Com definiries l'Associació Intercultural Diàlegs de Dona?

Diàlegs de Dona és una entitat de dones, fundada per dones que treballa amb i per les dones. És intercultural perquè les tres fundadores són d'origen divers; Fàtima Ahmed de Marroc, Aysha Mortoza de Bangladesh jo mateixa nascuda a Barcelona. Aquesta diversitat es fa extensiva a les seves treballadores. El projecte va dirigit a les dones migrades de països extracomunitaris de parla no llatina.

Fer feina per la interculturalitat és un dels nostres reptes fundacionals, la nostra seu està al Raval on aproximadament el 50% del seu veïnat és d'origen i cultura diversa. És un barri multicultural, però la nostra aposta és la interculturalitat.

Com diríes que arriben aquestes dones a Catalunya?

Desorientades davant d'un món estrany i desconegut per elles. Provenen de societats tradicionals, molt patriarcals, han estat educades per ser bones esposes i mares i en arribar aquí depenen més del marit.

Quina tasca porteu a terme?

El nostre projecte troncal, del qual se'n deriven d'altres, són aules d'acollida i socialització per a dones migrades procedents de Pakistan, Índia, Bangladesh, d'alguns països àrabs o subsaharians.

Fer-les sortir de casa, trencar el seu aïllament, ajudar-les a superar la barrera idiomàtica que els tanca moltes portes, donar les a conèixer aspectes importants del funcionament de la nova societat, dels seus drets com a dones... en definitiva, empoderar-les, fer-les fortes i segures de si mateixes.

Com realitzeu la cooperació i ajuda mutual entre dones?

Som dones d'aquí, moltes treballant des del voluntariat, ajudant a les dones que arriben. Dones que fa temps que van arribar i que han fet aquest llarg i difícil procés d'adaptació al nou país se senten solidàries i esdevenen referents rellevants. Pensem: "no esteu soles, nosaltres us ajudarem a fer camí... ho aconseguireu com nosaltres ho hem aconseguit".

Tenim un Punt d'atenció, informació i acompanyament per a dones on les escolten, informen o deriven a altres serveis on les podran orientar. Saben que no estan soles. Els donem suport per accedir a internet, recerca de cursos formatius, accés al món laboral, acompanyaments mèdics, problema familiars, d'habitatge...

Què va deixar en evidència la Covid-19 en la vida d'aquestes dones?

Va fer palesa la conseqüència greu que suposa el desconeixement de la llengua i de les TIC.

Com creus que el coneixement ajuda a trencar barreres?

El coneixement ens fa sentir més iguals en la nostra diversitat i riquesa, porta al respecte i a la bona convivència.

En quins projectes o programes treballeu actualment?

Tornem al barri: el Raval és un barri culturalment ric i divers, però aquesta diversitat no sempre es viu com una riquesa sinó com una amenaça. És important crear espais comuns entre el nou veïnat d'origen divers i el veïnat local. És crucial bastir ponts de diàlegs, de coneixement mutu, d'acostament. També el projecte 'Som veïnes, som diverses... ens coneixem?'.

Fem feina perquè dones migrades perdin la por a ocupar l'espai públic, es facin visibles i sentin que formen part del barri, de Barcelona i del país. Desenvolupar aquest sentiment de pertinença depèn molt de la població local, s'han de sentir ben rebudes i respectades. Al 2017 vam iniciar el programa Casalet infantil i l'Espai Familiar responent a una necessitat detectada.

En què consisteix aquest programa?

Moltes dones arrel de la maternitat havien d'abandonar-les aules, aturar la seva formació, abandonar un espai càlid femení i tornar a l'aïllament. Costa deixar un nadó en una escola bressol i marxar lluny a seguir amb la teva formació. Gràcies al Casalet les joves mares deixen els seus nadons i, mentre aquests estan ben cuidats, estimulats i socialitzen ells entren a les aules just al costat.

També, sempre per enfortir a les dones, l'Espai Familiar organitza tallers i xerrades sobre temes molt interessants per elles. Per exemple amb llevadores de l'Hospital del Mar o pediatres del CAP Drassanes. Donen informació i assessorament, sempre amb una companya nostra que fa de traductora i mediadora.

Em pots posar algun cas d'èxit?

El primer i més important és que tenim 240 dones a les nostres aules que representen a moltes famílies del Raval. Mai hem fet propaganda ni difusió, la força és el boca-orella. Sempre tenim una llarga llista d'espera de dones que sol·liciten entrar.

Reconeixen la nostra feina serveis socials, cases d'acollida, Creu Roja, Càritas... que ens deriven a dones. A més, Diàlegs de Dona ha rebut dos premis atorgats per la comunitat pakistanesa (qui atorga són homes) a la bona feina que fem amb les dones migrades provinents del sud-est asiàtic.

Quin és el valor de la tasca que feu?

Valorem que totes les dones que fa anys que estan a Diàlegs, són dones fortes empoderades, que coneixen i defensen els seus drets i que no ens volen deixar. Se senten solidàries amb la nostra tasca, donen suport al projecte i ajuden a altres dones que, com elles, continuen arribant amb un gran sentiment de soledat i desorientació. Això se'n diu solidaritat femenina!

Queda molt camí per fer. L'adaptació, integració i acceptació de l'altre no és fàcil, és tot un procés. Hem d'aconseguir l'igualtat de drets i d'oportunitats, lluitant contra la creació d'una ciutadania de primera i un altre de segona. Continuem endavant dones!