L’estat d’alarma i totes les mesures de seguretat, sanitàries i de restriccions de mobilitat aprovades per gestionar la pandèmia de la covid19 han alterat la nostra quotidianitat, però també, segons Defender a quien defiende, han modificat i alterat l’exercici del dret a la protesta i les llibertats fonamentals.

L’estiu passat, l’ONU va elaborar un qüestionari que va suposar una crida a les organitzacions de la societat civil per a visibilitzar algunes de les mesures que, amb l’excusa de frenar la pandèmia, han restringit llibertats i han suposat obstacles per a la garantia dels drets humans.

Ara la plataforma Defender a quien defiende, formada per entitats com NOVACT, Calala i Irídia, entre d’altres, ha fet una adaptació d’aquell qüestionari obert a moviments socials, entitats i organitzacions de Catalunya i de la resta de l’estat espanyol.

Reflexionemos de manera colectiva sobre el impacto de las medidas que han supuesto una limitación a los derechos humanos y a las libertades fundamentales durante el COVID-19. #CuestionarioDerechosCovid https://t.co/JgWwPDzO0u pic.twitter.com/rnqzxGDZx2

— DqD (@AquienDefiende) February 24, 2021

L’objectiu d’aquesta eina és facilitar espais de reflexió i autoprotecció en un context, que segons exposen, pot representar una amenaça i un perill per al dret legítim a la protesta. La proposta, doncs, és que les entitats busquin espais per debatre i valorar sobre com han impactat les mesures en l’activitat de l’organització, sobre la comunicació i claredat de les mesures, sobre les exempcions vinculades amb el dret de reunió, i altres consideracions relacionades amb la tasca de les entitats.

Les metologies associatives i assembleàries s’han vist alterades amb les adaptacions en línia, els estats d’alarma, els toc de queda, els confinaments perimetrals. Totes aquestes mesures han modificat clarament la manera de fer activisme i organitzar-se.

El que apunta la plataforma Defendera a quien defiende és que cal prendre consciència sobre com aquests canvis han impactat en les llibertats col·lectives i els drets socials i no normalitzar aquelles pràctiques que els posen en perill.