorat?

No podem reforçar el sistema amb personal que no és l’indicat. No es pot contractar a persones que no són professionals per prestar aquesta educació, i s’està començant a parlar. Els professionals del lleure no són professionals de l’educació. Quan es parla de contractar a milers de professionals, de quins estem parlant? No tenim milers de professionals en trastorns de l’aprenentatge al sistema. De quin tipus serà? Podem acabar omplint els centres educatius de professionals d’altres àmbits que no són experts en educació.

A qui s’hauria de contractar?

El temps lectiu s’ha de garantir amb mestres, professors i especialistes. Ens fa por que es comenci a contractar mà d’obra barata i hem d’estar alerta.

Ja s’han anunciat més de 9.000 places de cara al setembre, però.

La veritat és que creiem que són anuncis que tenen una finalitat electoralista. Dintre de poc tindrem eleccions i ningú vol sortir dient que no contractaran a més professorat. Econòmicament, dubto que es faci aquesta inversió. Quan sigui setembre, veurem que ens diu Salut perquè segurament ens dirà que haurem de mantenir unes ràtios. Amb l’epidèmia tot canvia molt i s’estan fent uns anuncis que són gratuïts. Electoralment aquestes xifres poden ser rentables però per nosaltres són irresponsables perquè no se sap molt bé com serà l’escenari i on farà falta el professorat.

Heu detectat una demanda a l’alça de places a l’escola pública. Com es podrà assumir sense incrementar l’oferta?

Només es podrà fer d’una manera: incomplint la normativa. Hi ha molts centres on els grups de secundària són de més de 30 alumnes, quan la ràtio màxima és de 30. La ràtio mitjana a Catalunya se situa al voltant de 28,4, és altíssima. Ara ja no tenim suficients places per absorbir l’alumnat i ens situaria en una ràtio superior. Cada cop tenim més alumnes, però no estem preparant el sistema per absorbir aquestes necessitats d’escolarització, i això és un drama.

Com cada any, la FaPaC analitza l'oferta de places pel proper curs i constata el col·lapse del sistema educatiu, especialment a secundària.

La manca de planificació d'@educaciocat n'és la principal responsable.

Llegeix #EstudiPreinscripció sencer https://t.co/pOqHMZfDSv pic.twitter.com/BFPRZ1FEoh

— FaPaC (@FaPaCcat) June 3, 2020

Aquest problema ja s’arrossega des de fa temps?

Ens preocupa que estiguin utilitzant la pandèmia per emmascarar un problema estructural i ells ho saben. El Departament no ens ha discutit les dades que tenim. És un problema que ve de molt de temps, en els propers mesos s’haurà d’arribar a acords amb els ajuntaments i dedicar els espais disponibles a l’educació.

Serà possible mantenir la distància de seguretat entre els joves?

S’han d’establir protocols i posar recursos per intentar que això sigui així, però si ens posem una exigència tan alta no ho aconseguirem. Hem de normalitzar altres coses que ja s’estan fent en altres àmbits com en el treball, al carrer o als establiments comercials. Si esperem que ningú se salti cap tipus de mesura, segurament serà impossible complir-ho. No ho complim ni a casa, ni al carrer, ni enlloc.

Sembla que quan entrem en un centre educatiu estiguem entrant en una galàxia diferent. Hem de complir amb les normes amb les mateixes mesures de salut que en altres àmbits.

"Sota cap concepte l'educació telemàtica s'ha de quedar i menys en les etapes obligatòries. L'educació telemàtica no és educació"

Creieu que en les noves modalitats d’ensenyament telemàtic es pot trobar la solució?

Ho tenim claríssim. L’educació telemàtica ha sigut un impàs davant d’un moment conjuntural en què havíem de fer el que podíem i era millor connectar-nos que no fer-ho, però no es pot considerar educació. Sota cap concepte l’educació telemàtica s’hagi de quedar i menys en les etapes obligatòries. Això no és educació.

És un tipus d’educació que s’ha fet per sortir del pas però no ho diu la FAPAC, els experts ja diuen que això no és educació. Ha sigut una ajuda, però no ho hem de confondre la garantia del dret a l’educació amb utilitzar plataformes digitals per impartir docència.

Quins desavantatges presenta aquest model?

L’escola és interacció, són experiències i moltes altres coses. La forma d’aprendre no és mitjançant una pantalla. Hi ha molts experts que dubten fins i tot que l’alumnat fins a una determinada edat tingui contacte amb les pantalles. Al darrere hi ha molts interessos de les empreses que han guanyat en aquesta crisi. Les plataformes tecnològiques no garanteixen el dret fonamental de l’educació.

Quina lliçó ha donat la pandèmia al sistema educatiu actual a Catalunya?

La pandèmia ha posat en relleu que el sistema educatiu és incapaç de reaccionar davant de qualsevol dificultat, per tant tenim un problema. L’asfíxia del sistema educatiu en els darrers anys ha portat conseqüències i una d’elles és que som incapaces de reaccionar davant d’una emergència.

Veient com ha fet el Departament la reobertura i com s’està gestionant, no hem après res i estem fent el mateix de sempre. Esperem que això canviï i que realment el Departament i el Govern parin un moment, pensin i valorin que és el que tenen entre mans.

Què ens hi juguem?

Catalunya té un índex d’abandonament escolar i segregació molt alt i no podem gestionar l’educació com si fos un servei de segona. El que tenim a les nostres mans és la garantia d’un dret fonamental.

molt important!

L'única manera de garantir el dret a l'educació en igualtat de condicions es l'educació presencial.@FaPaCcat https://t.co/dEQzbUh12r

— Belen Tascón (@BelenTascon) June 7, 2020