Menors no acompanyats i voluntariat, una escalada cap a la integració

És cap de setmana. En Bouziq (dissabte) i en Moustafà (diumenge) arriben al Casal de Cap de Setmana d’Enriquezarte, un espai ple de murals colorits i tallers diversos al barri de Nou Barris de Barcelona. S’asseuen en una de les taules del pati interior situat al carrer Teide i prenen un cafè. El mateix dia parlen de les activitats que faran. En Bouziq i en Moustafà són dos menors migrats sols que van arribar a Catalunya des del Marroc i Algèria, i que a través del voluntariat, han trobat una nova via d’arrelament al barri.

Els dos joves, de 16 i 17 anys, fan activitats de lleure amb els infants de les famílies del barri, la majoria obreres i de classe treballadora que necessiten temps per fer tasques que no han pogut fer durant la setmana. A les 10h arriben els nens i nenes i comencen a animar-los amb diferents activitats. Es comuniquen amb facilitat, i en aquest cas, l’idioma no ha sigut una barrera per relacionar-se amb la canalla.

Enriquezarte és una associació cultural amb la finalitat d’enriquir el veïnat mitjançant l’art. Els dos joves, menors no acompanyats, han col·laborat amb tallers d’arts marcials, manualitats i escalada durant la primavera fins a l’estiu d’aquest any. “Al principi tenien vertigen, però amb nosaltres les seves pors a escalar han marxat”, explica en Jean Ben, impulsor d’Enriquezarte.

Nou Barris és un barri amb molta diversitat, amb diferents comunitats, però amb poc mestissatge. “Vam pensar que estaria bé tenir un lloc on les diferents comunitats puguin trobar-se a través de tallers i esdeveniments culturals”. Així explica en Jean els inicis de l’espai comunitari decorat amb graffitis de la Frida Kahlo, un elefant enorme i altres referents espirituals i humans.

En Bouziq i en Moustafà, arrelats als seus països d’origen i amb una molt bona relació familiar, han pogut trobar la calidesa i fraternitat que sentien a casa seva amb aquest projecte. “Som com una família i ens hem sentit immediatament membres d’aquesta”, expliquen els joves. Continuen el seu dia a dia amb el taller d’escalada, una activitat que bé simbolitza la muntanya que moltes vegades han de pujar els joves migrats sols per integrar-se a les respectives societats d’acollida.

Segons dades oficials, hi ha prop de 4.200 menors tutelats per la Generalitat de Catalunya. De fet, els joves magrebins, són acollits pel CRAE Maragall (Centre Residencial d’Acció Educativa), que va derivar la cerca d’una entitat on poguessin fer voluntariat a la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS).

Els CRAE són serveis especialitzats en la inserció social i laboral de joves tutelats per la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Són recursos d’acolliment temporals que presten atenció les 24 hores durant 365 dies l’any, amb l’objectiu de crear un ambient familiar, d’afecte i de seguretat moral i material envers els joves.

El voluntariat és el motor de l’entitat que ha acollit els joves, on tots els talleristes són persones voluntàries. En total, uns 200 voluntaris i voluntàries participen en el projecte durant tot l’any, dels quals 50 és voluntariat internacional de països com França o Itàlia i que col·laboren amb diferents intensitats. En el cas d’en Bouziq i en Moustafà, el voluntariat que han fet era regular i setmanal. “Per unes hores, ells no se senten diferents”, ha destacat Berta Barquer, tècnica de promoció comunitària de la FCVS que ha derivat els joves a Enriquezarte.

“El que busquen els menors no acompanyats és una estabilitat econòmica i nosaltres no ho podem oferir”, afirma en Jean, en referència a la continuïtat que tenen els joves migrats sols a l’hora de seguir implicats en projectes de voluntariat. Barquer ha assenyalat que més enllà de les activitats reglades del centre que organitza el CRAE com els cursos d’idioma, el fet d’anar a una entitat és una oportunitat de teixir noves relacions més enllà de les institucions.

“Els nens aquí són generosos, després d’un taller et fan una abraçada”, relata en Jean. Les edats dels infants oscil·len entre els 6 i 9 anys, i el fet que puguin tenir un 'Germà Gran' que passi part del seu temps lliure amb ells, és una realitat que precisament, enriqueix el projecte. En Bouziq i en Moustafà acaben el dia amb un altre cafè. Ara ja marxen i s’acomiaden dels infants. Algun d’ells ploren. D’altres, els troben a faltar.

Per incompatibilitats horàries amb els seus estudis, han hagut de finalitzar la seva participació amb l’entitat, però de tant en tant, segueixen recolzant el projecte de lleure i visitant els infants. “Ells saben que quan vulguin, sempre podran tornar aquí”, conclou en Jean. I d’aquesta manera, els dos joves surten per la porta deixant enrere les sanefes que decoren l’entrada i els colors d’un espai, que ha fet que puguin ampliar la seva xarxa relacional i conèixer de primera mà un projecte de voluntariat en l’àmbit de la infància.