Més de 55.000 morts en llista d'espera de dependència

Al llarg d’aquest 12 mesos de pandèmia han mort un total de 55.375 persones esperant una resposta de l’Administració o dels serveis i ajuts que ja tenien reconeguts, però encara no percebien. Aquesta xifra representen 151 persones que han mort cada dia esperant aquesta ajuda, un increment de gairebé el 80% respecte el 2019. Amb una llista de espera de 73.386, Catalunya és la comunitat autònoma de tot l’Estat espanyol amb més persones a l’espera d’aquest ajut.

Per aquest motiu, entitats que defensen el col·lectiu com Dincat lluita perquè aquestes llistes desapareguin i l’ajuda pugui arribar a totes les persones dependents abans que sigui massa tard. Només amb el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual ja hi ha 3.250 persones en espera a optar a una plaça residencial i 1.266 per una plaça a un centre de dia. Pel que fa al temps de mitja per accedir a un habitatge tutelat o amb suport, aquest pot arribar fins als 10 anys.

Carles Campuzano, director de Dincat, alerta que aquesta espera trenca amb els projectes de vida del col·lectiu i llença per la borda tota la feina prèvia que s’ha aconseguit. “Hi ha nois i noies joves que han acabat els seus estudis i que ara no troben cap servei per seguir treballant la seva qualitat de vida, posant en perill tot l’esforç que s’ha fet en la seva formació i  educació al llarg de molts anys”.

Un problema que ve de lluny

Les inadmissibles llistes d’espera que es troba el col·lectiu a l’actualitat parteixen de la feblesa de la Llei 39/2006 sobre la promoció de l’autonomia i atenció a persones en situació de dependència. “El principal error és que aquesta llei no està ben construïda en termes de finançament per cobrir els serveis necessaris que ha de prestar a les persones dependents”, remarca Campuzano.

Per aquest motiu, a la darrera campanya electoral, l’entitat ja va plantejar que aquesta havia de ser la legislatura en que es posés fi a les llistes d’espera. “Si hi ha voluntat política, la llista d’espera en quatre anys hauria de desaparèixer”, afirma el director de l’entitat.

En aquest sentit, des de Dincat estan a punt d’engegar un estudi per quantificar en termes econòmics què suposa acabar amb aquestes llistes d’espera. “Catalunya té prou recursos per fer-hi front a la supressió d’aquesta llista d’espera i amb l’estudi que estem elaborant es demostrarà, però ha d’anar acompanyat de voluntat política perquè el problema no s’eternitzi en el temps”, afegeix Campuzano.  

Insitim en la importància d'acabar amb les llistes d'espera per accedir als serveis residencials i d'atenció diürna. #NoSomInvisibles i volem solucions ja!https://t.co/3ZHWlc7FV1

— Dincat (@_dincat) March 16, 2021

Dades alarmant de l’Observatori de Dependència

El passat 15 de març, l’Observatori Estatal per a la Dependència va presentar un informe que qualifica les xifres i els retards de Catalunya com a una ‘hecatombe’.

La Covid-19 ha provocat una reducció de les llistes d’espera degut a les morts que ha provocat, tot i així, el document lamenta que encara hi ha més de 232.000 persones que continuen esperant. A aquesta xifra se li sumen 141.556 expedients pendents de valoració, el que tot plegat representa al voltant d’unes 370.000 persones.

L’informe també alerta que dels 55.375 morts als darrers mesos, un de cada quatre estava en llista d’espera i 21.000 esperaven la resolució del seu expedient, mentre que la resta estaven reconeguts, però encara no percebien prestacions atorgades.

Víctimes en l’oblit

El 81% de les persones que han mort al darrer any tenien més de 80 anys i majoritàriament eren dones. L’estudi publicat per l’Observatori també alerta que Catalunya va enterrar el 2020 un 4’15% de les seves persones dependents, un total de 6.700 persones beneficiàries que d’aquesta manera van sortir del sistema d’ajudes.

L’informe també ha calculat que prop del 4% de la població necessita suports més o menys importants per a la seva vida diària, que normalment recauen en el pes de la família, sobretot les filles.

En referència al cost que representa aquesta ajuda, mentre que les prestacions per atencions familiar tenen un import mitjà mensual de 306 euros, els ajuts per pagar una plaça en una residència no arriben a 450 euros al mes.