Luisa Güell: "Busquem crear relacions entre generacions per donar sentit al paper de la gent gran dins la societat i a la formació integral del jovent"

Quan va néixer ASTE BCN i amb quina missió?

L’entitat va néixer el 2015. La seva missió és treballar per donar qualitat de vida a la gent gran mitjançant projectes que promouen el voluntariat social entre els joves en formació.

Quins projectes desenvolupeu? A quantes persones ateneu?

L’entitat desenvolupa 5 línies de programes: acompanyament, divertiment, autoestima, estimulació i formació, per crear relacions intergeneracionals.

Acompanyament: és un programa  de visites setmanals on es formen parelles d’avis i joves. Al llarg del 2017 s'han format 100 parelles de resident / jove. Una visita setmanal durant uns mesos genera sinergies i relacions entre generacions.

Divertiment: programa d’esdeveniments puntuals als centres residencials per trencar la rutina. Al llarg del 2017, 121 voluntaris van divertir a 355 persones grans en 6 esdeveniments en residències al llarg de l'any: Reis, Sant Jordi, dos ‘bolos’ de música i dues campanyes de Nadal de l’amic invisible.

Autoestima: programa que inclou tallers i accions destinades a treballar les emociones, la imatge personal i l’augment de l’autoestima. Al llarg del 2017, 135 residents van gaudir d'alguna sessió de manicura o perruqueria solidària oferta per 48 voluntàries estudiants de l'escola d'imatge personal Thuya. D’altra banda, 8 residents van participar d’un taller d’emocions dirigit per una tècnica de l’entitat i una voluntària estudiant de psicologia.

Estimulació: programa que inclou tallers i accions destinades a l’estimulació física i cognitiva. Al llarg del 2017, 84 residents van participar d'alguna acció setmanal d'estimulació cognitiva amb PC o del taller a l'hort amb l’ajut de 24 voluntaris/es.

Formació: programa que inclou activitats formatives pels voluntaris que reverteixen en la gent gran. Al llarg del 2017, 200 voluntaris van rebre l’obligatòria formació que els capacita per col·laborar amb l’entitat i dur a terme la seva acció voluntària amb èxit. Tanmateix 13 voluntaris van participar d'alguna activitat formativa inclosa en el seu currículum acadèmic.

Quin paper hi juguen les persones voluntàries en el dia a dia de l’entitat?

Els voluntaris són el gran actiu de l’entitat, ells porten a terme els programes amb la seva acció.

Amb quins problemes us trobeu a l’hora d’exercir la vostra tasca?

Principalment, ens trobem amb tres problemàtiques. Per una banda, el volum de treball que fa que les coordinadores hagin d’afrontar diferents tasques a la vegada; D’altra banda, el desenvolupament dels programes, seguiment i coordinació de voluntaris, comporta una activitat diària i constant i la comunicació no sempre és tan fluida com es voldria.

I la tercera problemàtica és la sostenibilitat econòmica i la cerca de finançament.

Què pot fer la societat en general per millorar la qualitat de vida dels nostres avis i àvies?

Validar-los, fer-los visibles, incloure’ls, comptar amb ells, facilitar-los un espai dins la societat, donar-los un sentit, una tasca.

El passat dimarts 27 de novembre vau presentar el llibre ‘Retrats del passat’, on s’explica la història de quatre persones grans que viuen en residències per a la Tercera Edat. Com va sorgir la idea d’elaborar aquest llibre?

En la línia de desenvolupar projectes que siguin eines per crear relacions inter generacionals que contribueixen a donar sentit al paper de la gent gran a la societat i a la formació integral dels joves, el tema de les històries de vida ens va semblar una manera de validar les persones grans. Al mateix temps, el fet de buscar estudiants de periodisme per elaborar el llibre és també una forma de validar-los a ells com a professionals.

Com ho vau gestionar?

La col·laboració del professor d’ètica de 4º de periodisme va ser imprescindible per posar en marxa el projecte, ja que va incloure aquest projecte com un tema de treball final de la seva assignatura. A partir d’aquí quan vam veure que teníem els quatre redactors i els quatre residents interessats, vam buscar finançament per aconseguir editar el llibre.

Esteu contents/es amb el resultat obtingut?

El resultat ha estat increïble no només per la qualitat dels relats i del llibre sinó per les conclusions que els 8 participants han tret, per tothom ha estat una experiència inoblidable. Hem fet dues presentacions del llibre, una a una llibreria i l’altre a la Universitat de Comunicació i relacions Internacionals de Blanquerna, URL.

Què creus que ens aportarà llegir-lo?

Recollint les conclusions que els nois han tret, tots van destacar la força de la gent gran, les seves ganes de viure, de somriure cada dia, de trobar coses noves i de superar vicissituds de la vida amb optimisme. Per ells ha estat un descobriment, així com la visió dels centres residencials, que lluny de ser negativa és positiva i es viu com un espai on viure una nova vida.

Diria que les aportacions del llibre són: l’optimisme, la força, capacitat de superació, ganes de viure i aprendre, la imatge positiva de la residència de la gent gran i constatar l’interès de generar vincles inter generacionals per la mútua validació que suposen.  

Per posar punt i final a l’entrevista, podeu acabar aquesta frase? ‘Ens agradaria que en 10 anys, ASTE BCN.....’

Sigui un instrument de transformació social sent referents en crear sinergies entre generacions que validin i formin a les persones.