L'OVIM presenta les primeres dades de violència institucional masclista a l’Estat espanyol

L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) ha presentat aquest divendres 9 de maig el primer informe estatal que posa el focus en com les institucions reprodueixen violències estructurals d’arrel masclista. L’estudi s’ha fet a partir de 117 casos anònims registrats durant el 2024 per l’OVIM entre Catalunya i Madrid. El resultat: el sector judicial és, de lluny, l’àmbit on s’han identificat més situacions de discriminació.

Concretament, el 52% dels casos documentats van tenir lloc en l’àmbit judicial. A més distància queden el sector policial (11,6%), el de la salut (10,6%), el sector social (8%) i el sector d’atenció integral a les violències masclistes (7%). Per agents, els jutges són els més assenyalats, amb un 22,6% sobre el total d’agents públics analitzats.

Una de les persones que ha denunciat aquesta violència institucional per part de la justícia és la Blanca. Durant la presentació de l’informe ha explicat que va patir violència institucional exercida per la jutgessa Francisca Verdejo, titular del Jutjat número 2 de Violència Masclista de Barcelona i degana dels jutjats especialitzats en aquesta qüestió a la capital catalana. Verdejo ha estat acusada de males praxis per diverses dones que es coordinen a través del compte d’Instagram Madres Protectoras de Barcelona.

“Fa un any i mig aquesta jutgessa em va arrencar els meus cinc fills”, ha explicat la Blanca. Feia 5 anys que havia comès un intent de suïcidi induït per la violència de la seva exparella. “Ara puc dir que va ser així, però en aquell moment tothom em va tractar de boja”, ha recordat. Tot i que el seu testimoni també assenyala Verdejo, el fet que la meitat dels casos registrats per l'OVIM hagin tingut lloc en l'àmbit judicial deixa entreveure que la problemàtica pot anar més enllà d'aquesta jutgessa en concret.

Presentación del primer informe de violencias institucionales machistas en el Estado español a cargo del Observatorio de Violencias Institucionales Machistas (#OVIM). ¡Que tiemble el Estado! 

Inscripciones aquí: https://t.co/y3VJNmmQag@heliadones @almenafeminista pic.twitter.com/nVdp9p23Hu

— OVIM (@ovim_es) March 26, 2025

Una eina de reparació

Durant la presentació de l’informe, membres de l’OVIM han destacat que, més enllà de les dades que ha proporcionat, el canal de denúncia col·lectiva ha tingut un valor “molt significant” per a moltes dones, ja que el fet de poder explicar el seu cas i veure que n’hi havia molts de similars ha servit de “reparació” per a moltes supervivents.

Tot i admetre que la mostra és petita i “no té un gran valor estadístic”, tal com ha apuntat Amanda Alexanian, membre de l’OVIM, les entitats i col·lectius darrere l’informe asseguren que els testimonis concrets permeten començar a il·lustrar una problemàtica estructural que fins ara no s’havia radiografiat a l’Estat espanyol.

Des de l’OVIM també han destacat que gairebé en tots els casos (94,4%) la violència exercida per la institució ha estat revictimitzant. També subratllen el fet que el 94% de les històries registrades estan “travessades per altres eixos d’opressió”, i que el racisme és un dels més assenyalats (42,7% dels casos). “L’informe constata que les dones migrades no són només desoïdes, sinó que també són criminalitzades o infantilitzades”, ha afegit Alexanian.

Recomanacions a les institucions

Per tal d’acabar amb aquestes situacions, l’informe inclou recomanacions a les institucions públiques com garantir l’aplicació efectiva de la normativa estatal i internacional vigent, reconèixer de forma institucional i jurídica les violència institucionals masclistes, crear mecanismes de supervisió i sanció, garantir polítiques públiques amb perspectiva de gènere o reformar la llei d’estrangeria.