En les darreres setmanes, hem conegut una multitud de casos d'agressions sexuals a menors, moltes d'elles grupals. Des del cas de la jove de només 11 anys a Badalona, fins a una de les darreres denúncies, la d'una nena de 13 anys violada suposadament per altres tres menors l'octubre passat a Salou.

En aquest context, hem volgut parlar amb la responsable de l'Àrea Comunitària de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Maria González, per valorar l'augment de denúncies, com s'està tractant la problemàtica als mitjans de comunicació i com l'educació sexual i la pornografia estan tornant al centre del debat públic.

Han augmentat les agressions sexuals grupals en el cas de les menors d'edat?
Es fa difícil de comparar quantitativament el nombre d'agressions sexuals d'ara amb fa un temps, tenint en compte que els contextos han canviat molt pel que fa a la possibilitat de denúncia social. Fins fa poc, pràcticament no teníem constància d'aquest tipus d'agressions sexuals, però probablement era fruit de la dificultat de denunciar-les públicament, degut a la tendència a culpabilitzar a les dones de les situacions viscudes, o a l'estigma que hi ha associat.

A més, la violència sexual, durant molt de temps, s'ha considerat un problema privat i, per tant, tampoc no ha estat fàcil de trobar els mecanismes per a denunciar-ho i assenyalar-ho com a problema social i esperar-ne una resposta.

Per tant, el fet diferencial és la quantitat de casos que ara sí que es denuncien?

Afortunadament, les coses estan canviant i cada vegada més hi ha la capacitat d’assenyalar i visibilitzar les violències sexuals com un fenomen estructural immers en el masclisme. Aquest fet no només permet que es puguin identificar les situacions com a tal i denunciar-les més, sinó també assenyalar on és la responsabilitat d’aquests fets i pensar estratègies per acompanyar qui fa públic que ha viscut una agressió sexual, ho faci de la manera que ho faci.

Com podem respondre al “terror sexual” que s'està creant als mitjans de comunicació?

És cert que cal parlar de les violències i visibilitzar-les, però hem de tenir cura de la manera com ho fem. Quan oferim informació sobre casos de violència sexual d'una manera descontextualitzada, sense assenyalar l'origen i la funció de les violències masclistes, podem estar donant el missatge que és responsabilitat de les dones de protegir-se o d'evitar exposar-se a algunes situacions de risc.

No podem reproduir el missatge de l'alarma social sense situar la responsabilitat de les violències en qui realment la té, sinó, acabem abocant a les dones a tornar a renunciar a l'espai públic perquè si hi van tenen el risc d'exposar-se a aquestes violències. Acaba condicionant la llibertat de moviment de les dones i noies, posant el focus en el que fan, amb qui ho fan, i com ho fan. Sempre hi ha l'amenaça del terror sexual.

Quina educació sexual rep, ara per ara, la joventut de Catalunya?

Actualment, l'educació sexual a les aules de Catalunya arriba tard, parcel·lada i desigual. En la majoria de casos es duen a terme intervencions al segon cicle de l'ESO, amb tallers puntuals en els quals es treballen alguns continguts relacionats amb la sexualitat, però sense que s'assumeixi com una dimensió transversal, ni s'acompanyi en la seva quotidianitat.

El resultat final acaba sent que cada centre segueix estratègies diferents amb relació al treball de la sexualitat, però sense garantir completament el dret d'infants i adolescents a l'educació sexual, de manera que s'acaben generant encara més desigualtats socials.

Quin enfocament hauria de tenir l'educació sexual?

Partim de la premissa que l'educació sexual és un dret, i per tant ha d'arribar a tots els infants i joves per igual, de forma transversal. Entenem que ha de partir d'una perspectiva feminista i ha de potenciar l'autoconeixement i l'autocura, posant al centre el benestar, la diversitat i sobretot el plaer i no centrar-nos en els riscos.

Durant molts anys, s'ha educat en sexualitat amb l'únic objectiu de prevenir les situacions que ens feien por: les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats. I ara passa el mateix amb les violències masclistes. Si bé és cert que són qüestions socials de les quals cal parlar, un cop més hem de ser conscients de quina manera ho fem i quin missatge estem donant per no reproduir els discursos de la por que en situen un altre cop en posicions de vulnerabilitat.

"Ens estem fent trampes si carreguem sobre el porno tots els deures pendents que tenim com a societat."

Quina importància té per a les adolescents rebre una bona educació sexual?

La sexualitat és una dimensió central en totes les persones i el seu desenvolupament compren molts elements fisiològics i biològics, psicològics, identitaris, relacionals, socials i polítics. El seu desenvolupament saludable depèn de molts factors, però un d'ells és la possibilitat que pugui estar ben acompanyada durant les diferents etapes de la vida.

La seva absència sovint implica que les persones ens desenvolupem en escenaris en els quals els discursos sexistes impregnen les nostres formes de construir-nos i de construir les nostres relacions. Els referents que tenim sovint reprodueixen una normativitat determinada amb relació als cossos, a les relacions d'afectivitat i de sexoafectivitat, a uns comportaments i gustos molt determinats, que exclouen un gran ventall de maneres de ser, fer i viure.

Què podem fer perquè l'educació sexual sigui prioritària a nivell social i en els currículums formatius?

La reivindicació de l'educació sexual fa molts anys que és sobre la taula per part de la comunitat educativa, tant per part de les famílies com dels mateixos docents. Així ho ha estat també per a altres agents comunitaris com entitats i organitzacions feministes, que han assenyalat la potentíssima capacitat transformadora de l'educació sexual.

Sí que és cert que s'han fet moltes passes endavant durant els darrers anys, fins a aconseguir que existeixin canvis legislatius que comencen a situar l'educació sexual als currículums de l'educació formal. Tanmateix, encara cal continuar treballant perquè l'administració desenvolupi estratègies específiques per a garantir la implementació d'aquests plans d'educació sexual.

Un altre dels factors que més es comenta és el consum de pornografia entre les adolescents. Des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius detecteu aquesta tendència?

És normal que a l'adolescència i la preadolescència augmenti la curiositat i el neguit per aquestes qüestions i que, per tant, busquin respostes. La manca d'alternatives els empeny a un consum de pornografia que habitualment es dóna sense un criteri propi ni una capacitat de situar-la com a ficció.

Ara bé, això és aplicable a molts referents, més enllà de la pornografia. Ens estem fent trampes si carreguem sobre el porno tots els deures pendents que tenim com a societat. Les violències i discriminacions hi són dins i fora de la pornografia, i hem de poder acompanyar infants i joves a què les reconeguin i s'hi oposin des de model i referents positius, tant a dins com fora de les pantalles.

L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius porta més de 40 anys impulsant, fomentant i facilitant la sensibilització, prevenció i educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

L’any 1992, l’Associació va crear el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, que ha dut a terme projectes per l’equitat menstrual, les maternitats adolescents i l'atenció de l'adolescència LGTBI+.