Ma Àngels Frechilla:“Sempre dic que la gimnàstica és l’excusa per socialitzar i cuidar-nos els uns als altres”

Entrevistem a la treballadora i educadora social de la Fundació Privada Avismón Catalunya, Maria Àngels Frechilla, amb qui repassem com han viscut la pandèmia, donat que treballen sobretot amb un col·lectiu vulnerable com és el de la gent gran. Frechilla, en aquest aspecte, en destaca la seva gran capacitat de ‘resiliència’. El 2020 van atendre 735 persones i van comptar amb la col·laboració de 552 persones voluntàries.

Un dels missatges que més destaquen des de la seva entitat és: ‘La soledat és la pitjor malaltia de les persones grans’. Quina és la situació?

Som una entitat que portem 25 anys treballant i el nostre gran objectiu, l’essència de la nostra organització, és pal·liar la solitud de les persones grans. D’aquí, que tots els serveis i activitats que fem van dirigits a aquest objectiu. Algunes de les persones grans que atenem estan en residències, però la majoria viuen soles a casa. Treballem sobre totes les conseqüències que aquesta soledat pot causar. 

Quin procediment segueixen?

A nosaltres ens arriben sol·licituds dels Serveis Socials, d’ambulatoris, de teleassistència, de residències, pisos tutelats… Sobre aquestes derivacions, el que nosaltres fem a nivell professional és una valoració desplaçant-nos i coneixent la situació de cada persona. I després també fem una valoració en una reunió d’equip.

A quanta gent atenen?

El 2020 vam atendre 735 persones. I a nivell de voluntaris, perquè nosaltres som una entitat de voluntariat, l’any passat vam comptar amb la col·laboració de 552 persones.

Quins són els motius pels quals aquestes persones es troben en aquesta situació de soledat?

Els motius poden ser molts, però els més habituals són perquè són solteres i no han tingut fills, vídues, perquè no tenen relació amb la família o perquè aquesta viu fora… També tenen en comú el tema de la fragilitat de la salut. Quan ens fem grans som més fràgils i això és important tenir-ho molt present perquè hi ha gent que està millor però també n’hi ha que està més delicada.

Ofereixen també serveis de suport a aquestes persones a nivell alimentari com el ‘Lliurament del Lot Bàsic Periòdic d’Aliments’, però també de neteja a la llar, perruqueria…

Tenim un percentatge d’usuaris -no són tots- que econòmicament estan més limitats i, aleshores, se’ls ofereix el lot d’aliments. Tenim un magatzem on durant tot l’any recollim aliments (qualsevol persona, qualsevol dia de l’any, pot venir a Avismón a donar aliments).

En què consisteix aquest lot i cada quant de temps es reparteix?

El lot es dóna una vegada al mes i els productes són bàsics com la llet, arròs, pasta, llegums, galetes, etc. No són productes cars ni peribles i n’hi ha d’específics per a persones diabètiques. La idea és ajudar a cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones durant el transcurs d’aquell mes.

Temes de neteja…

Òbviament, la persona necessita més coses. I, per això, també donem productes d’higiene. Aquest servei l’oferim a persones però també a residències. Consisteix en sabó del cos, xampú, crema hidratant, colònies… Per a homes, fulles d’afaitar…

I perruqueria…

Sí, oferim molts serveis com també els de fisioteràpia, suport psicològic, etc. Sempre, en base a valoracions de cada un dels casos i segons les necessitats. Molts els desenvolupen professionals, però n’hi ha d’altres, com aquest servei de perruqueria, que el fan persones voluntàries. Es tracta d’un tall bàsic, ja sigui per a home com per a dona, que és gratuït. Aquest de perruqueria en concret no es filtra segons valoracions sinó que està obert a totes les persones ateses per l’entitat.

Quins són els ingressos mitjans que poden tenir aquestes persones?

Cada cas és diferent perquè, per exemple, no és el mateix viure en un pis de lloguer que sigui de propietat. S’avalua cas per cas en funció d’ingressos, despeses, necessitats, etc. És diferent, per exemple, que una persona tingui el servei d’atenció a domicili, en què entra la treballadora familiar i el servei de neteja, que una altra que per motius de salut no compti amb les ajudes de la dependència.

I pel que fa al suport psicològic, quines són les necessitats?

Tenim dues professionals que s’hi dediquen: psicòlogues que valoren una mica cada una de les situacions. I no totes les persones el necessiten. El que sí que fem amb totes elles, gràcies a la col·laboració del voluntariat, és un seguiment telefònic. Un cop per setmana se les truca per veure com estan, com es troben… Si tenen alguna necessitat, nosaltres ens coordinem amb els Serveis Socials, ambulatoris, teleassistència, etc.

També, obert a tots els usuaris i usuàries de la fundació, fem acompanyaments al metge o a realitzar altres gestions concretes. Les persones que tenen una soledat més extrema compten amb un voluntari setmanal: per temes de companyia, conversa, sortir a passejar, etc.

Pel que fa a activitats dirigides a envelliment actiu compten amb el programa ‘Promoció d’ajuda i prevenció de la dependència’.

Sí, són tallers preventius pensats per fomentar la salut física i mental de les persones grans. Així es mantenen més actives i poden allargar la seva estada a casa. Un, ‘Sempre en forma’, el coordino jo com a monitora. Aquest taller, ara aturat per la covid-19, es feia els dimarts i dijous a la tarda, durant uns vuit mesos a l’any (de febrer a finals de juny i de setembre a finals de novembre. Es parava a l’estiu i per Nadal, i es feia a la mateixa sala que s’utilitza per a la recollida i classificació d’aliments per a les persones grans). En qualsevol cas, esperem poder recuperar-lo tan aviat com ens sigui possible. 

A qui va dirigit?

El taller ‘Sempre en forma’ va dirigit als usuaris d’Avismón, al voluntariat i a totes les persones grans del barri. De fet està obert a qualsevol persona gran de la ciutat però, en la pràctica, és més un taller de proximitat. Per aquest taller no s’aplica cap cribratge ni avaluació específica.

Com es desenvolupa?

Sempre dic que ‘la gimnàstica és l’excusa’ per crear rutines, socialitzar i cuidar-nos els uns als altres. El conforma un grup d’un màxim de sis a vuit persones. Per tant, grups petits, que es coneixen i que es veuen cada setmana. Al principi es fa una mica de xerrada i després ens asseiem i fem una sèrie d’exercicis: amb pilotes d’espuma per treballar braços i mans, també amb altres pilotes més grans per fer exercicis de psicomotricitat… Fem jocs, que ens serveixen a la vegada per treballar temes de memòria, ja que no tothom a nivell cognitiu està igual.  

Intentem adaptar la classe perquè tothom la pugui seguir sense problemes. També posem música, expliquem històries que ens portin a reflexionar sobre temes com l’amistat, la família, situacions que ens trobem al llarg de la vida... Aquest és un moment que, en general, els agrada molt.

Quants anys tenen aquestes persones que participen en el taller?

Doncs, la mitja pot estar sobre els vuitanta. Les sessions també ens serveixen per celebrar sants, aniversaris, Nadal, etc.

Quina creu que és la dimensió més important: la física o la social?

Per a nosaltres les dues són molt importants. L’objectiu del taller ‘Sempre en forma’ no és el d’un gimnàs: posar-se a fer molt exercici, suar, etc. En aquest sentit, adaptem l’exigència dels exercicis a la capacitat de les persones. No volem perdre un usuari perquè no pugui seguir el ritme. I la part de socialització, de fer grup, és també part fonamental de les sessions.

És un grup mixte? Perquè, a vegades, hi ha més predomini d’uns o altres.

Sí, però està tot molt repartit. Hi ha una mica més de dones, però de forma bastant equilibrada.

Quines altres activitats fan?

Doncs, per Sant Jordi, Nadal, la Castanyada, a la primavera, etc. fem activitats grupals que tenen molt èxit i seguiment. S’ajunta molta gent -usuaris i voluntariat-. És una forma de trencar amb la rutina. Per posar un exemple, pel dinar de Nadal del 2019 ens vam reunir més de dues-centes persones.

També fan tallers de cuina saludable i creativa, de musicoteràpia…

Sí, tots aquests tallers estan relacionats amb l’envelliment actiu. El de cuina es fa aquí davant i és divertit, entretingut. També el de música. Cada un dels tallers té el seu monitor, els seus dies i calendari anual. La musicoteràpia els agrada molt, però el que és prioritari per a la majoria és el taller de memòria. Som molt conscients del que pot representar anar-la perdent i volen treballa per evitar-ho tot el que es pugui.

En un altre sentit, com els ha afectat la pandèmia?

Ens ha afectat molt, com a tothom. Al març vam haver de tancar les oficines i passar tots a teletreballar. Durant aquest temps vam augmentar moltíssim les trucades als usuaris per fer-ne el seguiment. Trucàvem cada dos o tres dies. Mèrit, s’ha de destacar, de les persones voluntàries que són qui se n’encarreguen. Molts d’aquests voluntaris són també persones grans que trucaven des de casa seva. En molts casos, fins i tot trucant a persones més joves. El nombre de trucades va ser brutal. Ens vam preocupar a tots els nivells: a nivell de barri, coordinant-nos amb els Serveis Socials, etc.

Amb la desescalada vam poder obrir les oficines i, des d’aleshores fins ara, hem anat fent segons les possibilitats que s’han permès. Les activitats de grup les hem hagut de readaptar molt. El dinar de Nadal, per exemple, es va transformar en micro-dinars de dues o tres persones, per proximitat de barri i respectant totes les mesures. El Dinar de Nadal s’ha de tenir en compte que és l’activitat estrella de l’any. El 2019 hi van assistir entre 250 i 300 persones. Es reserva la sala d’un hotel i s’organitza allà un gran acte.

Un punt delicat, però treballant com treballen sobretot amb persones grans i parlant de la covid-19, han tingut casos entre els seus usuaris?

Sí, hem tingut alguns casos, sobretot en residències. Persones que han perdut la vida, però també d’altres que s’han vist afectades, contagiades, però que ho han superat. Les visites al domicili o els acompanyaments al metge durant un temps no s’han pogut fer. A poc a poc, però, hem anat readaptant-nos en la mesura del que s’ha pogut i prenent totes les mesures necessàries d’higiene: mascareta, guants, distància social, si calia entrar als domicilis sense sabates… Algunes persones, de totes maneres, han tingut por i han preferit que no es fes la visita.

Aquesta era una altra qüestió: l’actitud de les persones grans en aquest context de pandèmia, amb les notícies que sortien i que les assenyalaven com un col·lectiu vulnerable.

Tot el que ha passat ha tingut un clar impacte emocional sobre aquestes persones, però el que jo més destacaria és la seva capacitat de resiliència. Ens ha sorprès aquesta capacitat que han tingut i que molt probablement sigui també resultat d’haver viscut guerres, la postguerra, etc. I també em quedaria molt amb tot el treball comunitari que hi ha hagut i que ha estat extraordinari. S’ha posat molt en valor el treball en xarxa.