La Fundació Aroa va néixer l’any 2003 amb l’objectiu de promoure la salut comunitària, el benestar i els drets de les dones, de la infància i l’adolescència i de la gent gran. És a dir, de tots aquells grups de població que normalment queden relegats als marges de la societat.

La Maite Cayuela Torrella és la presidenta de l'entitat i la persona que s’encarrega de l’atenció directa a les dones grans. El primer que va demanar a l’entrevista és que el seu segon cognom s’explicités, ja que pel simple fet de ser el matern i, per tant, estar en segon lloc, acostuma a ometre’s.

Què significa 'envelliment actiu i saludable'?

Que les persones tinguin la possibilitat de desenvolupar les seves potencialitats en la mesura de les seves necessitats. És a dir, que puguin fer tot allò que vulguin i que considerin que són capaces de fer, que puguin participar equitativament amb relació a la resta de grups d’edat social i políticament.

Un nou concepte serveix per abordar una realitat que té mancances. No podem entendre 'envelliment actiu' si no tenim en compte que les persones grans no tenen aquestes possibilitats perquè la societat les ha reduït.

Com hem passat de respectar les persones grans a discriminar-les?

El context és molt important. En un moment en què la productivitat és el que més es valora, les persones grans han deixat de ser interessants pel sistema i es consideren una càrrega, una despesa. Aquest model capitalista ha invertit els valors i els conceptes, desprestigiant tot allò relacionat amb el sosteniment de la vida.

I això que com a societat estem clarament envellint...

L’envelliment demogràfic o la longevitat de la població és una realitat evident, però la vulneració de drets i desigualtats que estem vivint ja no només implica les persones que identifiquem com a 'grans' pel simple fet d’haver-se jubilat, invisibilitzant així la diversitat de realitats i experiències. Aquesta deshumanització que pateix la societat té repercussions en tothom, ja que tots i totes envellim, i l’edat de productivitat cada vegada s’està escurçant més.

Aquí podríem parlar de gènere, ja que les dones s’han dedicat històricament al treball reproductiu...

La perspectiva de gènere està totalment vinculada a la nostra fundació. Sembla que sigui una cosa nova, però en realitat estem recuperant tot allò que s’havia invisibilitzat, com per exemple el treball de cures que també realitzen les dones grans. A més, tenim en compte la interseccionalitat, ja que ser dona i ser una persona gran representa la suma de dos eixos d’opressió que augmenten les desigualtats, discriminacions i vulneracions de drets.

Aquestes generacions encara s’estan adonant que moltes de les discriminacions que vivien estaven normalitzades, com ara les violències sexuals, però alhora la societat les normalitza i invisibilitza més quan les dones són grans.

"Ser dona i ser una persona gran representa la suma de dos eixos d’opressió"

Quins projectes teniu actius ara mateix?

La Fundació Aroa té projectes que van des de l’atenció directa fins a la incidència política internacional. Un dels projectes d’atenció directa és ‘Vincles’, que va començar l'any 2007 i que té l’objectiu de promocionar l’envelliment actiu per evitar un dels majors patiments de les persones grans: la soledat. Ho fem a través d’un equip de professionals, juntament amb l’ajuda de voluntaris i voluntàries, que desenvolupen un treball psicoterapèutic i apoderen aquestes persones perquè no quedin excloses.

També impulsem projectes específics de sensibilització i de formació en violències masclistes envers les dones grans, com ara la campanya 'Mai és massa tard' o l’estudi realitzat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de Catalunya en aquest àmbit.

Algunes d’aquestes persones voluntàries són joves... Quina importància té l’intercanvi intergeneracional?

L’intercanvi intergeneracional és una necessitat bàsica de l’ésser humà. Les persones grans reben el reconeixement, l’energia i la vitalitat de les persones voluntàries, i aquestes últimes reben una satisfacció i unes aportacions molt valuoses. Ho hem pogut veure a través d’un altre dels nostres projectes, ‘Savieses, càmera en mà’, mitjançant el qual les persones grans comparteixen narracions sobre la seva experiència vital que es recullen en un documental. Aquest, posteriorment, es difon entre els joves a través de cinefòrums.

"L’intercanvi intergeneracional és una necessitat bàsica de l’ésser humà"

També formeu part del Grup de Treball sobre Envelliment de les Nacions Unides, entre d’altres...

Vam veure que, si volíem canviar alguna cosa, havíem de fer incidència política. Som l’única entitat catalana que participa en aquest grup de treball, però costa moltíssim arribar a tractes internacionals vinculants en matèria de Drets Humans, ja que els estats consideren que aquests no donen beneficis, sinó despeses.

A més a més, trencar amb l’estructura i les polítiques que perpetuen els privilegis de l'edatisme en el marc del sistema capitalista i patriarcal és molt complex.

Què podem fer com a societat per millorar la qualitat de vida de les persones grans?

Un dels problemes que hi ha quan es parla de gent gran és saber què s’entén per ‘persona gran’. Es tracta d’un segment generacional molt ampli. Les capacitats, les necessitats i els interessos no són iguals si tens 65 que si tens 80. Si estem pensant a resoldre problemes 'de gent gran', ho estem fent des d’una mirada ‘edatista’.

Hauríem de mirar més àmpliament i adonar-nos que tenim una necessitat comuna. Com a societat no pot ser que no ens importi si les persones grans poden accedir o no als serveis bancaris perquè s’han digitalitzat, per exemple. Si necessitem la tecnologia per cobrir necessitats bàsiques i no acompanyem aquestes persones, estem vulnerant els seus drets.

"Si estem pensant a resoldre problemes de 'gent gran', ho estem fent des d’una mirada edatista"

Quins reptes teniu com a Fundació?

El nostre repte és seguir aportant a nivell d’atenció, sensibilització, formació i recerca i incidir local i globalment per avançar en el marc conceptual i legislatiu. També estem treballant molt per aconseguir dades que ens permetin conèixer l’impacte de les desigualtats i vulneracions de drets vinculades a l’edat i al gènere.

Si no identifiquem el què i el com, analitzant la diversitat de situacions de desigualtat i discriminació que es donen per l’impacte de l’edatisme i el masclisme, no podrem fer polítiques públiques que garanteixin drets per a tothom al llarg de tot el cicle vital.